Avui al vespre Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ha organitzat a Girona una xerrada amb el títol "La consulta: la desobediència civil i institucional per forçar la ruptura" on han intervingut el politicòleg basc Mario Zubiaga i el militant de l'MDT Xavi Oca. L'acte ha tingut de presentador l’ex-regidor de Salt Ramon Muñoz.
Mario Zubiaga ha afirmat que “és necessari esgotar totes les vies deliberatives abans d'arribar a la desobediència civil” però que “els catalans ja han esgotat totes les vies deliberatives pel dret a decidir”. Zubiaga ha explicat diferents “mecanisme de contrapoder” per aconseguir un canvi social i polític. El primer mecanisme seria la “correduría” que es basa en connectar diferents “llocs socials”. Segons aquest conferenciant el sobiranisme català ha aconseguit un gran nivell de “correduría” ja que ha connectat molts estrats socials diferents i en canvi l’unionisme té molt menys impacte social.
El segon mecanisme per aconseguir un canvi social seria la “polarització” de la societat, és a dir l’allunyament dels extrems i la radicalització dels “moderats”. El tercer “mecanisme de contrapoder” és la “innovació”, la innovació en els repertoris d’acció i discursos (que en el cas de l’unionisme només es basen en reduir el nombre d’assistents a les manifestacions independentistes però sense renovar el seu discurs). Pel politòleg basc, com més intensos siguin aquests tres mecanismes de contrapoder més important serà el canvi social i polític.
El militant de l'MDT Xavi Oca va recordar que l'actual fase del procés independentista comença amb un acte de desobediència civil i institucional: la consulta popular d'Arenys de Munt. Aquesta marca també algunes de les característiques fonamentals de l'activitat desobedient: ha de ser pública, conscient i en la mesura del les possibilitats, massiva; ha de fonamentar-se en la no-violència i explicar-se per si mateixa, fonamentant-se en l'autoritat moral de la voluntat popular i desacreditant la legalitat opressora, de manera que la repressió que pugui suscitar generi una espiral per la qual cada vegada més i més persones es sumin al moviment de desobediència.
Cal afegir també que la desobediència ha de tenir alhora un paper simbòlic cara al poble, i distorsionador de la "normalitat imposada", és a dir, nociu per als interessos dels poders fàctics, per la qual cosa, l'ocupació d'espais públics esdevé especialment important.
Per Oca, en el moment actual, cal plantejar-se la desobediència en funció de tres objectius:
- mantenir la pressió sobre els representants políticsa través de la mobilització constant per forçar la desobediència institucional.
- consolidar, de facto, la legalitat alternativa que emana de la legitimitat democràtica, duent a terme tots i cada un dels processos necessaris per a la realització del referèndum del 9N i per a la traducció política pràctica del seu resultat.
- bloquejar l'acció coercitiva de l'estat, entenent que no pretenem la modificació d'una llei puntual, sinó que presentem una esmena a la totalitat de la seva legitimitat democràtica, i que, per tant cal treballar per la seva paràlisi a través de les diferents formes de boicot.
Durant la conferencia també s’han descrit diferents tipus de desobediència civil. Des de l’”acció simbòlica” a l’”acció obstaculitzadora” i s’ha remarcat que les accions de desobediència civil han d’estar molt ben planificades. També s’ha al·legat que existeixen diferents graus de desobediència civil; des de l’”objecció de consciència” que té un discurs proper al liberalisme i on l’actor és l’individu a la “desobediència sobiranista” on es busca la crisi de les regles de la majoria (Estat) per part d’una minoria (nació sense Estat) intentant provocar canvis irreversibles. En un terme mig hi hauria la desobediència civil clàssica on les seves accions busquen influir en l’opinió pública i d’aquesta manera aconseguir que una opinió minoritària pugui esdevenir majoritària.
