En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel s’enfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització per participar a la manifestació del 6 d’octubre de 2007 "Aturem les màquines", que protestava contra el projecte urbanístic Pla Caufec. El 27, 28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
El conflicte: el Pla Caufec (Vídeo Resum TN Comarques, TV3. 26/05/2014)
El juny de 1991 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat inicia l’aprovació d’un projecte urbanístic que proposa la modificació del Pla General Metropolità de 1976 amb l’objectiu de soterrar les línies elèctriques d’alta tensió al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir. El Pla inclou la urbanització de 40 hectàrees de terreny entre els barris de Finestrelles i Can Vidalet, al peu de Collserola. L’any 1993, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat assenyala diverses irregularitats jurídiques contingudes en el Pla Caufec.
Després d’anys de reformulació del projecte, l’empresa Sacresa compra el projecte i fa una segona versió del Pla Caufec que rebateja com a Porta Barcelona. Aquesta nova versió del Pla planeja 600 vivendes d’alt standing, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de 4 estrelles i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. També s’hi afegeixen dos equipaments de gestió privada i 120 pisos declarats de protecció per l’Ajuntament. Segons declaracions de l’alcaldessa d’Esplugues i l’empresa Sacresa de maig de 2014, el projecte es reprendrà aquesta tardor.
L’oposició veïnal
La lluita contra el Pla Caufec comença el mateix dia que les Associacions de Veïns en tenen coneixement. De 1991 a 2003 es realitzà una oposició jurídico-administrativa liderada per la Coordinadora d’Associacions de Veïns contra el Pla Caufec conformada per totes les associacions veïnals d’Esplugues menys dues. El model d’acció d’aquesta etapa busca l’assessorament d’arquitectes i urbanistes que plantegen una oposició dialogada amb l’Ajuntament i les Conselleries Territorials i cerca la reducció de l’impacte urbanístic, paisatgístic, ecològic i vial.
De 2004 a 2008 la lluita continuarà amb accions al carrer. Després que el projecte es redefineixi per la promotora Sacresa es donen per esgotades les negociacions amb els responsables polítics. Enric Giner, llavors gerent de l’Ajuntament i avui primer tinent d’alcalde i portaveu, assegura que “no es rebaixarà ni un sol metre” quan les associacions veïnals acceptaven la construcció amb una rebaixa del sostre edificable. Així, el veïnat reprèn la via del recurs contenciós administratiu i fa una crida a la mobilització per la previsió d’un inici imminent de les obres. Comencen tot un seguit de moviments de caràcter popular al carrer per difondre àmpliament els postulats d’aquesta Coordinadora d’Associacions de Veïns contrària al projecte urbanístic.
“Aturem les màquines”. La manifestació clau. (Vídeo resum de la manifestació del 6 d’octubre de 2007)
El 6 d’octubre de 2007 es realitzà per primer cop una manifestació multitudinària i popular a Esplugues, amb la presència de tot tipus de veïns, molt diferents en edat i gènere, i amb la participació de multitud d’entitats socials, com esplais i agrupaments escolta. A la manifestació s’hi va enviar un grup de Mossos d’Esquadra, comandat per Jordi Arasa, tristament famós per ser condemnat pels esdeveniments del 15M.
En un punt de la marxa, els manifestants va intentar penjar una pancarta i els Mossos d’Esquadra no ho van permetre, el que va provocar tensió entre les parts i una càrrega dels agents que posteriorment han denunciat com a lesions. Més endavant, tots els assistents a la mobilització van entrar a les obres del Pla Caufec, en to festiu, tot desmuntant les tanques perimetrals. El 6 d’octubre de 2007 no va haver-hi cap detenció ni identificació.
Qui són els acusats? De què se’ls acusa?
En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel —que havien participat d’anteriors activitats i mobilitzacions contra el mateix projecte— van ser acusats posteriorment pels Mossos d’Esquadra dels delictes de desordres públics, danys i lesions. Són 6 veïns d’Esplugues de Llobregat, molt coneguts a la ciutat per haver format part d’agrupaments escolta, esplais, i diverses entitats de cultura popular. Des de fa 10 anys són organitzadors actius de la Festa Major Popular i han participat de diverses plataformes veïnals reivindicatives. Les seves mobilitzacions sempre han estat emmarcades dins la desobediència civil no-violenta.
Les demandes fiscals pels delictes dels que se’ls acusa poden comportar un ingrés a presó de fins a 2 anys i 3 mesos. Però cal tenir en compte que el judici de finals d’octubre no serà l’únic. Hi ha un segon pendent, sense data encara, al qual 5 dels acusats (més 3 nous acusats) s’enfronten per accions de protesta contra el projecte urbanístic. La Policia Local els acusa de desordres, atemptat a l’autoritat, danys i lesions per l’entrada a l’ajuntament el març de 2009 per denunciar l’empresonament d’un membre de la plataforma veïnal. La duplicitat de condemnes comporta automàticament un ingrés a presó.
Ni Muts ni a la Gàbia, per què continuem protestant?
En aquests 20 anys d’oposició popular al Pla Caufec han estat múltiples els actes, les activitats, els arguments i les accions que s’han realitzat. El resultat sempre ha estat el mateix: la topada contra un mur administratiu —l’Ajuntament ha estat un dels principals promotors del projecte— i un reguitzell de condemnes i sancions jurídiques. Però la repressió a l’oposició al Pla Caufec ha fet un pas endavant: actualment hi ha 9 veïns del poble pendents de dos judicis penals, 6 dels quals tenen una amenaça real d’acabar a la presó. 9 veïns del poble triats a dit d’entre les més de 1.000 persones que van participar a la manifestació del dia 7 de novembre de 2007 i de les 300 de la concentració del dia 18 de març de 2009 davant l’Ajuntament. Recordem, mai hi ha haver identificacions ni detencions en aquests dos actes de protesta.
Anaïs Franquesa, una de les advocades dels encausats, afirma que “estem davant de la criminalització d’unes persones, les més visibles, les que surten sempre parlant a la premsa”, persecució que “es veu clarament als atestats”. Franquesa sosté que “el risc real de presó no és per uns suposats aldarulls o desordres, sinó per sortir al carrer a manifestar-se: el que es persegueix és la dissidència”.
El grup antirrepressiu de suport als encausats, anomenat Ni Muts ni a la Gàbia, reivindica el “legítim dret a la protesta” i denuncia la criminalització d’un conflicte polític que no es pot tractar penalment.
Tots els partits polítics del consistori han signat una declaració on afirmen que les condemnes són desproporcionades.
