A inicis del mes d'abril de 2013 la revista 'Interviú' va publicar un article on s'assegurava que la Intel·ligència espanyola hauria preparat un pla recollit en un document de cinc-centes pàgines amb els passos a seguir per aturar el procés d'independència a Catalunya. L'estratègia, dotada amb 10 milions d'euros proposava, segons la revista, una ofensiva mediàtica i de contrainformació sota el títol 'Horizonte después'.
El reportatge indicava que el document va ser encarregat "a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona" i incloïa operacions per finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme i la conveniència de mantenir Catalunya dins l'Estat espanyol. Una altra de les missions contingudes en el document era la de pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya.
Els nous agents del CNI a Catalunya (molts provinents d'Euskadi) s'allotgen a la residència d'oficials de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 666, on realitzen tasques de suport, logística i obtenció d'informació de tot tipus. Cal recordar que el 9 de setembre de 1988 aquesta residència d'oficials va ser objecte d'una acció frustrada per part de l'organització armada Terra Lliure.
Entre les activitats del CNI destaca la de controlar l’Institut Ramon Llull. En una entrevista realitzada el febrer d’aquest any a Catalunya Ràdio, el director de l'IRL va manifestar que “sense cap mena de dubte” existeixen “reticències de la diplomàcia espanyola per fer visible la realitat catalana. Susanna va explicar que quan l'IRL organitza qualsevol activitat cultural a fora de l'Estat ja sap que es trobarà “amb una formidable representació del ministeri d'Afers Estrangers espanyol, juntament amb el Cervantes corresponent, juntament amb algú del CNI”. Susanna va precisar que mentre els representants d'Exteriors i de l'Institut Cervantes s'identifiquen com tals, “el del CNI no, però està a la fila de darrere prenent nota”.
Un dels pocs “èxits” del CNI a Catalunya va ser l’expulsió de Noureddine Ziani amb l’objectiu d’intimidar la immigració que suposadament dóna suport a la causa sobiranista catalana. Els serveis d'intel·ligència espanyols van ordenar l'expulsió de Noureddine Ziani, director de l'Espai Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans, acusat de ser agent secret marroquí i fomentar el salafisme i el radicalisme islàmic a Espanya.
El passat 3 de maig de 2014 Noureddine Ziani va ser convocat a comissaria, on va ser detingut i interrogat per dos agents de la policia espanyola i dos del CNI. Durant la detenció, li van preguntar per la seva col·laboració amb associacions que defensen la independència de Catalunya. Algunes hores més tard el van deixar anar amb una resolució d'expulsió, sense procés judicial. Però no tot han estat èxits del CNI, de fet es podria dir que el pla ha fracassat si es té en compte els diners invertits (10 milions d'euros). Un dels fracassos més evidents del pla “Horizonte después” ha estat la impossibilitat d’aconseguir que jugadors del Barça es pronunciessin a favor de la “unitat d’Espanya” ja que gairebé ha passat el contrari perquè nombrosos esportistes d’elit s’han declarat a favor del dret a decidir.
Els responsables del fracàs
En un article publicat a principis de l’any passat al setmanari Tiempo de hoy (Grupo Zeta) es citaven els noms d'alguns dels responsables de la campanya antiindependenitsta del CNI a Catalunya. A l’article s’afirmava que “El dia a dia del funcionament del CNI és responsabilitat de la secretària general, Beatriz Méndez de Vigo, que tracta amb els directors d'Intel·ligència i Operacions. Però els grans temes, com la intenció del president de la Generalitat, Artur Mas, d'aconseguir la independència per a Catalunya, són controlats directament pel secretari d'Estat director, Félix Sanz.” Segons la revista Tiempo, el CNI estaria tornant a contactar amb agents veterans dels serveis secrets espanyols amb experiència a Catalunya com Andrés Cassinello (l'agent secret que va organitzar l'operació de retorn del President Josep Tarradellas a finals dels anys '70) o l'ex-director del CESID (organisme d’intel·ligència anterior a l'actual CNI) Javier Calderón.
A l'article també es cita l'agent dels serveis secrets espanyols Josep Peris; “El 1993 el Govern català va destituir al màxim responsable operatiu dels Mossos d'Esquadra, el subinspector del cos i comandant de l'Exèrcit de l'Aire Josep Peris, al sospitar que filtrava informació al servei d'intel·ligència.”. Josep Peris militant (o infiltrat) d'UDC (Unió Democràtica de Catalunya) era un espia del CESID que fins a principis dels anys '90 va espiar a Jordi Pujol però que a finals del anys '90 es va infiltrar al III Congrés de Cultura Catalana, (entitat cultural on col·laboraven alguns membres de l'esquerra independentista) arribant fins i tot en alguna ocasió a rebre a membres de la citada entitat al seu apartament del carrer Trafalgar de Barcelona.
El seu càrrec a l'entitat cultural era el de tresorer tal com es pot comprovar en aquest enllaç d'una notícia publicada a llibertat.cat i també al llibre Països Catalans Segle XXI. El Jonc, Lleida, 2000. Alguns dels membres del III Congrés de Cultura Catalana sospitaven de les activitats de Josep Peris, per aquesta raó les seves tasques van ser simplement administratives i de tresoreria. Segons diverses fonts, Josep Peris seguia les instruccions del coronel de l'Exèrcit de l'Aire Manuel Ortiz, màxim responsable de los CESID a Barcelona, durant l'època en que la seu dels serveis secrets espanyols estava al carrer Balmes cantonada amb Ronda Universitat.
Aquests fracassos del CNI i l'avanç de l'independentisme han provocat que alguns comandaments militars entre els quals hi ha Francisco Alamán Castro i altres membres de la Asociación de Militares Españoles amenacin amb una intervenció militar a Catalunya però tal com deia Pere Cardús i Cardellach en un article publicat a principis d’any a Vilaweb una intervenció militar per a frenar el procés d'independència de Catalunya és pràcticament impossible. Potser per això alguns militars com el tinent general Pedro Pitarch advoquen per "un referèndum en el qual tots els espanyols puguem dir si volem que Catalunya es separi o no d'Espanya" i el CNI està buscant noves estratègies (alguns analistes afirmen que no és casual que actualment existeixi una versió en català de la web del CNI).
