Les enquestes marquen l’actualitat política i Podemos sembla, a falta d’unes eleccions que ho confirmen, una força que pot disputar el lideratge polític espanyol a PSOE i PP. Per això, el míting de Pablo Iglesias, líder de Podemos, del passat diumenge a Barcelona ha disparat, en els darrers tres dies, les anàlisis als mitjans de tendència independentista al voltant de l’impacte que pot tenir Podemos en el procés sobiranista català. Tot i que a les xarxes socials el debat ha girat sobre les crítiques d’Iglesias a l’abraçada de David Fernández (CUP) al president Artur Mas el 9-N, el debat de fons és un altre: Podemos és una oportunitat o una amenaça per a l’independentisme català?
El federalisme de Podemos, presentat com un parany espanyolista
La majoria dels opinadors i analistes dels mitjans catalans analitzats per Media.cat comparen el federalisme de Podemos amb el del PSC i PSOE i creuen que amaga un espanyolisme que no permetrà la independència de Catalunya perquè tornaria a voler seduir els catalans amb una proposta federalista que no es compliria. Que Podemos pot representar una nova oportunitat il·lusionant per a l’unionisme ho il·lustra el periodista David Miró al seu article a l’Ara, Nova oportunitat per a Espanya?.“Ara hi ha una part de la societat catalana que confia en Podem per donar una última oportunitat a Espanya. Si el partit de Pablo Iglesias decep Catalunya, la independència podria ser ja inevitable i amb un suport molt més ampli. El problema és que per a aquest nou pas encara queden, pel cap baix, dos anys”, afirma Miró.
Els digitals El Singular.cat i Nacio Digital identifiquen directament a Podemos amb l’espanyolisme. El director de Nació Digital, Salvador Cot, equipara Iglesias amb Montoro a l’article La pinça Montoro-Iglesias en el qual assenyala que el polític madrileny “denuncia furiosament el defalliment dels serveis públics a Catalunya ignorant, de forma deliberada, que els recursos de la Generalitat són una decisió, lliure i premeditada, del govern de Madrid. Així doncs, políticament, el dèficit social aconsegueix negar el dèficit fiscal”. Al mateix digital el periodista Xavier Borràs a l’article Pablo i el sistema critica a Iglesias per estar “tan preocupat pels ideals democràtics” i per obviar el dret a decidir. A El Singular.cat el columnista Marc Gafarot qualifica un possible govern d’Iglesias com “nova xarlotada, un rebrot del centralisme progressista i una oportunitat perduda per nosaltres” a l’article Micos, enquestes i Podemos. En els articles d’aquests digitals, l’argument comú és ubicar a Podemos de banda de l’espanyolisme més recalcitrant envernissat de federalisme que accepta el dret a l’autodeterminació -una acceptació que es posa en dubte-.
Mobilització dels unionistes
Un altre argument emprat contra Podemos és no haver entés Catalunya ni la centralitat del debat sobre la Independència. El director de Vilaweb, Vicent Partal, acusa a Iglesias, al seu article L’error de Pablo, de no haver entés que passa a Catalunya i d’haver-se “situat tan de pressa en les files de l’espanyolisme com han fet. No els calia, no calia que reduïssen tant, voluntàriament, el seu camp de joc i encara menys en un moment com el present. Podem hauria pogut fer un forat molt gran entre els votants independentistes”. I afegeix que “, molts independentistes van veure en Podem una esperança, avui no crec que ningú n’hi veja cap”. Partal acusa el líder de Podemos “d’utilitzar Catalunya en favor del seu perfil polític a Espanya que no pas d’adaptar-se a la realitat catalana, com considera que van fer Felipe i Zapatero. A L’efecte Podemos, a El Singular.cat, Enric Vila posa en dubte la capacitat de Podemos de treure la independència de la centralitat del debat polític català. En el Punt Avui el columnista Tian Riba, al seu article Pablemos, indica que “ha calgut un sol viatge a Barcelona per comprovar que tampoc amb Podemos es podrà pactar mai un referèndum d’independència, que no ho farà mai cap president espanyol. A hores d’ara ja ningú es creu les ambigüitats ni les excuses del tipus “no ho pactarem amb Mas”. I assenyala que pot contribuir a la mobilització de l’unionisme “tot el que rasqui Podem, l’únic element nou en l’escenari obert el 2012, serà clau per debilitar la majoria sobiranista. Per a alegria dels espanyols de dretes”, indica.
Josep Casulleres, redactor en cap de Vilaweb, destacava al seu article Pablo Iglesias i ‘L’Estaca’ estroncada que els d’Iglesias arriben a un electorat tradicionalment abstencionista en els comicis catalans, poc polititzat, que és unionista i assenyala que té un important potencial de creixement. “L’independentisme ja s’ha mobilitzat, i vota i votarà”. Per Casulleres “la millor notícia per a l’unionisme és Podem, ara mateix, com ja havia avisat el professor Manuel Delgado. Podem arrossega aquell unionisme no mobilitzat que tampoc no votaria PSC, PP ni Ciutadans, la casta”. Per tant, Casulleres torna a incidir en l’argument que Podemos dóna força i mobilitza els unionistes.
Les previsions electorals
El politòleg Jordi Muñoz posa dades a l’impacte electoral que pot tenir Podemos a Catalunya a l’article Els votants de Podem: fills i néts de socialistes? a l’Ara. “L’aparició d’un nou actor sempre posa nerviosos els que ja hi eren. En el cas de Podem sembla que qui té més raons per preocupar-se són ICV-EUiA, el PSC i Ciutadans: els prendria entre un 12% i un 14% dels votants. La seva penetració en els electorats d’ERC, CiU o la CUP és residual. Les formacions sobiranistes no tenen gaires pèrdues directes de vot cap al partit que lidera Pablo Iglesias, si més no en les eleccions al Parlament, com tampoc en té (per altres motius) el PP català”. Amb tot, afegeix que a les generals espanyoles la situació pot ser diferent: “Podem sí que podria atreure votant sobiranista, sobretot procedent d’Esquerra i la CUP” com havia passat anys enrere amb els votants que alternaven el seu vot a CiU i PSC (o PP) segons fossin generals o catalanes. Una realitat que analitzen en articles anteriors el politòleg Lluís Orriols ¿Evitará Cataluña que Podemos llegue a la Moncloa? a El Diario.es i l’article de Vicent Sanchis, Torna la Catalunya dual? a El Singular.cat, per al qual “Pablo Iglesias pot aconseguir que Catalunya es mantingui “dual” i fidel a Espanya. Com Lerroux”
Possibilitat d’una consulta acordada
Des de Crític són el periodista Roger Palà i el politòleg Jordi Muñoz els que n’opinen al respecte i ho fan, si més no, afegint quin paper que pot jugar Podemos a favor del procés sobiranista que viu Catalunya, tot i que també n’inclouen els negatius. Un punt en comú és que ambdós analistes li donen alguna credibilitat a l’aposta pel dret a decidir de Podemos, almenys per ara.
A Podemos’ ser independents? Muñoz analitza punts a favor i en contra que aporta la formació d’Iglesias per a afavorir el procés català. Entre els elements contraris hi ha, en coincidència amb els altres columnistes, que Podemos mobilitza un unionisme que, sense el partit d’Iglesias, no votaria. A més, el partit dels cercles proposa un nou intent de solucionar el conflicte polític des d’Espanya, cosa que li pot restar suport a l’independentisme entre els federalistes decebuts. Afegeix dos nous elements al debat: els possibles pactes postelectorals per assolir majories parlamentàries entre Podemos i ERC tant a Espanya com a Catalunya i la possibilitat d’una consulta acordada amb l’Estat espanyol si guanyen els d’Iglesias. Muñoz també veu positiu que sigui Podemos i no partits com Ciutadans, conformats en clau identitària espanyolista, els que mobilitzen el vot dels no independentistes. Amb tot, el politòleg proposa “defugir d’ interpretacions excessivament simplificadores: ni Podem és una gran oportunitat, sense matisos, per a l’independentisme, ni representa una amenaça temible que cal combatre”
Palà, a Per què Podem i Pablo Iglesias són una bona notícia pel sobiranisme, explica les reticències del sobiranisme davant Podemos a partir de la sensació que aquest partit pot debilitar l’independentisme. El periodista analitza les dues vies per assolir la independència: la desobediència civil, una opció que en la seva opinió no entusiasma a CiU, i un referèndum pactat a l’escocesa. La via d’un referèndum pactat s’obre, en opinió de l’articulista, amb l’aparició de Podemos “això sí” adverteix que “no hi ha cap certesa que sigui una via efectiva”. A partir d’aquesta tesi Palà ubica en les forces que puga acumular “l’independentisme que Podem es vegi en la disjuntiva de cedir o no en aquesta matèria”. A més, en la línia de Muñoz assenyala les opcions de pactes parlamentaris per assolir majories entre Podemos i ERC tant a Espanya com a Catalunya. El politòleg i el periodista creuen que el creixement del partit d’Iglesias allunya les opcions d’una llista independentista única, pel transvasment de vots ERC-Podemos que es podria produir. En aquest sentit, Palà aposta per una convocatòria avançada d’eleccions catalanes.
Tot i que encara queda molt per escriure sobre Podemos i el procés català i les interaccions que hi puguin haver, en l’anàlisi d’aquests darrers tres dies la majoria dels columnistes dels mitjans sobiranistes catalans analitzat aborden el partit d’Iglesias més com una amenaça o com una versió renovada d’espanyolisme que com una oportunitat.
