A continuació reproduïm un fragment de l'article "Memòria de la resistència, aquell gener del 1965..." publicat per Agustí Barrera al llibre "Cavalcant damunt l'estel".
"El dia 11 de gener s'havia decidit d'anar a llençar octavetes a Sabadell. Érem dos equips, cadascun de dues persones, establírem una cita de seguretat per després d'haver acabat l'acció, que havia de tenir una durada màxima d'una hora. Ens dividírem en dos grups, jo anava amb en Carles Castellanos, començàrem el repartiment de les octavetes, cada grup per separat. Es donà la coincidència, que el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell i delegat del Servei de Seguretat Pública, Juan Figueras Pascual, va veure l'altre grup, mentre repartien les octavetes a les entrades de les fàbriques, portals de les cases i decidí d'anar a l'Ajuntament i demanar l'ajut del caporal de la Policia Municipal, Antonio López. Armats amb dues pistoles, ens veieren a nosaltres, creuaren el cotxe amb el qual viatjaven damunt de la vorera i ens encanonaren amb les pistoles. En aixecar nosaltres les mans enlaire caigueren a terra les octavetes. Tot passà de manera molt ràpida, ells estaven força confusos, les pistoles els tremolaven als dits, però amb dues pistoles al davant, rendir-se semblava el més intel·ligent.
La detenció es produí al carrer Avellaneda de Sabadell, des d'allí ens portaren a un garatge, on ja ens començaren a colpejar a la cara i a l'estómac, demanaren un jeep de la policia municipal i d'allí a la caserna de la Policia Armada de Sabadell. En un despatx d'aquesta caserna, un policia de paisà em començà a pegar tan fort a l'estómac, que en alguns moments vaig tenir la sensació que m'aixecava del terra, jo aleshores pesava seixanta kilos, per sort aquesta situació durà poc, vingué un home de cabells blancs, que sembla que era el seu superior i li manà al meu torturador que deixés d'apallissar-me.
Més tard, un cotxe de la Brigada Político Social (BPS) ens traslladà a Barcelona a la Comissaria de Via Laietana, a disposició de la VI Brigada de Investigacion Social. Allí, durant hores fórem sotmesos a la tortura de la "cigonya", consistent a ésser emmanillat per dessota de les cames, de manera que et veus obligat a mantenir-te en una posició forçada semiencongida, coneguda com la gatzoneta; no cal dir com al cap de dues o tres hores la posició resulta molt dolorosa, gairebé insuportable i quan s'arriba a aquesta situació, saps que encara en tens per moltes més hores. Jo, com a resultat de la "cigonya", durant quatre mesos vaig perdre el tacte superficial dels dits xic i anul·lar de la ma esquerra, això, a més a més, de les pallisses a mitjanit i de no poder seure ni dormir durant espais de temps llarguíssims, que tant aleshores com ara, em resulten confusos, embolcallats en una boira espessa. Sí que em quedà gravada una nit, que des de l'habitació on estava, a la Comissaria de Via Laietana, em semblà sentir els crits d'en Carles Castellanos, que deuria estar en una habitació propera . En J. Ferrer Mallol fa constar com ho vaig fer jo mateix en la declaració davant del jutge, tenir senyals als canells, produïts per la pressió de les manilles, declarà també, haver estat colpejat a l'estómac pels policies, David Peña i Álvarez.
Jo vaig poder resistir les pallisses força bé, en aquella època feia atletisme i la meva forma física era òptima. No vaig delatar els altres companys, no tant per una actitud heroica, com per tossuderia, em vaig tancar en banda, entossudit a no parlar. El concepte d'amistat també planà en el meu ànim, estalviar la detenció als amics, callar, aguantar. El millor premi a la meva actitud, fou quan vaig sortir de la presó, un meu company em digué: no ens vam amagar, perquè sabíem que tu no parlaries. Aquest judici, fou per a mi el millor pagament a aquelles setmanes d'angoixa i malsons.
El butlletí d'informació ARA, que era el portantveu del FNC, en el seu número 6 del nov-des 64 i gener del 65 dóna la següent informació sobre les detencions: Amb motiu del repartiment de l'octaveta, de la qual en fem esment més avall, el dia 11 de gener foren detinguts: Carles Castellanos (estudiant d'enginyer industrial) Agustí Barrera (químic), i a la matinada del dia tretze foren detinguts, Joaquim Ferrer Mallol (advocat), Enric Gelpí (escultor) i Josep Maria Casablancas (pintor). Els tres primers, després d'ésser interrogats durament per la policia, són processats pel Tribunal de Orden Público (TOP) de Madrid, acusats de confección y difusión, de l'esmentada octaveta.
El delicte
Se'ns acusà, a en Carles Castellanos, a en Joaquim Ferrer Mallol i a mi, de propaganda il·legal i d'associació il·lícita d'acord amb l'article 215 del Codi Penal, ens demanaven una pena de dos anys de presó menor i 25.000 pessetes de multa pel primer delicte, ja no recordo, ni tinc la documentació amb la petició del fiscal, pel segon delicte. L'octaveta que era el cos del delicte duia el text següent:
Obrers
L'anterior situació d'explotació dels treballadors per part de la
dictadura franquista i la burgesia, s'ha endurit encara més per la
contínua puja de preus, mentre que els salaris queden bloquejats.
Per aquests motius hem de lluitar per les següents reivindicacions:
• Salari mímin de 250 ptes diàries.
• Llibertat per a la creació de sindicats obrers autèntics i representatius.
• Reconeixement del dret de vaga.
• Participació dels treballadors en els beneficis de l'empresa.
• Escala mòbil de salaris.
• Amnistia per a tots els presos polítics i exiliats.
Aquestes demandes mínimes cal continuar exigint-les després de vint--i-cinc anys de terror i repressió franquista, que ha privat els treballadors dels més elementals drets humans.
Lluitem incansablement per a obtenir aquests objectius !
Front Nacional de Catalunya (SASC)"
