Ara que falta poc per a les eleccions europees es veu a venir un augment important del vot a la ultradreta, un fet que ja s'ha pogut constatar en les eleccions municipals a Catalunya Nord i a tot l'estat francès. Què explica aquest auge dels partits d'extrema dreta? Pot passar això mateix a la resta del país, amb Plataforma per Catalunya, que ha expulsat Josep Anglada? El periodista Bertran Cazorla, un dels experts en la ultradreta del nostre país, en parla en aquesta entrevista
—Què fa que a l'estat espanyol la ultradreta no tingui representació al parlament, com sí que passa en altres estats europeus?
—Hem de tenir clar que no existeix una ultradreta espanyola, sinó nuclis a l'estat on tenen una forta presència: Madrid, València i Barcelona. A Madrid hi ha una ultradreta que no ha aconseguit tenir representació institucional en gran part perquè no ha aconseguit deixar enrere discursos clarament neofeixistes. En canvi, a Catalunya tenim un fet diferencial que es diu Plataforma per Catalunya, que ha entès que la clau de l'èxit d'altres grups ultradretans en altres països és haver abandonat aquests discursos clarament neonazis i haver fet un gest cap al populisme. Al Principat tenim un problema homologable a altres països de la Unió Europea que és Plataforma per Catalunya.
—Com pot afectar Plataforma per Catalunya l'expulsió d'Anglada?
—És inquietant. L'expulsió d'Anglada va ser una sorpresa en el moment que es va produir, si bé és cert que hi havia unes tendències dins de PxC, crítiques amb la seva personalitat i amb el seu missatge públic, que podien fer preveure aquesta situació. Hi havia una certa inquietud en dirigents de PxC, que finalment l'han fet caure. Un cop s'han alliberat d'aquesta personalitat histriònica, bocamolla i escandalosa, Plataforma pot mirar de netejar la seva imatge pública i completar aquest gir amb el neopopulisme que coneixem d'altres països de la Unió Europea. Si aconsegueix fer aquest canvi, pot ser un gran perill electoral.
—La baixada de vots que pugui tenir el PP beneficiarà partits populistes?
—Si hi hagués aquesta crisi de vots podria beneficiar partits que tenen una relació estreta i curiosa amb la ultradreta, com per exemple Vox [fundat per Alejo Vidal-Quadras]. Quan es va presentar a Barcelona, vam poder veure entre els assistents un nét de Blas Piñar. I la delegada de Vox a Catalunya té vincles estrets amb PxC i assisteix assíduament al Casal Tramuntana. Vox és una formació amb vincles inquietants amb la ultradreta. Veurem quants vots aconsegueix esgarrapar al PP en les europees, però és clar que li ha sortit una escissió d'una ala pròxima a la ultradreta.
—Per això el PP ha endurit algunes polítiques i ha normalitzat alguns discursos pròxims a la ultradreta?
—Quan parlem de la ultradreta tendim a utilitzar-la com a cap de turc i a dir 'aquests són els racistes, aquests són els xenòfobs, aquests són els que exclouen, aquests són els ultranacionalistes espanyols…' Però passem per alt que els discursos islamòfobs, xenòfobs no només estan al marge ultradretà, sinó que també hi són a la societat majoritària. A Catalunya, el batlle de la tercera ciutat més poblada té discursos xenòfobs.
—Hi ha cap relació directa entre recessió econòmica i creixement de la ultradreta?
—És bastant important de relativitzar la tesi que la ultradreta creix amb la crisi. Si tinguéssim uns barris cohesionats socialment i si tinguéssim una sensibilització general en la població contra els discursos d'odi, ja podria venir la crisi que la ultradreta no creixeria. Si ens fixem amb les enquestes del CEO, la preocupació vers la immigració no ha crescut amb la crisi. Al contrari, ho va fer entre el 2000 i el 2006, en plena època de bonança. Fins a un 50%. La preocupació per la immigració no és un prejudici de pobres que pateixen la crisi. És un vici de rics que tenen temps per preocupar-se del veí i fer-li la vida impossible pel simple fet de ser diferent.
—No és la crisi que ha fet créixer posicions d'extrema dreta?
—És el fet que la crisi hagi colpit barris socialment desestructurats, barris on aquests últims trenta anys els ajuntaments socialistes s'han esmerçat a desestructurar els moviments socials i veïnals que hi havia. Això ha possibilitat l'augment de moviments d'ultradreta en el cinturó metropolità, que també explica l'èxit que ha tingut PxC en aquests barris.
—I què explica el creixement del Front Nacional en les eleccions municipals a Perpinyà?
—L'estratègia del silenciament en les primeres èpoques del Front Nacional, als dels anys 70 fins als anys 80, n'ha permès el creixement. A Perpinyà, els partits conservadors li han fet el joc clarament a la ultradreta, que té terreny abonat per créixer. De fet, Perpinyà és una de les grans capitals de la comunitat 'pied noir' a França, i tant el candidat del Front Nacional com l'actual batlle tenen aquest origen. És una comunitat molt influent en els electors perpinyanesos fins al punt que en la legislatura passada van obrir un museu anomenat Centre de Documentació dels francesos a Algèria, que és literalment colonialista. Aquest museu ha estat impulsat i tolerat per l'actual batlle conservador, Jean-Marc Pujol. Si com batlle es permet això, no hauria d'estranyar que sorgeixin ofertes com la del Front Nacional.
—Preveieu un increment del vot a la ultradreta en les eleccions europees?
—Tot apunta que sí. Hi haurà un auge quantitatiu amb uns augments lamentablement espectaculars del Front Nacional a França i de Ger Wilders als Països Baixos. L'increment també serà qualitatiu, en la capacitat entre ells de teixir aliances, tenint en compte que una de les característiques clàssiques d'aquests moviments era la incapacitat de fer-ho; sempre havia estat molt difícil de posar d'acord aquesta colla. Vull dir que l'aliança entre Ger Wilders i el Front Nacional de Le Pen, revela una amenaça no només pel que fa a la quantitat de vots que poden obtenir, sinó també per la qualitat, per la capacitat de constituir una aliança europea de grups ultradretans. Ja veurem quant dura, però el repte ja el tenim aquí.
—A l'estat espanyol els grups ultres han actuat amb una certa impunitat. Per què?
—Primer de tot, la impunitat s'explica pel marc legal que tenim. Les eines legals per lluitar contra la ultradreta a l'estat espanyol són escasses, comparades amb les que tenen altres països de l'Europa occidental. En segon lloc, de vegades hi ha certes actuacions policíaques que es poden interpretar com una manca de sensibilitat amb les accions que perpetren grupuscles de la ultradreta; per una banda, sobredimensionen les operacions contra grups i moviments socials d'esquerra i, per una altra, tenim la impressió que fan massa poca cosa contra grups d'ultradreta.
—Penseu en els fets del 12 d'octubre passat a Barcelona?
—Sí, diversos militants antifeixistes han estat detinguts acusats de participar a una agressió a ultres. Un d'ells ha passat unes quantes setmanes en presó provisional i, amb el pretext d'aquestes detencions, es va aconseguir un permís judicial per escorcollar sense cap mena de justificació el Centre Social Autogestionat de Can Vies. En canvi, aquell 12 d'octubre hi va haver incitacions a la violència i a l'odi de forma molt clara per part dels líders d'España en Marcha. Però la fiscalia ha obert una investigació quatre mesos després i quan han citat a declarar els dos líders d'aquest partit, denunciats pels Mossos d'Esquadra, han pogut dir que no es presentaven a declarar a Barcelona amb total impunitat. Per tant, hi ha una desigualtat clara de la sensibilitat que té la policia enversa la ultradreta, per una banda, i envers els moviments socials i grups d'esquerra per una altra.
—En què basa la ultradreta l'estratègia propagandística de difusió del seu discurs?
—És interessant fixar-nos en les revolucions que hi ha hagut en els darrers anys dins de la ultradreta. No només pel que fa al gir de vells partits clarament neonazis i neofeixistes a nous partits populistes, sinó també en el que ha passat al carrer. L'evolució que ens hem trobat en els darrers anys al carrer és que la vella estètica del cap rapat, coneguda per a tothom, no els porta enlloc. La societat està sensibilitzada amb el perill del cap rapat i per tant, desenvolupen noves estètiques i nous discursos sota la marca que ells anomenen identitarisme. És una evolució preocupant. A Catalunya tenim el cas del Casal Tramuntana que evita totes les estètiques i simbologies més evidents i intenta atraure joves mitjançant activitats lúdiques i activitats pretesament solidàries però que, evidentment, només van dirigides als nadius. A nivell policíac i municipal no s'està massa alerta sobre aquest fenomen.
