Aquella nit del 28 al 29 de juny la Guàrdia Civil havia detingut Josep Musté i Ferran Ruiz a Vic, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comelles i Teresa Mas a Manresa, i Joan Rocamora a Barcelona. Començava l'operació policial més llarga que recorda l'independentisme català. Els fets, a partir d'aquella nit del 29 de juny, es van succeir molt ràpidament i es van escampar arreu dels Països Catalans, desconcertant totes les organitzacions i partits independentistes.
23 dels detinguts van ser torturats sota la Llei Antiterrorista; una xifra que va augmentar, ja que les detencions i tortures van continuar un cop acabats els Jocs, arribant a superar la seixantena de detinguts. Des del Ministeri d'Interior es va argumentar que l'Operació Garzón només volia desmantellar la branca de Terra Lliure que encara gaudia de militància i infraestructura, per assegurar uns Jocs Olímpics tranquils.
Per tant, tot i que l'inici de l'operació policial va ser aquell 29 de juny, la seva gestació política venia de molt abans: des que l'octubre de 1986 Barcelona va ser nomenada seu olímpica, la Direcció General per a la Seguretat de l'Estat, el Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) i tots els serveis d'informació de la Guàrdia Civil i la policia van encetar una nova estratègia: acabar amb qualsevol possible bri de reivindicació dissident que pogués sacsejar la societat catalana i alterar la tan preuada pau olímpica.
Memòria independentista: no oblidar
Amb l'objectiu de treure de l'oblit aquests fets, l'any 2012 Llibertat.cat va impulsar un documental que repassa la cronologia del que va significar aquesta macrooperació político-judicial i dóna veu als independentistes que la van viure.
En aquest sentit, els represaliats, detinguts, torturats i en molts casos empresonats, han perseverat en la denúncia contra la tortura i la repressió, recordat els fets que van viure aquell estiu de 1992. Amb el suport d'organitzacions polítiques, casals i col·lectius, i especiament de Memòria contra la tortura i Alerta Solidària, Llibertat.cat vam donar veu a aquesta denúncia per tal que es preservés la memòria de la repressió i de la lluita independentista.
