El Casal Popular Boira Baixa ha realitzat una campanya de canvi de nomenclatura als carrers d'aquesta població. Es tracta de la primera acció de la campanya “Recuperem la història oblidada del Manlleu rebel”, que impula aquest casal i que continuaran desenvolupant al llarg dels propers mesos.
Els noms d'alguns carrers han estat canviats simbòlicament per noms com el de "Memòria històrica." Amb aquesta iniciativa es persegueix qu els "els valors d’un règim feixista o que sigui fruit de les seves imposicions" no romanquin en forma de nomenclatura urbana. El nom del carrer Vázquez de Mella ha estat canviat pel de "Memòria històrica", i el de Casanovas Tona per "Maties Conesa" "per justícia i per la dignitat de totes aquelles i aquells que van donar la seva vida combatent sota la bandera de la llibertat, plantant cara al feixisme."
El casal, en un escrit, denuncia ue a Manlleu "encara hi ha el carrer Casanovas Tona, primer alcalde imposat pel règim franquista, i el carrer Vázquez de Mella, nom imposat al carrer Zamenhoff per la Junta Gestora el 1939, i no entenem per què encara no s’han substituït."
La data per fer aquesta acció simbòlica obeeix al fet que el 4 de febrer de 1939 "l’exèrcit franquista entrava a Manlleu a crits de ¡Arriba España!. Lluny quedaven llavors les transformacions polítiques, socials i econòmiques que havien tingut lloc a la vila durant els anys de la Guerra Civil. Fet i fet, Manlleu s’incorporava llavors al règim totalitari feixista."
Recorden que amb l'ocupació feixista "es van dur a terme una sèrie d’imposicions que van colpejar la vida quotidiana de Manlleu. La primera d’aquestes fou la dissolució de l’Ajuntament republicà i la formació d’una Junta Gestora Municipal formada per membres de l’extrema dreta reaccionària local; aquesta junta seria la responsable del tancament de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures, entre moltes altres accions, i també de la imposició del canvi de nom dels carrers."
Record pe als lluitadors i lluitadores per les llibertats
Els promotors d'aquesta iniciativa dignificadora també recorden que la repressió franquista posterior a la Guerra Civil va afectar almenys 108 manlleuencs i manlleuenques, als quals es va sotmetre a processos judicials. "Tots ells tingueren un paper actiu durant el període revolucionari i la guerra a Manlleu, del bàndol republicà, procedents de diferents ideologies: des d'ERC fins a la CNT passant per marxistes del PSUC." En aquest sentit, han destacat un seguit de noms com a propostes de canvi del nom del carrer, persones o col·lectius significades per la seva lluita pels drets i socials i les llibertats:
· Maties Conesa Hernández: fou alcalde de Manlleu per ERC entre el maig de 1936 i l’octubre de 1937. Mentre va ostentar el càrrec es va produir l’esclat revolucionari més contundent. Precisament per això, fou objectiu de denúncies i delacions per part de l’extrema dreta local, articulada al voltant de La Falange, un cop vençut el bàndol republicà. Fou processat fins a tres vegades acusat de nomenar el comitè revolucionari, organitzar milícies antifeixistes, imposar multes a persones de dretes, participar en el saqueig i la crema de béns eclesiàstics, entre antres.
· Josep Lladó: obrer industrial, socialista i destacat dirigent local del moviment cooperatiu de consum. President de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures l’any 1938, també va destacar en l’organització i difusió de federacions comarcals cooperatives de consum. Fou regidor de Manlleu i alcalde després de Maties Conesa. Es va exiliar a França, on va morir anys més tard.
· Emili Planas: membre fundador de les Joventuts Socialistes, que durant la guerra es van federar amb el PSUC. Membre de les Patrulles de Control del Comitè Antifeixista Local. Va anar al front voluntàriament. Es va exiliar a França, on va ser deportat al camp de Setfons. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es van poder escapar, però ràpidament foren capturats per la GESTAPO i van ser traslladats a un camp de concentració nazi per “roig, stalinista i comunista”. Va aconseguir fugir del camp i, en l’intent de tornar a Catalunya per unir-se a les guerrilles maquis, fou detingut condemnat a més de 20 anys de presó dels quals en va complir dos.
· Dones a la rereguarda: membres de l’associació femenina “Dones a la rereguarda” fundada a Manlleu el juliol del 1937. En van ser membres fundadores Maria Puig, de la UGT, Eugènia Díaz, de Socors Roig, Maria Puigdollers, de la Joventut Socialista Unificada (JSUC) i Filomena Roca del PSUC.
· Ot Ferrer: professor republicà manlleuenc del sindicat de la UGT. Fou represaliat i condemnat a 25 anys de presó. Se l’acusava de fer “enseñanzas perversas, immorales y marxistes a gran número de ninos de este pueble [...] Hacía constante propaganda de idees revolucionarias” i se li aplicà la llei de responsabilitats Polítiques. Va complir pena a la Model de Barcelona, tot i que el 1942 se li va concedir la llibertat condicional.
