Al febrer vam visitar a la Carme Salvador i al Guillem Agulló a la seua casa de Burjassot, per lliurar-los el DVD de l'homenatge, que li vam fer al Guillem a Sueca.Ens vam tirar al cos,quatre hores d’enriquidora conversa i era indefugible parlar del Guillem, dels darrers 20 anys, de l'actual situació al PV i del procés al principat.
La Carme ens va dir que estava rellegint el Nosaltres els Valencians (el Fuster deia que només hi ha una manera de llegir i és rellegir), també ens va dir que la batalla del Guillem estava guanyada, que ja ningú pot dir que no va ser una mort política i que ara hem de guanyar la del País. La Carme....dona, treballadora, catalana del sud. Una dona que porta a les entranyes el dolor més gran que una mare pot patir, però que amb dignitat infinita, aixeca la seua mirada transparent, per a mirar al futur carregada d'optimisme i de lluita. Per a mi la Carme és un referent, és el meu País.
Jo també mire al futur amb optimisme, però també amb preocupació per l'anàlisi de la situació que fa una part de l'EI al PV.
Pel que fa al procés al principat, al PV hi ha independentistes que afirmen que no es farà la consulta, que hi haurà plebiscitàries i s'acabarà en un nou pacte amb l'estat, bé... jo no tinc una bola de cristall, no sé què passarà finalment, el que sí que sé, és que ha estat el poble treballador qui ha eixit al carrer, amb manifestacions, consultes, cadena humana.....i el que sí sé, és el que faré jo, ajudar tot el que puga per a què la consulta se celebre, tal com vaig anar a Vinaròs l'11 de Setembre i vaig donar la mà a gent treballadora com jo. Està clar que m'agradaria que el referèndum fora de Països Catalans!!, però vulguem o no la realitat no és aquesta, i en part nosaltres en som culpables. Jo no vaig a posar pedres al camí. Com vaig a estar en contra que les meues germanes voten??, es tracta de la llibertat d’una part de la meua nació.
Pel que fa a aquest procés, també hi ha l'anàlisi que està controlat per la burgesia........doncs el poble treballador haurà de fer-se protagonista del procés, per tal de tindre la veu en la construcció del nou estat.
I al PV?
Quan es va posar en marxa la campanya independència per canviar-ho tot, jo em vaig alegrar moltíssim, era una campanya necessària, didàctica, engrescadora, que no entenc perquè no ha rodat més.
Pel que fa a la Plataforma pel Dret a Decidir, una plataforma que al seu manifest fundacional diu així: "Una crisi que no solament afecta la forma del repartiment de l’excedent del sistema productiu, i que estan resolent en contra dels interessos de la majoria imposant l’agenda del neoliberalisme, sinó que a més, en imbricar-se amb crisis alimentàries, ecològiques, identitàries, culturals, etc., conformen una autèntica crisi sistèmica o del model de civilització" "Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern", em sobta veure que les principals crítiques vénen d'organitzacions independentistes: que si utilitza eufemismes, que si allí es fan aliances interclassistes, que si hi ha gent d'aquest partit o de l'altre partit....
Anem a veure, posem per cas la PAH (Primer de tot cal dir que visca la PAH i que jo estic a la de la meua comarca), a les assemblees de la PAH o de les plataformes per l'ensenyament o en defensa de la sanitat o del territori, ens trobem gent de ERPV, EU, Compromís, SI, EI i funcionem i fem la feina, i ningú des de l'EI demonitza aquestes plataformes, perquè fan una tasca importantíssima, que a més es fa des de la base, una tasca que fa el poble treballador. Com és possible aleshores que des de sectors independentistes es critique tot just una plataforma pel dret a decidir??!!. Jo en forme part de la plataforma i tota la gent que hi he conegut està pel mateix que jo, per a trencar amb els qui ens exploten i ens humilien. Pense que moltes parleu per desconeixença i us convide a visitar el web a llegir els comunicats en defensa de la sanitat, de l'escola, del territori, en defensa dels nostres drets lingüístics, us convide a vindre a les reunions.
Si no ens obrim el nostre discurs no arriba. I em disculpareu però jo no deixaré de treballar a una plataforma amb una companya d'ERPV pel simple fet que pertany a un altra organització , perquè ella també és poble treballador i jo l'he vist fer tancaments a les escoles, o parar-se davant de la policia contra el tancament d'RTVV i donar-me la mà a Vinaròs davant el setge de la guàrdia civil. Vinga, que totes ens hem tragat un gripau,per decisions de les nostres organitzacions, alguna vegada.
He escoltat dir des de l'EI que el poble treballador al PV no està preparant perquè li parlen d'independència, (curiós que eixe argument també l’he escoltat en boca de gent de Compromís), doncs per a mi la solució és parlar d'independència i socialisme al poble treballador, ni més ni menys, i no serà per falta d'eines i de potencial personal.
En fi, que jo com independentista al País Valencià, treballaré per donar suport a les classes populars de principat en el procés d'independència, però compte!!, com deia Fuster: del principat no espere paternalisme, no vull que ens miren com els valencianets supervivents, vull respecte i germanor. I veia amb bons ulls la participació de la CUP a les europees, d’acord amb la reflexió del Juli Cuéllar al seu article “Clavem la CUP al cor de la bèstia!”
I continuaré a la plataforma pel dret a decidir i he signat el "Compromís pels PPCC", perquè sé que per assolir els PPCC, independents, socialistes i feministes he de treballar de calent, ah!! i no em preocupa la meua condició de macro partícula, i no ho dic per la contundència de la meua anatomia sinó pel fet de no poder travessar el filtre de la puresa, sincerament eixe no és el meu problema.
Xerrant amb Carme Salvador, a la cuina de sa casa, entre eixes parets que han vist vessar tantes llàgrimes, de com ens emociona Higínia Roig, valenciana del Nord cada vegada que l'escoltem al parlament català, la Carme em va dir: "Maria, ja no diguem independència, diguem independència per canviar-ho tot!!"
Doncs sí Carme, per canviar-ho tot!! amb el teu exemple, al meu cor no hi ha espai per al pesimisme, tal com et vaig dir una vegada, sempre em trobaràs seguint les teues petjades.
