Això és el que se'n desprèn de la presentació ahir en societat de l' Espai Mata Jonc que va donar a conèixer ahir el Manifest-Crida “Compromís pels Països Catalans” que impulsa el col·lectiu i que, pel moment, ja han subscrit vint-i-cinc entitats. Entres les quals destaquem el Grup Blanquerna (Illes), la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, Catalunya Nord per la Independència, Enllaçats per la Llengua, Illencs pel Català, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, L'Obra Cultural Balear, Associació d' Escriptors en Llengua Catalana, Amics de Prada, Ràdio Arrels, el Moviment de Defensa de la Terra o la Comissió Països Catalans de l'ANC. L'acte es va celebrar a l'Espai Vilaweb, de Barcelona.
Odette Viñas, doctora del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, membre d'Espai Mata de Jonc i de la Comissió Països Catalans de l'Assemblea Nacional Catalana, va presentar el col·lectiu com una xarxa, un espai de trobada, que pretén incentivar la cooperació entre les realitats concretes de cada territori, especialment quant als aspectes culturals, lingüístics, socials i econòmics entre els diferents Països Catalans. I promoure el debat al si del Principat, del País Valencià i les Illes Balears la defensa d’allò que ens uneix, i de com construir un futur comú en llibertat.
El Manifest continuarà recollint noves adhesions en el marc d'una campanya els propers mesos. Amb la finalitat d'obrir aquest debat de manera efectiva i superar tota mena de prejudicis, es pretén incorporar dins l'agenda de l'opinió pública els Països Catalans com a projecte de futur.
El Manifest 'Compromís pels Països Catalans' es dirigeix molt especialment a la societat civil i la classe política catalana, valenciana i balear. El col·lectiu proposa un debat que entén s'hauria d'haver obert fa temps. Com quina ha de ser la participació de la resta dels Països Catalans en el procés d'independència de Catalunya; quins paràmetres s'han de tenir en compte per a constituir el nou estat de manera que culmini el procés de tota la nació; o quin ha de ser l'encaix, una vegada constituït l'estat català.
Espai Mata de Jonc emplaça a les principals organitzacions de la societat civil com l'ANC, organismes com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià... als diferents agents socials i a la classe política d'aquests territoris, que assumeixin amb naturalitat i valentia el debat fins les darreres conseqüències. Superant arguments ideològics o polítics que podien tenir el seu pes en la lluita nacional de fa vint anys (com el mite de la “no ingerència”). I en canvi avui aquests arguments quan les agressions a la nostra identitat comuna sigui a València, Palma o Barcelona; ja sigui contra la llengua, el model educatiu, el tancament o la prohibició d'emissió a mitjans de comunicació públics en català, etc no tenen aturador no se sosté per enlloc si pretenem la supervivència de la nació sencera, dins un projecte coherent.
Veus dels territoris històrics
Diversos ponents varen ser convidats per a que aportessin la seva particular visió des dels diferents territoris de la nostra nació. Així, l'escriptora valenciana Pepa Úbeda va advertir del perill d'augment de l'agressió i de la revifalla anticatalana institucional i de sectors polítics instal·lats en la societat valenciana en el moment que el Principat assoleixi la independència. Però, a la vegada aquest escenari -assegurà l'escriptora- podria obrir la porta a un augment de la consciència d'una part gens menyspreable del poble valencià per a seguir el que anomenà “el model català” vers la pròpia autodeterminació.
L'historiador i periodista mallorquí Antoni Lluís Trobat, va lamentar la escassa aportació “útil” durant els darrers trenta anys al debat territorial. Va parafrasejar Fuster en afirmar que “l'única manera de ser, és des de la confederalitat” perquè som un poble divers i plural. “La suma de subjectes diversos que cal vertebrar des del seu propi camí” va afegir. Trobat va apel·lar al conjunt de la societat d'entrar a fons en aquest debat, “des de la confluència i la intel·ligència”. I una advertència que caldria escoltar: “Em fa patir que a l'hora de la veritat de la independència del Principat, el País Valencià i les Illes siguem moneda de canvi. Seria el pitjor que ens podria passar”.
El cantant de Brams,i veterà militant independentista, el berguedà Francesc Ribera 'Titot' va voler deixar constància en la seva intervenció de l'urgència d'aquest debat. “El de la independència i el de la recerca d'un nou model social de transformació,...més bé o més malament ja hi són; l'únic que no hi és, és el de la territorialitat”, es va lamentar per dirigir-se al públic amb la reflexió que tard o d'hora “els Països Catalans existiran perquè serà la voluntat d'una majoria democràtica de la seva població. En canvi, Espanya i França mai podran dir el mateix”.
Per altra banda, de Catalunya Nord ens va parlar l'ex president de La Bressola i filòleg, Joan Pere Le Bihan. Féu un extens repàs a la difícil situació de la llengua catalana a aquelles comarques, que han estat el veritable laboratori de la repressió lingüística i cultural francesa. Malgrat les dades negatives, va posar l'accent en els avenços importants dels darrers anys a través de l'experiència de La Bressola i la creixent demanda d'escolarització en català. Circumstància que Le Bihan relacionà amb la situació de Catalunya Principat i de que darrerament “la frontera es fa cada cop més transparent” no només per a la gent, sinó també per a empreses 'de banda i banda' que tanquen més i més acords econòmics, en l'esport i en la mancomunitat de serveis entre municipis transfronterers. Sobre el procés independentista Le Bihan admetia que, per ara, la Catalunya lliure que sorgeixi no tingués pretensions sobre “el nord”, ja que s'imposarà la necessitat de bones relacions amb la República francesa. No obstant, afirmà que el varen sorprendre unes declaracions recents de la Secretària d'Exteriors de França favorables al procés català. Entén que s'inicia una nova etapa en la que caldrà des de Catalunya Nord afavorir al màxim la col·laboració i que el nou estat català hauria d'ajudar més que no pas ara amb la llengua i l'escola en català al Nord, així com la possibilitat de compartir l'espai comunicatiu i intensificar les relacions econòmiques. Sens dubte, aquest escenari facilitarà tard o d'hora a un retrobament.
Valencians, Illencs i catalans del nord en la futura constitució catalana
La iniciativa del Manifest és tant sols una primera passa. Espai Mata de Jonc promourà en el territori tota una sèrie de xerrades i encontres que finalitzararien amb un acte polític unitari -o bé la celebració d'un Congrés sobre la territorialitat- la propera tardor, a ser possible en el marc de la campanya del referèndum del 9 de novembre.
L' Espai Mata de Jonc va remarcar que ajudarà amb el que calgui a l'actual procés sobiranista engegat en el Principat, per tal que la futura "Constitució Catalana" reconegui la nació sencera com l'àmbit que li és natural. El Manifest “Compromís pels Països Catalans” conté propostes com la concessió de la nacionalitat catalana i la garantia dels drets dels valencians, balears i nordcatalans en el futur Estat català. Així mateix, posa l'accent en el fet irrenunciable que, en un futur, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i la Franja puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació i establir les relacions que decideixin lliurement els seus ciutadans amb la resta de Països Catalans. Respectant els ritmes i els nivells de consciència de cada territori històric.
