De fet, ja fa temps que hi hem entrat en la confrontació i des dels serveis especials de l’Estat espanyol estan mirant d’introduir elements que afebleixin l’estructura política i social del moviment independentista actual: pressionen de mil maneres el govern de la Generalitat de Catalunya perquè s’espanti a l’hora de convocar el referèndum i no faci la convocatòria. I miren, al mateix temps, de fer por a les bases de l’ANC.
Cal que tothom tingui clar que la confrontació no sols és inevitable sinó que fins i tot és desitjable perquè sense trencar amb el marc polític i jurídic de l’Estat monàrquic espanyol actual, no hi haurà mai independència.
El dia 5 d’abril es discuteix sobre el Full de Ruta de l’ANC, una qüestió fonamental i que pensem que tots els membres de l’ANC s’haurien de prendre amb el màxim d’interès. Els temes del present són abordats per la ponència que s’ha presentat. I es parla de diferents escenaris possibles i de la necessitat de la insubmissió. Però té un punt flac important, a la nostra manera de veure, perquè no posa prou èmfasi en la defensa del Referèndum com a instrument fonamental en aquests moments.
Per exemple, si l’Estat espanyol aconsegueix espantar CiU i aquest partit es fa enrere, el procés cap a la independència pot entrar en un punt mort i es pot allargassar eternament. I nosaltres creiem que cal que el referèndum tingui lloc tant si agrada a l’Estat espanyol com si no. I tant si és una proposta incòmoda per a CiU com si no ho és.
L’aspecte més feble del Full de Ruta és aquell que presenta com una possibilitat deixar a la potestat unilateral del govern de CiU la decisió de fer o no fer la consulta. Es tracta de l’escenari denominat c) que comença amb la frase “la Generalitat considera que no es pot celebrar la consulta”.
Una decisió com aquesta, sobre un tema que ha implicat una majoria parlamentària i amb tot un moviment social massiu al darrere, no es pot deixar en mans només d’un govern. Cal implicar la majoria política i la majoria social avui mobilitzada. Perquè la majoria vol que es faci el referèndum. Ja ho hem dit des de Drassanes: Volem votar i votarem.
En la situació actual d’implicació de la societat civil i del conjunt del poble català, unes eleccions plebiscitàries poden ser una mena de trampa mortal. No es pot passar alegrement a unes eleccions convencionals sense haver fet el gest explícit de convocar el referèndum. Que és un acte de legitimitat democràtica encara que l’Estat espanyol el consideri il·legal.
Cal esgotar la via democràtica més àmplia i que compta amb el màxim de consens social. I seria un error que l’ANC servís per a facilitar una falsa sortida.
No. No hem de fer cas a aquests rumors que no sempre són ben intencionats.. Dins l'ANC hi ha, com és lògic, diferència de criteris respecte els diversos escenaris en la perspectiva del referèndum, com correspon a un moviment tan ampli i divers com aquest. Enfrontaments ... de cap de les maneres.
Des de Drassanes insistim a fer pinya entorn d'una ANC al més àmplia possible i participativa, així com una estreta col·laboració amb el conjunt de moviments populars del país. I com a Drassanes defensem arreu tres eixos fonamentals d'actuació: Referèndum, Procés constituent i República Catalana Independent.
Des del Col·lectiu Drassanes hem estudiat les esmenes aportades al Full de Ruta de l'ANC. Malgrat que com a col·lectiu no hem volgut donar suport explícit a cap esmena concreta (unes esmenes que segons els reglaments de l’ANC han de ser anònimes), des del punt de vista personal jo crec que, en la línia del que hem comentat en aquesta entrevista, cal tenir en compte les vuit esmenes núms 4, 5, 6, 7, 9, 12, 16 i 17 del llibre d’esmenes (és a dir, les esmenes 104, 106, 109, 113, 127, 132, 173 i 196) que toquen aquesta qüestió de la decisió unilateral del govern de no convocar el referèndum.
Pensem que l’ANC no ha d’anar darrere els interessos dels partits i s’ha de posar al davant. És així com hem arribat fins aquí. Si haguéssim donat suport a les posicions indecises i vacil·lants d’algun partit, encara estaríem implorant només un pacte fiscal.
