Presó per oposar-se al pla Caufec i negar-se a pagar una multa per "desobediència"
El passat mes d'abril, van ser condemnats a vint dies de
pena-multa a tres euros als tres veïns del poble que el 16 de maig de 2007 es
van penjar de l’edifici de les 3 torres a 50 metres d’alçada durant
tres dies denunciant als responsables del projecte urbanístic conegut
com a
pla Caufec i recolzant la setmana de lluita en defensa del territori ‘
Està tot fatal’.
La vista pública del judici l’1 d’abril no va ser en cap cas oberta al
públic doncs agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra impedien
l’entrada a l’edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el
judici.
A dins de la sala, la jutgessa no va voler veure documents que
expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució
policial que pateix el col·lectiu oposat. Tampoc va voler visionar un
vídeo dels fets jutjats. Aquesta condemna significa una multa de 60
euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials,
l’impagament de la qual pot implicar l’ingrés a presó durant deu dies.
Arran d'aquesta condemna, l'octunre passat dues persones ja van ser embargades i la tercera hauria de
complir un arrest domiciliari de 10 dies properament, ja que se li va notificar la resolució del jutjat. Sis mesos més tard, una nova notificació que remarca l'article 53 del Codi Penal, on s'estableix que en cas de no pagar es
condemnarà el veí d'Esplugues de Llobregat a un dia de privació de llibertat per cada dues
quotes no satisfetes. És a dir, deu dies de privació de llibertat.
Aquests deu dies, tanmateix, no cal complir-los a la presó, perquè en
tractar-se de faltes el condemnat pot complir la pena mitjançant la
localització permanent. És a dir, mentre duri la condemna haurà de
romandre al seu domicili o al lloc que ell triï. La pena, a més, es pot
complir en dies alterns.
Malgrat tot, el jove ha manifestat a la jutgessa que no té intenció
de complir la pena de localització permanent, i tampoc ha pagat la
multa perquè no està d'acord ni amb la denúncia ni amb la sentència.
L'alternativa, doncs, és la presó, i s'ha requerit el jove perquè
ingressi abans del 9 de març a la Model, a Barcelona. Si no ho fa
voluntàriament, se'l declararà en crida i cerca i s'ordenarà als Mossos
que el detenguin perquè entri a la presó.
L'Arrel del Problema:
El Pla Caufec o porta de Barcelona, batejat així pel tripartit és un
projecte urbanístic sobre 234.000 m2 al municipi d'Esplugues de
Llobregat, tocant al parc de Collserola. La part més extensa es troba
tocant al barri barri de Finestrelles (a tocar de l’hospital Sant Joan
de Déu), i l’altra elimina un dels punts verds del barri de Can
Vidalet. El projecte preveu construir 16 blocs d'habitatges, dues
torres d'oficines de 115 metres d'alçada, 4 blocs d’habitatges, 6
torres d’oficines (28 metres d’alçada), 3 torres d’habitatge a preu
taxat o protegits, el centre comercial més gran de la zona nord de
Barcelona i l’eliminació del poc patrimoni popular d’Esplugues (Can
Casas, Can Tomba, Can Biel i Can Oliveres). El projecte també preveu
600 vivendes de luxe i ofereix la miserable quantitat de 120 habitatges
a preu taxat i dos equipaments privats per maquillar el pla especulatiu.
El soterrament de les línies d'alta tensió ha estat l’excusa perfecte
on s’agafen tots els participants de la trama immobiliària. Fecsa es va
oferir voluntària per assumir els elevats costos de l’operació i el
govern de Jordi Pujol es va saltar el PGM (Pla General Metropolità) i
el terreny edificable va augmntar de 30.000 m2 a 234.000 m2.
Aleshores apareix la promotora SACRESA, que associada amb ACS
(Florentino Pérez), que va iniciar una estratègia de pressions amb el
vist-i-plau de l’Ajuntament. Més endavant es crear l’empresa Caufec S.A
(formada per Fecsa, Cauval i Profesa) i s'entra en el ball de xifres i
compensacions (1150 milions de guanys per l’Ajuntament, aportacions de
SACRESA de 500 milions per portar el metro…). Toni Pérez, ex-alcalde
d’Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual
gerent amb un sou molt elevat, s’encarrega de convèncer a les
associacions de veïns i exerceix la repressió amb els insurgents;
d’altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix en l’aliada
dels empresaris i segueix el projecte del seus predecessors . Tot i les
protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de Jordi Pujol
i el 2004 pel govern Tripartit.