Aquesta notícia l'explica en un comple reportatge el digital Cerdanyola Informa, que expolica que l’estudi, publicat a la prestigiosa revista Environment International per investigadors de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (el principal Institut d’Investigació Biomèdica d’Espanya), utilitza una base de dades molt extensa, abastant el període 1997-2006, amb 8.098 poblacions espanyoles investigades i 129 instal·lacions identificades.
L’estudi, dels primers en analitzar aquesta problemàtica, conclou que estadísticament hi ha un risc elevat, tant per a homes com per a dones, de mort per càncer (estómac, pulmó, pleura, ronyó i ovari) en ciutats situades prop d’incineradores i plantes de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola. Els abocadors són “plantes de disposició”, és a dir, “dipòsits controlats”, tal com s’empra en el vocabulari oficial. A Cerdanyola en tenim més de 13, i de “controlats” no ho són gaire: Can Fatjó, Elena, Montserrat 1, Montserrat 2, Can Planas, Can Domènec, Avi Nord, Avi Sud, Antònia, El Molí, Miramon, Est AP-7, Oest AP-7, entre d’altres (veure plànol adjunt del Consorci del Centre Direccional). Altres centres de tractament de residus que contaminen el nostre territori són l’Ecoparc 2 de Moncada-Ripollet i la cimentera Lafarge a Montcada, que crema residus.
Tan sols al 2007, les 129 instal·lacions analitzades van alliberar 525.428 tones de substàncies tòxiques a l’aire i 4.984 tones a l’aigua. No cal dir que precisament aquest és un dels principals problemes que presenta Can Planas: la contaminació de l’aire i de les aigües, tal com ho han demostrat tots els estudis publicats fins a data d’avui.
El rigor d’aquest estudi es constata no tan sols per la metodologia emprada i l’extensíssima base de dades analitzada, sinó perquè, entre d’altres garanties de rigor científic, no s’han considerat les instal·lacions que havien començat a funcionar recentment perquè la influència en el desenvolupament dels tumors seria discutible si els períodes de latència mínims s’haguessin tingut en compte.
Es pot trobar l’estudi complet publicat al següent enllaç.
