Els fets
L’última setmana d’abril de 2014 es van produir dos fets relacionats amb jugadors del FC Barcelona:
1. El divendres 25 d’abril, Gerard Piqué penja al mur del seu Facebook un missatge de comiat dirigit a l’exentrenador del FC Barcelona Tito Vilanova, mort aquell mateix dia:
Gràcies per tot Tito.
Tot i que has marxat massa aviat, em quedo amb els grans moments que hem viscut junts.
Sempre estaràs amb nosaltres.
Tot seguit, apareixen al Twitter un bon grapat de tuits insultant el jugador per haver utilitzat la llengua catalana en el missatge.
2. El diumenge 27 d’abril, durant el partit de la lliga espanyola de futbol entre el Vila-real i el FC Barcelona, un espectador llança al camp un plàtan. El jugador Dani Alves el recull i se’l menja.
La interpretació dels fets
Pel que fa a la situació que té com a protagonista Dani Alves, tothom interpreta que es tracta d’una acció racista: llançar un plàtan a un jugador de trets negroides equival a tractar-lo de mico.
L’ONG SOS Racisme defineix el racisme de la manera següent:
Entenem per racisme qualsevol forma de discriminació, segregació o agressió a les persones per motius del seu origen ètnic, pel color de pell, per creences religioses o pràctiques culturals.
No hi ha dubte que aquesta definició es pot aplicar a la situació en què es veu involucrat Alves: llançar un plàtan a un negre o mulat es pot considerar un acte racista perquè és una agressió a una persona pel color de la seva pell.
Pel que fa als insults a Piqué, també es poden considerar com una mostra de racisme si es fa una interpretació laxa de la definició de SOS Racisme: aquests insults podrien suposar una agressió a una persona per les seves pràctiques culturals, en aquest cas l’ús de la llengua catalana. Molts espanyols no acceptarien aquest plantejament perquè consideren que en l’ús de la llengua catalana hi ha una intencionalitat política: els catalans, pensen alguns, utilitzen el català per no utilitzar l’espanyol. Emprar el català seria, doncs, una presa de posició contra la llengua espanyola i contra l’estat que té aquesta llengua com a llengua nacional. Des d’aquesta perspectiva, els insults a Gerard Piqué no són racistes, perquè la definició de racisme de què ens valem no contempla l’agressió contra les persones per la seva ideologia com una forma de racisme. Els catalans, però, tenim una perspectiva diferent: per a nosaltres no es pot fer cap lectura política de la utilització del català en una comunicació entre dos catalans.
Diguem-li racisme o no, el que sembla inqüestionable és que es tracta de situacions comparables: en tots dos casos una persona és insultada no per allò que diu o que fa, sinó pel fet de pertànyer a un grup determinat. En el cas de Piqué, el grup és el dels catalanoparlants; en el cas d’Alves, el dels no-blancs.
Tot i ser temes comparables, l’atenció que li han dedicat els mitjans de comunicació ha estat completament desigual. Fins i tot el club al qual pertanyen tots dos jugadors ha actuat de manera radicalment diferent en un i altre cas.
La reacció del FCBarcelona
El FCBarcelona va fer pública una nota al web oficial del club on donava suport a Alves pels insults rebuts durant el partit del Vila-real:
El FC Barcelona vol recordar la importància cívica, cultural, social i esportiva dels dos missatges que la UEFA ens recorda abans de cada partit: Respecte i No al Racisme.
El FC Barcelona vol manifestar el seu total suport i solidaritat amb el jugador del primer equip Dani Alves arran dels insults rebuts diumenge passat al camp del Vila-real per part d’alguns assistents al partit entre l’equip amfitrió i el nostre primer equip.
El FC Barcelona en cap cas relaciona els agressors amb el club local i valora molt positivament el suport del Vila-real al nostre jugador. La seva condemna pública i immediata a les agressions registrades a l’Estadi El Madrigal van en la direcció correcta, en la direcció de convertir els terrenys de joc en espais on prevalgui l’esport i on les deficiències de comportament per part de determinades persones quedin, primer aïllades, i posteriorment, eradicades per sempre.
El FC Barcelona dóna suport per tant al missatge de Respecte i No al Racisme de la UEFA i anima tots els clubs a seguir lluitant contra la xacra que representa l’agressió contra qualsevol esportista en funció de la seva raça.
El club, en canvi, no s’ha solidaritzat públicament amb Gerard Piqué pels insults rebuts a Internet. És cert que Alves representava el Barcelona quan rebre els insults, mentre que el Facebook de Piqué no té res a veure amb la institució barcelonista, és una activitat que pertany a la vida privada del jugador. Tanmateix, és del tot evident que si Piqué té un Facebook oficial amb milions de seguidors és per la seva condició de jugador del FC Barcelona; si Piqué no fos jugador del Barcelona no hauria rebut els insults que ha rebut per escriure en català; i si Piqué no fos jugador del Barcelona no hauria conegut l’entrenador traspassat, Francesc Tito Vilanova.
Els insults a Piqué
1.De qui provenen?
Atès que els insults s’han difós a través de Twitter, és probable que hagi aixecat la llebre algun seguidor habitual del Facebook del jugador barcelonista i que hagi divulgat el fet per mitjà de Twitter.
2.Què els provoca?
La causa dels insults és la utilització de la llengua catalana i els arguments esgrimits per justificar-los són dos:
- Piqué és espanyol i per tant ha d’utilitzar la llengua espanyola.
- Els lectors no catalans del Facebook del jugador no entenen el que diu si utilitza el català.
3.Què demostren?
La reacció irada d’alguns internautes pel fet que Piqué hagi emprat el català a Facebook indica que el jugador no ho fa habitualment. Efectivament, si accediu al Facebook del futbolista barceloní comprovareu que la llengua d’ús habitual és l’espanyol i que la presència del català és testimonial i respon a un criteri: Piqué utilitza el català quan es dirigeix a persones concretes amb qui es relaciona en català. El defensa barcelonista, doncs, continua aplicant una norma d’ús lingüístic que una bona part de la societat catalana ja ha abandonat, que és la que fa del català una llengua de grup, una llengua privada.
Què fan els altres jugadors del FCBarcelona? Els catalans actuen de tres maneres diferents. Hi ha un grup, format per Puyol, Xavi, i Bartra que utilitzen sempre l’espanyol i alguna vegada també el català. D’aquests tres jugadors, el que fa més ús del català és Bartra, i el que menys, Xavi Hernàndez. Un altre grup, format per Valdés, Alba i Tello utilitzen exclusivament l’espanyol. Per la seva banda, Cesc Fàbregas aplica estrictament el trilingüisme espanyol, català, anglès. Sergio Busquets no té res penjat al mur del Facebook.
Pel que fa als altres jugadors de la plantilla, els espanyols i els hispanoamericans de llengua espanyola (Pedro Rodríguez, Iniesta, Messi, Mascherano i Alexis Sánchez) empren exclusivament la seva llengua, l’espanyol, mentre que els altres, els parlants de llengües diferents del català i l’espanyol, utilitzen el portuguès (Alves), l’anglès i el portuguès (Neymar) i l’anglès (Alex Song). Adriano Correia no té res penjat al mur dels Facebook.
Això demostra que els jugadors catalans del Barcelona adopten habitualment l’actitud de submissió lingüística que els exigeixen els seus seguidors espanyols en comptes d’adoptar l’actitud de defensa de la dignitat i la normalització de la llengua que practica el seu exentrenador Pep Guardiola.
El ressò mediàtic
El ressò mediàtic i a les xarxes socials que ha tingut l’acció d’Alves de menjar-se el plàtan que li havien llançat com un insult ha estat tan gran a tot el món que ha empès el Vila-real a expulsar del club l’autor de l’acte i la policia espanyola a detenir el jove autor del llançament del plàtan per un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques recollit al codi penal espanyol.
A tall d’exemple, els diaris El Punt-Avui i El Periódico, en la seva edició digital, van publicar entre el 28 d’abril i l’1 de maig 5 articles dedicats als fets del partit del Madrigal entre el Vila-real i el Barcelona, i La Vanguardia i l’Ara en va publicar 9. El País de Madrid, per la seva banda, va publicar 11 articles en el mateix període de temps.
En el cas de Piqué cap dels diaris esmentats no va publicar cap article que tractés de manera preferent els insults contra Gerard Piqué per escriure en català; i a hores d’ara cap institució pública o privada no ha condemnat el fet.
Conclusions
Ens preguntem per quin motiu la defensa dels drets individuals de les persones i la denúncia de la seva vulneració en les diverses formes que aquesta adopta, racisme, xenofòbia, masclisme, no inclou també les agressions i les discriminacions que pateixen les persones per la llengua que parlen. Ens agradaria saber per quin motiu és més greu llançar un plàtan a un jugador pel color de la seva pell que insultar-ne un altre per la llengua que utilitza.
