14 de Juny de 1982, rendició dels Comandants argentins a Les Illes Malvines
L’autodeterminació dels Pobles, Dret o coartada?
El 2 d’abril de 1982 va començar la batalla de Malvines, que va enfrontar a la República Argentina, per aquells anys, sota una dictadura militar agonitzant i desesperada. El 30 de març del 1982 es va produir una vaga general massiva i triomfant, a tot el país de Gardel i Messi, que va deixar palesat la pèrdua de la por a la repressió del govern militar i la imminència d’un canvi, que tan sols podia produir se amb una sortida democràtica.
Per intentar una “transició” amb certes garanties d’impunitat, es van llançar a l’aventura de recuperar aquell tros del territori nacional, captiu de l’imperialisme britànic.
Per la banda anglesa, el govern de Tatcher estava molt desgastat per la política ultraliberal i els enfrontaments socials. Es dona la paradoxa que el ministre d’exteriors britànic havia proposat una administració conjunta amb l’Argentina de les Malvines.
També s’havia aprovat una reducció de la Marina reial, en dos terços.
Si Argentina hagués esperat uns mesos, ara les Malvines serien argentines, com ho van reconèixer els comandaments de Gran Bretanya.
Això demostra que la decisió de tomar-les, va ser un clau ardent per els dos governs dretans i agònics.
Jo vaig presenciar en primera persona tot el procés del conflicte i des de la militància clandestina, vaig participar en mobilitzacions i activitats durant i desprès de la Batalla, que va acabar amb la rendició vergonyosa dels comandaments i el sacrifici heroic dels soldats i alguns oficials.
El 14 de juny, el General Menéndez es va rendir, capitulant les Illes, desprès de combats ferotges en que Gran Bretanya va estar a punt de perdre la Batalla. (1)
El govern de Londres va donar ciutadania britànica als ocupants de Malvines, desenvolupant l’argument que l’acció militar argentina trencava el Dret a l’Autodeterminació dels illencs.
Malvines i Ucraïna
La comparació política amb el conflicte a Ucraïna es inevitable i em serveix per analitzar el Dret a l’Autodeterminació i la seva utilització.
Al 2013 li van preguntar als ocupants de Malvines, si volien continuar en la Commonwealth, els territoris d’Ultramar Britànics. Va guanyar el si amb el 99.93 %.
Un resultat del tot previsible, els britànics son ocupants, que es beneficien de les rendes de la pesca i altres negocis, raó per la qual, es la regió mes rica del Regne Unit i un dels territoris amb PBI mes alt del Mon.
A Malvines, els argentins tenen prohibida la residència, llevat de que siguin parents directes d’un kelper (nom dels ocupants anglesos) majors de 20 anys i amb un contracte de feina. Tan sols els hi va faltar posar com requisit que vinguin acompanyats per el seu besavi major de 120 anys.
A la prohibició de residència dels ciutadans argentins s’afegeix la presencia de 2.500 militars i 500 contractistes d’empreses proveïdores de la Royal Navy. 3.000 militars i 2600 civils.
Son ocupants, no son un Poble, no tenen una identitat nacional pròpia.
El Dret a l’Autodeterminació va ser utilitzat com justificació de la Guerra dels Balcans, quan els feixistes de Croàcia i de Sèrbia, feien les neteges ètniques i desprès organitzaven un referèndum, que òbviament, guanyaven per golejada. Amb l’objectiu d’impedir la Independència de Bòsnia, cosa que no van aconseguir del tot.
Un altre cas d’utilització del dret d’Autodeterminació, com una coartada, es el que esta passant a Crimea i Ucraïna.
Els russòfons de Crimea i d’Ucraïna son ocupants, amb el suport armat de Rússia, no accepten ser tan sols una part russoparlant del poble ucraïnès. No volen auto determinar-se, el que volen es quedar-se amb una part del territori històric de la nació ucraïnesa i annexionar-lo a Rússia . El fet històric que estiguin a Ucraïna des de les èpoques del Tsar, no redueix el caràcter d’ocupants.
Durant el control stalinista, les inversions es feien en àrees de majoria russa, els llocs de feina i direcció eren i son encara per els russos i ni que parlar de les bases militars i de la marina a Sebastopol y a Odessa. Les bases estratègiques de Putin, estan a Ucraïna.
El referèndum del 15 de març a Crimea va ser una farsa contra el dret a l’Autodeterminació de la nació Ucraïnesa, per robar una part del territori ucraïnès i barrar així els pas a decisions sobiranes del poble. Com podria ser una adhesió a la UE, que podria instal·lar vaixells de la OTAN al Mar Negre, pati del darrere de Rússia.
A Ucraïna s’està jugant una partida que enfronta a Putin i Obama en el nou escenari geopolític, en el qual Rússia ja juga fort, perquè ha completat la conformació d’una nova classe burgesa mafiosa que dona suport al nou Tsar ex stalinista. Una classe que te com a negoci central el gas i el petroli, que escalfa mitja Europa i fa rutllar la industria d’Alemanya i per això ha de controlar les vies de sortida, els gasoductes i els vaixells. La factura del gas li esta sortint cara a Merkel i al poble Ucraïnès.
El que esta passant a Ucraïna influeix a Catalunya, a Europa i al mon. Hem de tenir clar que la nostra lluita per la Independència no te res a veure amb el que estan fent els russoparlants a Crimea, però ens afavoreix que els polítics de Brussel·les hagin de debatre com s’aplica el Dret a l’Autodeterminació.
Malauradament per la gent que viu a Ucraïna, Catalunya i els PPCC ens beneficiem del drama que es viu a Kiev. La UE no es pot permetre dos centres de conflicte a Europa.
Ni tampoc a Escòcia, per això Obama dona suport als escocesos, pensant en que una desestabilització a Gran Bretanya afebliria els interessos dels EUA. També per un càlcul electoral, la població americana d’origen escocès i irlandès, que dona suport a Salmond i miren amb simpatia a catalans i bascos.
El conflicte ucraïnès ens beneficia i afebleix a l’Estat espanyol, i posa damunt la taula el Dret a l’Autodeterminació, especialment, el com. Com s’aplica: de forma pacifica o violenta, de forma democràtica o manipulada per potencies opressores i ocupants.
Apunt Post Scriptum
El punt fosc i perillós del procés d’Independència dels PPCC es la feble participació de l’esquerra independentista, especialment la combatent i de base marxista i de classe en les organitzacions com l’ANC i altres entitats, deixant el terreny lliure a liberals i burgesos.
Cites
1- General brit. Jeremy Moore comandant general, va reconèixer que si els argentins haguessin resistit un o dos dies mes, haurien tingut que retirar-se derrotats, amb lo qual, el conflicte hauria evolucionat al Continent, amb unes conseqüències internacionals desastroses per els dos bàndols, donat que Anglaterra ja tenia en marxa una operació aèria per bombardejar ciutats argentines. Una acció com aquesta hauria posat en peu de guerra a Llatinoamèrica.
