Els govern de la Generalitat i de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès han presentat públicament el nou Pla Director Urbanístic del Centre Direccional sense que ni tan sols avui en dia estigui aprovat provisionalment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya. En un procés sense participació, ni comunicació, ni presència, ni informació ciutadana, CIU, el PSC i ICV, partits que governen les institucions, han fet el seu dibuix de la nova ciutat del demà, han hipotecat futures generacions, si és que cap tribunal no torna a declarar il·legal el planejament que s’aprovi, com ja ha passat en els dos darrers planejaments.
De nou, amb l’aprovació del PDU del Centre Direccional es perd una nova oportunitat per a remeiar de forma definitiva l’abocador de Can Planas.
Des de què a l’any 1995 es va tancar l’activitat en l’abocador de Can Planas no hi ha hagut mai una efectiva i real gestió post clausura per part de l’EMSHTR, l’ens de caire metropolità que gestionà l’abocador. Prova de la inexistència de controls són la surgència de lixiviats l’any 2004 i que fins no fa 3 anys que, arrel de la pressió ciutadana, no es va instal·lar un nou dipòsit de lixiviats.
Les administracions autonòmica i local no han obligat mai al gestor de l’abocador a complir amb les seves obligacions, ans el contrari, l’any 2006 van signar amb l’EMSHTR un conveni per a que fos el Consorci del Centre Direccional qui fes la gestió oportuna per a l’adequació del sòl de l’abocador de Can Planas per tal de fer-lo compatible amb el planejament que s’hi aprovés al Centre Direccional. Conveni en el qual assumien el pagament de les actuacions per a la remediació, que ja llavors s’estimaven en 6 milions d’euros, en una proporció d’un 80% per part de l’EMSHTR i de l’Agència de Residus, a parts iguals, i del 20% restant per part de l’ajuntament.
En virtut d’aquell conveni s’han realitzat múltiples informes en relació a la remediació de Can Planes, sent l’últim el presentat per investigadors de la UPC i del CSIC en el qual, sense qui hi consti una valoració econòmica de les solucions proposades- pous de bombeig, canalització de gas, planta de cogeneració, etc-, el que es pretén és simplement una gestió efectiva de l’abocador tal i com s’hauria d’haver previst l’any 1995 quan es va tancar. En cap cas aquest nou estudi serveix per a remeiar l’abocador, simplement es preveu fer-lo compatible amb la urbanització del sector, és a dir, les administracions tenen present abans la urbanització, els pisos, els centres comercials..., que no pas el medi ambient i la salut de les persones.
No podem passar la oportunitat de comentar que aquell conveni és lesiu pels ciutadans de Cerdanyola del Vallès que hem de pagar de la nostra butxaca unes actuacions en un abocador on s’ha abocat il·legalment tot tipus de productes tòxics i cancerígens, que hem hagut de patir una activitat insalubre que ha deixat una empremta en el nostre territori i en la nostra salut. Aquest conveni no hauria de ser acceptat per l’ajuntament, però ja em sentit declaracions de l’alcaldessa en les qual accepta l’aportació del 20% per part de l’ajuntament del cost de la solució triada, sense tenir present que és un conveni que ha perdut la seva vigència i no ha estat prorrogat per l’administració local, excepte si en un acte sense precedents per la seva gravetat i totalment il·legítim, el govern municipal hagi aprovat la seva pròrroga. Des de la plataforma exigim a l’administració local per a què es posicioni de forma clara i concloent i manifesti públicament que aquell conveni de 18 de desembre de 2006 tenia una vigència fins el 30 de març de 2010 i que no s’ha prorrogat ni tàcitament ni expressament, per la qual cosa no vincula a l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Remeiar un abocador és quelcom més que fer, 19 anys després del seu tancament, uns dipòsits de lixiviats o uns pous de bombeig per evitar l’entrada d’aigua dins l’abocador o canalitzar el gas que produeix. Les accions a dur a terme sobre Can Planas, com bé apuntava l’informe IDOM, s’han de basar en una plans d’acció d’acord amb les tècniques de gestió de sòls contaminats i per això aquell estudi de l’empresa IDOM va proposar fins a 5 diferents opcions en les quals es feia una actuació directa sobre l’abocador (ara sigui mitjançant l’extracció, ara sigui mitjançant el segellat parcial o total), no simplement una gestió de l’abocador d’acord amb l’ús futur del sector a urbanitzar.
Estem a l’espera de veure i estudiar el text definitiu que s’aprovi del PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, però res del que hem sentit fins ara ens porta a la nostra tranquil·litat: és més del mateix, el de sempre, no actuar. Com ja dèiem l’any 2011: deixar fer, deixar actuar amb una total i vergonyant desídia dels deures de les administracions públiques pel que fa a la preservació de la salut de les persones i la protecció del medi natural.
Ha coincidit en el temps que mentre el conseller de Territori el Sr Vila i l’alcaldessa de Cerdanyola la Sra Carmona presentaven amb cofoisme aquest planejament, a poca distància d’on ells eren, els cerdanyolencs patíem una altra prova de com es gestiona un abocador al nostre municipi i de com les administracions miren cap un altre costat i amaguen informació a la ciutadania. L’abocador Elena, on es van abocar més d’un milió de tones de residus procedents de l’ecoparc de Montcada i Reixac, s’enfonsa, perd la seva estabilitat, sorgeixen esquerdes i el gas metà, producte de la descomposició dels residus, es filtra i arriba a l’exterior sense cap control tot i ser altament nociu per a l’atmosfera. Això ha obligat a l’empresa gestora a fer moviment de terres, aplanar, tirar canonades de conducció de gas i construir un precari cremador d’aquest gas que, lluny de ser valoritzat, es crema.
D’aquest fet ens hem assabentat des de la plataforma perquè ens han informat diferents persones de poblacions properes a Cerdanyola del Vallès, mai perquè l’ajuntament hagi informat a la població.
