Amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana l'any 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura.
Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. Són, per tant, una aposta per la normativització de la llengua i la vertebració del país. En definitiva, són un símbol en la reivindicació de la unitat de la llengua.
Castelló per la Llengua comencem a funcionar el 2011, un any abans del 80 aniversari de les Normes. Però abans que existira la plataforma, ja es commemoraven les Normes de Castelló. Va ser Acció Cultural del País Valencià qui primer va reivindicar-les.
Més tard, aproximadament des del 1996, Maulets organitzava una manifestació tots els desembres i a partir del 2007 les organitzacions de l'Esquerra Independentista es coordinen per muntar la manifestació conjuntament. Per una altra banda, el Bloc també organitzava un acte d'homenatge des de 2005. D'ací naix la necessitat de coordinar esforços per la normalització del valencià entorn la data de les Normes.
Ara mateix, Castelló per la Llengua aplega 24 col·lectius entre partits, sindicats, organitzacions polítiques i juvenils i associacions culturals.
Sí, des de Castelló per la Llengua creiem que la vindicació de les Normes de Castelló hauria gosar de la centralitat que es mereix com a símbol de la unitat de la llengua -sobretot en el context de continus atacs al nom i a l'ús de la llengua. D'una banda hi ha hagut una intencionalitat clara per part dels partits que han governat aquest país per no reivindicar les Normes de Castelló i, per tant, de no afirmar la unitat de la llengua. De l'altra, a les organitzacions que reivindiquem la seua importància ens resulta difícil mobilitzar el conjunt del territori cap a Castelló, tant per l'escassa demografia de la ciutat com per la poca rellevància política al si dels Països Catalans.
Tanmateix, el treball constant de Castelló per la Llengua ha servit per donar a conèixer la fita més enllà de les fronteres de la nostra ciutat, i Enllaçats per la Llengua ho ha entés com una diada ineludible per la defensa del català, i des de la seua creació fa coincidir una reunió plenària amb la nostra convocatòria per tal de poder-hi acudir.
El primer en treure al circ parlamentari la batalla dels símbols va ser Bauzà, recentment seguit per Alberto Fabra i la seua llei de “Las señas de identidad”, ambdós emulant aquella Batalla de València orquestrada des del govern central i que no tenia més objectiu que la d'espanyolitzar -com deia Wert- el territori.
És important establir la diada de les Normes com a diada de reivindicació de la unitat de la llengua, perquè es important reivindicar-la al País Valencià, on la ferida continua oberta. Però més important és donar resposta als atacs que es fan envers el coneixement i l'ús de la llengua. És en l'intent de desmantellament de la immersió lingüística en el sistema educatiu català, en l'aplicació del TIL a les Illes i en el tancament de les línies en valencià ací on es veu més clarament l'ofensiva en paral·lel contra el català als diferents territoris.
El lema d'aquest any és “Volem viure en valencià” i amb ell apleguem la reivindicació més forta i clara de la plataforma: que tenim dret a usar el valencià en tots els àmbits, que com a catalanoparlants exigim viure amb normalitat. Per això, els tres eixos de la reivindicació són: l'escola pública i en valencià, uns mitjans públics i de qualitat en valencià i denunciar l'actitud d'un govern obsessionat a conflictivitzar el nom i la naturalesa de la llengua en comptes de complir amb la seua obligació, que és promocionar-ne l'ús.
És un símptoma de manca de normalitat. I, sobretot, forma part d'una àmplia política en contra de la nostra llengua. El tancament de Canal 9 tanca la porta a la possibilitat d'assolir un mitjà públic i de qualitat en la nostra llengua, que explique la nostra realitat des de la proximitat i contada en primera persona, pels valencians. El tancament de TV3 va significar silenciar aquelles notícies sobre el País Valencià que durant molt de temps van estar censurades a Canal 9, va ser, en definitiva, un atac a la llibertat d'expressió i d'informació.
Però el tancament de Canal 9 també té unes repercussions econòmiques fortíssimes i no sols pels més de 1.000 treballadors que van anar al carrer, sinó per tota la indústria cultural que es pot crear al voltant d'una televisió: productores, dobladors, escoles de teatre, grups de música... En alguns països del nord d'Europa això significa al voltant d'un 5% del PIB. Un país sa voldria promocionar la seua cultura i activar la seua economia.
I tant que cal. Com ja hem dit abans, els atacs a la llengua catalana s'estan donant en formes prou similars al conjunt del territori, per tant, és molt important que també hi haja una resposta contundent i conjunta. De fet, Castelló per la Llengua hi donem suport i participem, en la mesura de les nostres possibilitats, de les iniciatives que sorgeixen d'aquest espai.
Malauradament, el que és segur és que afecta en els atacs a la llengua al conjunt del territori. El govern central intensifica la seua bel·ligerància envers els catalans i els seus anhels de llibertat a través de l'ofensiva contra la llengua i, de retruc, n'aprofita per prendre posicions a la resta de territoris. Si no vaig errada, l'11 de setembre de 2012 1,5 milions de catalans ixen als carrers per reclamar les seues llibertats i al voltant de del 10 de desembre de 2012 es presenta la Llei Wert.
Pel que fa a la primera pregunta no la puc respondre com a representant de Castelló per la Llengua, ja que és una plataforma que aplega molt diverses opcions polítiques -PSPV, Esquerra Unida, Compromís i l'Esquerra Independentista en formen part. Molt menys puc resumir un sentir valencià, que és encara molt més divers, com també ho serà a Catalunya, però amb percentatges significativament diferents, supose.
Personalment, la visc amb il·lusió, com una mostra de construcció nacional de la qual els valencians hauríem d'aprendre. Almenys els independentistes hauríem de repensar els nostres discursos pel que fa a la construcció nacional del País Valencià, sobretot si no volem renunciar al projecte polític dels Països Catalans. Crec que el poble català ha entés el concepte de sobirania política, que va molt més enllà de les raons identitàries; i el 9-N van començar a exercir-la. 2.300.000 ciutadans desobeint i exercint els seus drets és quelcom de què el poble valencià i la resta de pobles (també l'espanyol) n'hauríem de prendre nota.
Em sembla que qui haja arribat fins ací ja n'estaria convençut abans de començar l'entrevista. En tot cas, cridem a omplir els carrers de Castelló el 13 de desembre perquè cal plantar cara a la pitjor ofensiva dels nostres representants polítics contra el valencià des de la dictadura.
Vivim sense cap mitjà de comunicació audiovisual en valencià i en plena involució en la implantació de l'ensenyament en valencià. La plataforma Castelló per la Llengua us convidem a no defallir en la batalla per la igualtat de drets i a unir-vos a la manifestació del dia 13 de desembre, en commemoració dels 82 anys de les Normes de Castelló, per a cridar alt i clar que volem viure en valencià, i que tenim tot el dret a fer-ho.
