En un primer moment, les raons contràries a treballar a l'ANC, eren pel fet que aquesta defensava sí o sí l'entrada del futur estat català a la UE (Unió Europea). Sens dubte, era coherent recolzar aquesta teoria, doncs la defensa de la UE és un requisit que cap comunista pot acceptar. En aquells moments embrionaris, al meu entendre, l'ANC es preveia que seria un moviment de masses, però encara no havia demostrat un factor fonamental per ser-ho: la capacitat de mobilització popular.
Més tard, l'ANC va deixar de parlar de la UE i es va centrar exclusivament en la defensa de l'estat català i en la defensa de la mobilització popular com a eina de pressió per fer avançar el procés, un procés que la burgesia catalana en diversos cops havia intentat frustrar (amb les eleccions on CIU buscava la majoria absoluta per exemple).
En aquests moments, calia plantejar-se, doncs, un cop l'ANC deixava enrere el discurs sistemàtic sobre l'entrada a la UE, si els i les comunistes havíem i hem de participar en un moviment com aquest, un moviment que es va erigir en moviment de masses demostrant la seva capacitat de mobilització popular i que ho continua sent.
Els i les comunistes i els moviments de masses
El primer que caldria deixar clar, és que els i les comunistes, al meu entendre, sempre hem participat en tots els moviments de masses que no han negat l'ús de la desobediència civil com a eina de confrontació (és a dir, que no es basaven exclusivament en vies pactistes, a diferència dels revisionistes que s'integren per exemple en sindicats grocs). I hem participat perquè som classe treballadora i hem d'estar on estiguin les seves lluites. Però estar-hi no vol dir renunciar als nostres principis, sinó anar-hi un pas per davant de les demandes de reformes puntuals que demanen els moviments de masses, i treballar perquè aquestes es transformin en objectius revolucionaris.
Les demandes dels moviments de masses, es basen principalment en defensar reformes puntuals en diversos àmbits: La PAH defensa que s'aturin els desnonaments, la plataforma stop pujades del transport defensa que hi hagi preus populars dels bitllets del transport públic de Barcelona, i l'aliança contra la pobresa energètica reclama que s'aturin els talls de llum i aigua a les persones necessitades.....
Els i les comunistes, tot i defensar l'abolició de la propietat privada, la gratuïtat del transport o la nacionalització dels sectors estratègics com el de l'energia, no rebutgem participar en moviments socials que tinguin demandes de caire “reformista”, sinó que el que fem és intentar conscienciar i transformar les demandes de reformes en objectius revolucionaris a través de la mobilització popular i la desobediència civil. Dit d'una altra manera, anem un pas per davant de les reivindicacions de caràcter reformista/economicista per transformar-les en reivindicacions revolucionàries. Per tant, participar en moviments de masses amb demandes de reformes puntuals, no és renunciar als teus principis ideològics, sinó que et dóna una oportunitat de demostrar que les petites reformes no són una solució per a la classe obrera i els sectors populars, i que per tant, cal anar més enllà.
Si els i les comunistes ho veiem com una oportunitat, és perquè estem convençuts i convençudes que el socialisme és superior al capitalisme, i que només el socialisme pot oferir una alternativa a la classe obrera de l'actual sistema de dominació.
Els i les comunistes i l'ANC
En aquest aspecte, l'ANC representa un moviment de masses (el més gran actualment) que inclou persones de classe treballadora i de la petita i mitjana burgesia. Aquest moviment de masses, es basa en la defensa de la independència d'una part de la nació, i en la defensa d'un país més just (podríem dir que en reivindicacions de caràcter socialdemòcrata).
Hem de participar-hi els i les comunistes?
De la mateixa manera que com s'ha dit més a dalt, hem de participar en els moviments de masses que incloguin la desobediència com a forma de lluita i on estigui representada la classe obrera i els sectors populars (i en aquest cas, com a independentistes, on es defensi la independència), la resposta és que sí i hem de participar; però com a comunistes hem de tenir l'objectiu de conscienciar i fer avançar per transformar-ho en un moviment de masses que defensi la sobirania nacional i econòmica com a única forma de supervivència com a poble i com a nació, i que s' estengui la flama per tota la nació.
Ara bé, aquí sorgeix el plantejament sobre la defensa de la independència de tota la nació.
És comprensible, que des de la subjectivitat (des dels sentiments) es rebutgi una independència a mitges. Però els i les comunistes, hem d'analitzar els contextos no des de la subjectivitat, sinó amb anàlisis basats en el materialisme i la dialèctica.
Cal que ens preguntem si existeixen les condicions objectives i subjectives als Països Catalans en favor de la independència de tota la nació, i si existeix o no una psicologia comuna entre la classe obrera i els sectors populars, i si aquestes no existeixen, cal que lluitem justament per crear aquestes condicions. Aquest és el deure dels i les comunistes.
Entendre la dialèctica, és vital per entendre la lluita de classes i els processos d'alliberament nacional. Dir que si s'independitza una part de la nació, estem abandonant la independència de tota la nació, és negar la dialèctica. Algú s'imaginava fa tres anys que sortirien dos milions de persones al carrer a defensar la independència de la CAC? No. Aquesta és l'essència de la dialèctica.
Evidentment, perquè hi hagi dialèctica, ha d'haver-hi algú que crei les condicions objectives (les que representen els interessos de les classes populars) i subjectives (que les classes populars estiguin preparades per assumir-ho) perquè aquesta es dugui a terme. Aquest també és el deure dels i les comunistes.
El context actual
Fins ara hem vist com l'estat espanyol (amb la col·laboració de la burgesia catalana) ha fracassat en els seus intents d'acabar amb el procés. Sabem que l'estat espanyol utilitzarà totes les eines possibles per frenar-ho, inclòs la guerra bruta i la repressió. En aquest sentit, aquests dies estem veient com des dels mitjans de comunicació de l'estat, s'assenyala l'ANC i la seva presidenta i sel's culpa de “colpistes”. Sabem que la premsa burgesa necessita criminalitzar abans d'actuar. Ho fan per justificar una invasió militar o un cop d'estat a Síria, Veneçuela o Ucraïna, i ho fan per empresonar militants bascos.
Ara no és l'hora de l'acció-reacció, de ser un moviment únicament de resposta als cops de la burgesia i l'Estat espanyol, de dir NO a tot com a recurs fàcil i còmode. Ara és el moment de crear i transformar allò que no ens fa el pes, en allò que volem.
Els mesos vinents, l'escalada de tensió augmentarà, perquè l'estat espanyol intentarà acabar amb el procés sigui com sigui. Serà el nostre deure i la nostra responsabilitat, fins on arribi tot això, perquè la burgesia (petita i mitjana), no té una alternativa al capitalisme per oferir a les classes populars, i perquè només l'esquerra independentista defensa els Països Catalans i una alternativa al capitalisme i al patriarcat.
Qui no sàpiga fer una lectura correcte del context actual, qui no estigui a l'altura de les circumstàncies per proposar una praxi d'actuació, que tingui clar que caurà en el “foso del olvido”, com en tot procés important de canvi al llarg de la història. Així doncs, posem-nos les piles.
