La Querella Argentina contra els crims del franquisme forma part del procés de ruptura democràtica. Sense ruptura democràtica no hi haurà Independència ni República Catalana. La querella es, senzillament, exercir la democràcia, reclamat Justícia, perseguint la Impunitat de l’Estat espanyol.
El règim de la monarquia borbònica està en crisi i l’Estat de les autonomies, hereu legítim de la dictadura, esta tocat de mort.
El procés es tan definitiu, que les ferides mai tancades, els crims, els espolis i les malifetes feixistes, amagades sota la catifa vergonyant de la transacció del 78, surten a la llum de l’actualitat política.
La fi de la lluita armada dels patriotes bascos es la peça fonamental d’aquest final d’etapa històrica.
Va ser ETA qui va donar una estocada mortal al regim de Franco, ajusticiant per la via explosiva al hereu de “Paquito”, l’Almirall Carrero Blanco.
La lluita armada era l’únic element polític que mantenia unides a les forces polítiques de la transició, especialment al PSOE, el PP,CiU, el PNB i altres grups minoritaris.
La unitat de la majoria de la societat davant la lluita armada, donava autoritat a l’Estat monàrquic i barrava el pas a qualsevol debat sobre els Drets Humans, individuals i col·lectius, entre aquest Drets, el dret a l’Autodeterminació dels pobles.
El fi de la violència abertzale, va ser esperonada per la consulta d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 i el procés d’Independència de Catalunya i els Països Catalans, encara que ja estaven presents elements polítics de la realitat basca, estatal i internacional que van acabar per definir aquest nou escenari de Pau i alliberament d’Euskadi.
Aquell acte subversiu d’un poblet del Maresme, va esquivar les normes jurídiques espanyoles, utilitzant el Dret civil català, va posar en marxa una forma de lluita pacífica, subversiva, violentadora del règim.
Va ser una forma de trencar el sistema, la ara tan esmentada “Ruptura democràtica”.
Els Drets Humans col·lectius, inclouen al mes important, el Dret a l’Autodeterminació, exclòs en la constitució espanyola i negat per la majoria de partits polítics espanyols, entre ells, els ex stalinistes de “Izquierda Unida” i les seves versions regionals, com ICV, qui ho negava fins fa pocs mesos.
Llevat dels partits independentistes de les nacions oprimides: Galícia, Euskadi i els PPCC, la totalitat de les forces partidistes de l’Estat, neguen aquest Dret Humà Col·lectiu.
Ara, alguns sectors de l’esquerra, a contracor, es van posicionant, reconeixent per els països Catalans, Euskadi i Galicia, el que sempre han reivindicat per Palestina, el Sàhara, etc.
El cas de CiU es una demostració palpable, fins el 2012, exactament l’onze de setembre, CiU apostava per “ l’encaix” de Catalunya al si de l’Estat opressor.
L’autodeterminació, col·lectiva o individual ha estat l’eix de la majoria de les lluites contra l’Estat espanyol: l’autodeterminació individual a una sexualitat decidida i no imposada amb la creu i la policia, l’autodeterminació individual de les dones a decidir sobre la seva maternitat, la decisió individual de no participar del sistema militarista espanyol, la decisió personal d’utilitzar una llengua o una altre.
Fins i tot el debat sobre el dret a decidir sobre la pròpia vida, en el debat sobre l’eutanàsia, forma part del Dret a la Llibertat.
Però, per poder decidir, per exercir el Dret a decidir, un ésser humà, primer ha d’estar viu.
Ja sigui decidir si es canvia el sexe, si es vesteix de dona o home, decidir sobre el seu cos o decidir sobre la forma en que s’organitza la societat i el seu estat.
El Dret a l’autodeterminació es un dret humà, com el dret a la vida.
LA QUERELLA ARGENTINA ha començat a jutjar el poder de l’Estat a eliminar la condició d’esser humà, la capacitat de l’Estat espanyol d’eliminar la vida o degradar-la amb la tortura, la persecució, la opressió i el genocidi.
Aquesta es la essència, la qüestió de fons en la Querella.
Allò que es persegueix es la impunitat de l’Estat per atacar al poble i organitzar un genocidi, utilitzant el monopoli de la violència del sistema.
Qui esta sent acusat davant la Dra. Servini de Cubria es l’Estat, ara en les primeres fases, a traves dels seus gossos, (sense ofendre als gossos) els torturadors i assassins.
Però aquestos criminals no ho feien per la seva vocació feixista, ho feien com a part d’un pla sistemàtic d’extermini i genocidi, per eliminar per sempre a un sector de la societat i imposar un regim, el regim de la dictadura primer i l’Estat monàrquic espanyol, desprès.
La Querella Argentina contra els crims del franquisme, s’ha convertit en un dels elements mes perillosos per la estabilitat del regim de l’Estat espanyol i de les seves relacions internacionals.
L’actual procés cap a la independència, als PPCC i a Euskadi, inclou a la Querella Argentina. Aquesta acció popular davant un tribunal d’un estat d’una ex colònia espanyola, forma part de la ruptura democràtica.
No es pot trencar amb el règim monàrquic sense reclamar i exercir la Justícia contra els crims de l’holocaust espanyol.
Per què?
Per una raó política i jurídica: els crims politics, assassinats, execucions, tortures, persecució, etc. el segrest i venda de nadons, l’espoli de documentació, de bens immobles i patrimoni artístic, etc. son les parts d’una sola acció històrica, del pla sistemàtic de genocidi de l’Estat espanyol.
Un genocidi que es va orquestrar al Juliol del 1936, per barrar el pas al dret de les nacions històriques oprimides per l’Estat espanyol a la seva Independència.
Espanya antes roja que rota... recordeu?
Per això, el primer pas, va ser eliminar la democràcia, en la seva forma, limitada, centralista i fràgil de la República Espanyola, s’havia de massacrar als que necessitaven la Democràcia per desenvolupar un altre model de societat i d’Estat.
Precisament, tot el que reclamem ara: democràcia, llibertat i independència per reorganitzar la societat, sota la voluntat popular.
La querella argentina es una lluita democràtica, que trenca la situació d’impunitat i apropa la Democràcia, la exerceix.
LA EVOLUCIÓ DE LA QUERELLA: El procés no fa mes que començar, ara ja es una desfilada de denunciants i querellants, en els consolats argentins, a l’Estat espanyol i en altres llocs del Mon, com Mèxic i França.
La impunitat de l’Estat monàrquic dels Borbons està en la mira de les organitzacions de drets humans argentins i de les memorialistes de l’Estat espanyol, ho ha estat des de 1939, en una resistència de petits sectors, conseqüents i dignes de tots el reconeixements.
Ara, una aliança entre sectors socials de les dues societats, està aconseguint que els dos subjectes de la impunitat, siguin, acusats, perseguits i posats davant d’un tribunal.
Dos personatges son acusats, un, el col•lectiu, els botxins, torturadors, lladres, segrestadors de nadons, esclavistes i espoliadors.
I l’altre subjecte acusat: la persona jurídica: l’Estat espanyol actual, hereu legítim, legal i constitucional de la Dictadura feixista.
Aquesta definició política, te basament jurídic i institucional: donat que el Cap de l’Estat, Joan Carles 1er. va ser coronat Rei per l’autoritat del Dictador, molt abans de que es promulgués la Constitució del 78.
Per tant, aquesta Monarquia es pre-constitucional i va servir de relleu entre una forma de govern i l’actual.
La reclamació de Justícia, adreçant-nos als tribunals argentins i en aplicació de la jurisdicció internacional, es una part de la lluita contra la opressió de l’Estat, precisament, l’acció genocida fundacional de l’actual sistema de govern.
La Querella Argentina te també dues aplicacions de la màxima utilitat en la lluita per la Independència:
Per una banda, ens permet explicar a l’Argentina, a Llatinoamèrica i al mon sencer, perquè volem marxar d’Espanya, perquè no hi ha justícia, ni tan sols per els morts.
La resposta espanyola, resistint-se a ser jutjada, posa en evidencia davant la opinió publica internacional, i de les diplomàcies, la condició de règim caduc i antidemocràtic de l’actual Estat espanyol.
I la segona: la Querella Argentina unifica en un sol moviment de Drets Humans a totes les víctimes de l’Estat, especialment els sectors dels vençuts i perseguits de Madrid, Andalusia, Extremadura, Astúries etc.
La Querella Argentina continuarà enfortint la ruptura democràtica i la seva difusió internacional.
Si, com es probable, l’Estat espanyol no es sotmet a la Justícia argentina, en aplicació de la jurisdicció internacional, aquesta Querella es traslladarà a la Cort Penal Internacional de La Haia.
La qualificació de crims de Lesa Humanitat del franquisme, no es pot posar en dubte, ha estat definida així per la Justícia argentina i ratificada per la ONU, a través de la Oficina contra la desaparició forçada de persones, que va recórrer el territori de l’Estat espanyol al 2013, escoltant a les víctimes, als familiars i a les persones que reclamen conèixer les seves famílies, en haver estat venudes quan eren nadon.
Aquesta comissió va emetre un dictamen definitiu.
De ser així, si la Querella arriba a La Haia, qui serà jutjat serà l’Estat espanyol.
Que passaria si l’Estat no accepta l’autoritat de la Cort Penal Internacional?
Que Espanya pot quedar suspesa jurídicament de la Unió Europea.
Mentre ens amenacen de deixar fora de la UE a Catalunya i els PPCC si ens independitzem, amenaça per la que ningú tremola, el que pot quedar suspès es l’Estat espanyol.
La Querella Argentina significa exercir un Dret democràtic i Humà fonamental, el dret a la Justícia, el dret a la Democràcia, la que ens neguen des de l’Estat, aquesta es la raó fonamental per entendre perquè es un sol procés, la Independència i la Querella Argentina.
Cada testimoni, cada denúncia, cada querella interposada davant la Dra. Servini de Cubria, cada adhesió, es una canonada pacífica sota la línia de flotació del regim borbònic, el que estem enfrontant per alliberar-nos.
