A això cal afegir que des de fa uns set anys estem assistint a una veritable involució social i democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i laborals de bracet de la no acceptació del dret a decidir de catalans i catalanes.
No es pot bastir cap projecte democràtic contra la voluntat d’ésser d’un poble. No es pot parlar de democràcia legislant i prenent mesures contra les majories socials, la dels treballadors i treballadores, imposant la desigualtat i condemnant a la misèria cada cop més persones mentre es rescaten bancs. Si aquest és el seu projecte, els hi barrarem el pas.
N’estem farts i necessitem passar pàgina. Han fracassat històricament com a classe, només saben parlar el llenguatge de la imposició, amb cada cop més tics franquistes i reaccionaris. L’oportunitat que els va brindar la transició l’han dilapidat. El seu moment ha passat i el fracàs del projecte de la transició arrossega amb ell l’autonomisme.
Estem davant d’un altre moment, el de la sobirania com a poble, complex, amb incerteses i que, com no pot ser d’altra manera, plantejarà noves contradiccions. Iniciem doncs un nou projecte, un nou camí, també amb noves oportunitats que cal generar i aprofitar. El rumb que prenguem serà resultant de les correlacions de força, serà resultat dels interessos i voluntats socials d’aquells que hi puguin confluir. Hi ha camí per córrer i moltes pàgines encara per escriure. El projecte del Sí davant del projecte del NO constant i a tot, la manca absoluta de projecte.
En el darrer congrés del sindicat defensàvem que ens calia un ample acord social, en lògica de procés constituent, com a escut davant la progressiva pèrdua de drets i llibertats, contra el desmantellament de l’estat del benestar i els serveis públics, i contra la destrucció de les estructures productives. Tot això com a exercici de radicalitat democràtica. Aquest és un debat, si ens ho creiem, que cal no limitar-lo a declaracions formals en un pols per quotes de pantalla. Cal fer pedagogia des de baix, des de les empreses, des dels comitès, juntes de personal i altres òrgans de representació. Des d’ara fins al 9 de novembre aquest és el repte i aquesta és la nostra obligació.
Volem decidir, i volem independència per assolir un nou model social, polític i econòmic. Ara és l’hora!
