Llengua i ensenyament als Països Catalans: 14 de juny gran mobilització a Barcelona un cop més per una escola catalana per a tothom
L’atac contra l’escola catalana no descansa arreu dels Països Catalans; tant si hi ha discurs i procés més o menys articulat i potent cap a una independència com si estem en terres de majoria absoluta del PP i no s’ha articulat encara un moviment clarament polític amb un objectiu d’emancipació nacional, el govern, el Parlament espanyol i els tribunals, és a dir el poder legislatiu, executiu i judicial no aturen les mesures agressives. Què volen aquesta gent?
L’objectiu és clar: destruir el conjunt de pràctiques, consensos i estratègies elaborades per milers de mestres i famílies en els últims trenta anys que han permès el desplegament i persistència d’una xarxa escolar catalana que ha recuperat i donat prestigi i autoestima als parlants de la llengua catalana i ha obert les portes a la incorporació de milers de nous parlants a través d’unes lleis mínimes de despenalització i suport al català en totes les seves variants territorials.
Aquesta capacitat de resistència i el fet que escola catalana en llengua i continguts i escola de qualitat siguin conceptes estretament units els ha esdevingut insuportable.
Es tracta, doncs d’un triple atac: atac a la xarxa única escolar que evita segregar nois i noies per raons de llengua; atac a l’escolarització primària i al primer aprenentatge de la lecto-escriptura fet en llengua catalana a través del sistema de conjunció lingüística amb una primerenca immersió en català; i sobretot atac a la cohesió social i a la convivència entre la població.
Fa anys que l’estat espanyol postfranquista- des del moment que la Constitució espanyola va establir un sistema
desigualitari de tractament de les llengües amb una llengua superior de dominació- l’espanyol- i unes llengües innominades, subordinades i minoritzades- avança en aquest objectiu amb més o menys pressa i intensitat segons els governs, sempre amb el mateix propòsit: imposar definitivament l’unilingüisme en espanyol i esborrar del mapa la diversitat lingüística.
S’ha trobat, però, en primer lloc, amb unes circumstàncies que han dificultat aquest objectiu: en aquestes últimes dècades han arribat moltes persones de llatino-amèrica, cosa que ja els anava bé, però també han arribat milers de persones amb llengües com l’urdú, l’àrab, el tagalog, l’amazig, el romanès, el xinès... i això els ha trencat l’esquema simplista: quan apel·len al dret “a ser escolaritzat en l’ensenyament primari en la llengua materna” (Llei de Normalització Lingüística 7/1983 art. 14 apart. 2), la “llengua materna” només és per a ells l’espanyol? Què no és la llengua materna l’amazig en una família d’aquesta procedència?, què no ho és el xinès en circumstàncies semblants? L’argumentació del nacionalisme lingüístic espanyol cau en la contradicció pel seu propi pes, i la Llei de Normalització del Principat revela que es van voler fer uns equilibris polítics impossibles en un moment que les forces polítiques catalanes no van voler defensar unes posicions lingüístiques clares i van acollir-se a formulacions plenes d’ambigüitat.
Ara plouen les sentències dels Tribunals espanyols i autonòmics i les interlocutòries judicials, que saltant-se les lleis i estatuts propis dels territoris catalans, es dirigeixen a pressionar directament el cos de mestres, les direccions escolars i el cos d’inspectors en una espiral perversa que només podrà aturar la pràctica de la insubmissió: no podem obeir normes injustes, que van contra tot el cos social implicat en l’educació des dels governs i Parlaments autonòmics, a les famílies i a la comunitat escolar de mestres/professorat i alumnes.
S’han trobat també, en segon lloc, amb una societat que ha resistit totes les pressions uniformitzadores i que al llarg dels anys ha desplegat una voluntat incansable de tenir una escola pública (i també concertada) catalana i de qualitat per a tothom: ho demostren cada any les múltiples trobades d’ Escola Valenciana que floreixen quan arriba la primavera; ho estan demostrant les lluites i assemblees d’enllaçats per la llengua a les Balears i Pitiüses; i ho demostrarem el 14 de juny que ve a la gran mobilització que tindrà lloc a Barcelona amb el lema PER UN PAÍS DE TOTS, DECIDIM ESCOLA CATALANA.
Estem entrant en un període de desafiament a l’Estat i l’actitud i les accions d’insubmissió per part de la Conselleria, el Parlament i el Govern així com de tota la comunitat educativa seran decisius. Una mobilització ciutadana general com la que es prepara pel 14 de juny és el millor preludi per declarar la insubmissió a la Llei Wert (LOMCE) i bloquejar la seva aplicació prevista per el setembre.
