A la Unió Europea hi ha 46 milions de parlants de llengües minoritzades, és a dir, llengües que no gaudeixen d’un ple reconeixement legal als països on es parlen.
L’Intergrup de Minories tradicionals, Comunitats nacionals i Llengües del Parlament europeu és el que aglutina més representants polítics europeus de tots els Intergrups existents. Aquest Intergrup està presidit per Kinga Gal, representant del grup dels Partits Popular europeus (EPP), Nils Torvalds, representant dels partits Liberals europeus (ALDE group) i Jordi Sebastià, representant del grup de partits de regions europees i dels Verds (Greens/EFA). Aquest Intergrup aglutina diputats dels grups polítics i comissions parlamentàries que recullen propostes i analitzen les necessitats per a fer propostes al Parlament europeu.
“Considerem que és un pas endavant molt important per a Escola Valenciana poder intervindre en aquest espai del Parlament europeu dedicat a les llengües pel fet què s’obri la possibilitat de mostrar de forma directa les nostres propostes per a desenvolupar una política europeu efectiva que vetlle per la normalització les llengües minoritzades”, s’ha comentat des de l’entitat cívica.
Els representants d’Escola Valenciana han donat a conéixer les línies d’actuació de l’entitat cívica al País Valencià per a la normalització de la nostra llengua en diversos àmbits d’ús i els projectes educatius i socials que duu a terme.
Seguidament s’ha fet una radiografia del sistema educatiu valencià i de la vulneració dels drets lingüístics de la ciutadania valenciana per part del Govern valencià i el Govern espanyol.
Així mateix Jaume Fullana i Emili Gascó han exposat a grans trets el document ‘Model de l’escola que volem’ i la necessitat de crear al País Valencià una Llei Educativa Valenciana i que es desenvolupe la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
La UE ha de garantir la igualtat de drets per a tots els ciutadans i ciutadanes europeus. Per això Escola Valenciana ha exposat que necessitem una Directiva de Llengües Europees Regionals com a instrument legislatiu que ho garantisca, pel fet que tots els drets lingüístics dels ciutadans europeus han d’estar protegits per igual.
Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana ha destacat: “El meu company i jo som dos dels 10 milions de parlants de la nostra llengua, ciutadans europeus que no poden expressar-se en valencià a moltes institucions del nostre Estat ni tampoc ací, al Parlament europeu. Som dos dels 46 milions d’europeus als quals se’ls vulneren els drets lingüístics. Dos dels 46 milions d’europeus als quals se’ns discrimina per raons de llengua”.
“De la mateixa manera que les institucions intenten vetllar per la flora i fauna del planeta que està en perill d’extinció, cal que es prenguen seriosament la diversitat lingüística i la riquesa de les llengües com a formes de mirar al món. La diversitat lingüística a Europa contribuix a la comprensió entre els pobles i és un motor per a potenciar la pau. No reconéixer la discriminació lingüística que patim persones com nosaltres és, en certa manera, participar en la seua institucionalització”, ha expressat Emili Gascó, secretari d’Escola Valenciana.
L’exposició a l’Intergrup de llengües del Parlament europeu forma part de la ronda europea d’Escola Valenciana per a dur a altes instàncies internacionals la discriminació lingüística dels valencianoparlants. Aquestes cites europees es va iniciar el passat gener quan Escola Valenciana va visitar l’ONU a Ginebra en la delegació de l’ELEN, que és la Xarxa europea per a la igualtat lingüística, integrada per entitats de diferents països d’Europa que defensen les llengües minoritzades.
Ara Escola Valenciana planteja al Parlament europeu una directiva per reconéixer i potenciar totes les llengües europees minoritzades, que compten amb 46 milions de parlants.
