L'impacte a l'opinió pública del documental Ciutat Morta ha trencat la rígida disciplina corporativa fins ara existent. Aquesta setmana transcendia el testimoni de l'exsergent José Martínez, que ha revelat dades molt importants dels incidents del 4 de febrer de 2006, però sobretot d'un altre episodi de maltractaments fins ara poc conegut i que les denúncies en relació al qual van ser arxivades.
Els fets es remunten al 9 de gener de l'any 2005, quan tres joves veïns de la Vila de Gràcia van ser detinguts per antiavalots de la UNOC (la mateixa unitat on estaven adscrits Víctor Bayona i Bakari Samyang) i traslladats a les dependències de la Guàrdia Urbana de l'Estació del Nord.
Martínez explica, en un vídeo penjat a la xarxa, que un company d'aquelles dependències li va confessar que un dels antiavalots que havia traslladat els nois fins als calabossos va pujar a la primera planta “per preguntar on hi havia un cubell i una fregona, es tractava de netejar la sang d'un detingut”. L'exsergent aleshores va demanar al testimoni que ho declarés davant de l'intendent major Xavier Vilaró, però segons explica “l'agent es va ensorrar, negant-se a comparèixer en tant que aquestes declaracions li podien portar problemes”.
A més, afegeix que uns dies després ell va decidir personar-se a la prefectura de la Guàrdia Urbana per tenir una conversa amb Xavier Vilaró en relació al tema dels maltractaments a aquells nois de Gràcia. En paraules de Martínez, “el cap es va quedar molt preocupat, però si no tenien testimonis que acreditessin el que havia passat el cas no s'investigaria”. En relació a això destapa una dada que considera rellevant: “en aquella època el cap d'Assumptes Interns de la Guàrdia Urbana de Barcelona era Víctor Gibanel”, tal com apunta la Directa.
