Crec que és un motiu de satisfacció i d'esperança aquesta iniciativa que suposa Guanyem Barcelona. Hi ha gent que ha estat treballant des de fa molt per generar aquest espai d'unitat que permeti conquerir les institucions per a posar-les, per fi i de debò, al servei del poble. Si més no, per intentar-ho. És magnífic que conflueixin velles i noves militàncies, velles i noves formes d'agitació política, de gent que venim de la lluita antifranquista a joves activistes que actuen al si de moviments socials de nou encuny. A més, en el meu cas hi ha un factor personal important, que és el vincle de lleialtat que m'uneix a l'Ada, a la que he vist sempre en primera línia, quan estava a Miles de Viviendas o, després, a l'època de V de Vivenda, i de la que no he rebut més que evidències de la seva honradesa i de la seva generositat.
M'agradaria aturar-me en aquest darrer aspecte. Efectivament, si l'Ada Colau mereix la confiança que hem dipositat en ella molts i moltes és perquè ha obtingut la seva legitimitat de l'únic lloc d'on pot provenir, que és del carrer, és a dir de les lluites arran de terra. Crec sincerament que si aquesta iniciativa unitària en que ens hem implicat té sentit és perquè les persones que hi ha darrera poden dir que hi són perquè hi eren, és a dir perquè han donat la cara a les fàbriques, als centres de treball o d'estudi, als barris..., és a dir al dia da dia, a la vida quotidiana, allà on les persones demostren el seu grau de compromís en la seva lluita contra la realitat.
És en aquest sentit que no puc sinó compartir la inquietud que m'expresseu a propòsit del paper que sembla que està jugant ICV-EUiA en aquesta dinàmica constitutiva del nou moviment polític del que estem parlant. La veritat és que m'ha sorprès trobar alguns noms a la llista del que la premsa ha anomenat "nucli impulsor" de GuanyemBarcelona, properes sobre tot a Iniciativa per Catalunya, que, francament, no recordo haver vist mai acompanyant l'Ada en les lluites contra l'especulació immobiliària i ni tant sols en les nombroses reunions en les que hem anat buscant els punts de confluència en els que ens hem acabat trobant.
El que planteja la incorporació del recolzament d'ICV-EUiA al projecte –incorporació que és ja presència central a través d'intel·lectuals que li són propers- és important, car pot qüestionar el seu sentit, àdhuc la seva congruència. Diguem-ho clar: ICV-EUiA són responsables directes de més de trenta anys de misèria urbana i urbanística a Barcelona i de la merda de ciutat que ens han deixat, tot allò contra el que Guanyem Barcelona ha nascut i vol combatre. ICV-EUiA, a través de persones concretes vinculades a aquesta opció política, han estat inventors i divulgadors del maleït "model Barcelona". Que ICV-EUiA s'adhereixi a un manifest per "impedir la connivència mafiosa entre polítics i diners" és un autèntic sarcasme. Tot això sense oblidar com ICV-EUiA, a més, han estats responsables no menys plens de la repressió policial contra els moviments socials sota els governs del Tripartit. ICV-EUiA han estat sovint al carrer, en efecte, però del costat de la BRIMO.
De totes formes, crec que és just distingir a EUiA d'Iniciativa. És veritat que EUiA ha estat còmplice activa dels governs municipals devastadors que hem patit al llarg de dècades a Barcelona. És veritat que ha acompanyat les polítiques repressives del Tripartit. Ara bé, també és veritat que molts i moltes militants comunistes han estat presents de manera activa a les lluites socials. Són gent que hem vist atonyinada i detinguda per ordre dels seus propis dirigents quan estaven al poder a Barcelona i a Catalunya: a les lluites contra l'especulació, a les vagues, a les lluites pel dret a l'ensenyament. Especialment dur per a ells i elles va ser quan els seus representants van titllar-los de "violents" quan van acudir a protestar davant el Parlament aquell 15J. Tota aquella gent que va patir la violència policial i patronal han estat capaços de criticar els seus dirigents i han aconseguit canviar la direcció de la seva organització, en el doble sentit del seu lideratge i de l seu rumb.
El cas d'ICV és diferent. Respecto profundament els milers dels seus militants compromesos amb les lluites socials, però no tinc present -si més no no s'ha fet pública- una reconsideració crítica del seu nefast paper en els governs del país i de la seva capital. Els dirigents que hi ha ara són els mateixos que van patrocinar políticament la destrucció d'una ciutat popular anomenada Barcelona i que van ordenar o fer possible desenes de desallotjaments, càrregues policials, deportacions, detencions i condemnes a activistes de moviments socials respecte pels quals ara demostren una inusitada i sobtada simpatia. No s'entén. És absurd. Iniciativa reclama ara que ens posem dempeus contra el monstre que ella mateixa ha contribuït ha crear. Rar, francament rar. Costa creure en la seva sinceritat i que el que pretenen no és simplement ja no aprofitar-se'n, sinó simplement sobreviure.
Atenció. De cap de les formes vull que s'entengui que m'oposo a que ICV aparegui recolzant i animant Guanyem Barcelona. Ben al contrari. Iniciativa te persones valuossísimes -em sembla que en Ricard Gomà n'és una- i representa sectors socials importants amb els que s'ha de comptar. I el mateix pel que fa a les CUP. Totes dues forces, unides a totes les altres, organitzades o disperses, són indispensables si volem retornar-li la ciutat als seus habitants. Ara bé, alguns ens quedaríem més tranquils si els nostres companys de viatge d'ICV ens clarifiquessin què pensen de la seva fonamental contribució al model de ciutat contra el que ara ens convoquen a combatre. Més que res per saber a què atenir-nos i fins quin punt ens hi podem refiar. No podem fer com si no hagués passat res, com si tots aquests anys de complicitats vergonyoses no haguessis existit o com si no ens en recordéssim.
