La gestió de l'Administració francesa va consistir a internar-los a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.Part d'aquestes persones (homes, dones, nens, vells, militars, civils, etc.) van ser deportades a l’Estat espanyol on van ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats. Alguns van ser enviats a camps nazis a Alemanya.
A Argelers i Sant Cebrià a només vint quilòmetres de la frontera, es van construir camps de concentració, en mots del Ministeri de l'Interior francès de l'època, per a tancar els refugiats del bàndol republicà de la Catalunya Sud. Entre 1939 i 1941 hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits. Els camps no tenien aigua potable i pràcticament tampoc hi havia res per menjar. Com que no hi havia sostre, els refugiats excavaven forats a la sorra per a poder-se protegir del vent i del fred que feia sobretot a la nit. Més tard, malgrat l'oposició inicial dels vigilants, alguns van aconseguir construir una mena de "xaboles", o estructures lleugeres amb un tros de roba com a sostre. L'actual batlle d'Argelers, Pierre Aylagas, és fill d'un dels republicans que van travessar els Pirineus.
