Des del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca hem volgut dur al nostre poble l’exposició itinerant El valencianisme republicà, organitzada per la Fundació Josep Irla, perquè entenem que aquesta ens forneix de materials per tal de construir allò que podríem anomenar un “contrarelat nacional”. Amb aquesta expressió volem fer referència a la posada en valor de determinats aspectes de la nostra història com a poble, amagats o tergiversats pel poder establert, que ens permeten ataüllar un País Valencià que hauria pogut ésser i no ha sigut, però que no hem de renunciar a construir. Un País Valencià a les antípodes de l’erm en què l’ha convertit el PP després d’anys i anys de saquejar-lo i de vendre’l a preu de saldo.
Però, per què hem arribat a aquesta situació? És a dir, ¿per què aquell País modern, progressista i esquerrà, autònom i autocentrat, orgullós de la seua llengua i de la seua cultura, que molts valencians albiraven a les acaballes del franquisme, s’ha acabat convertint en una terra devastada per la corrupció, les retallades, l’autoodi i la incultura? Poden haver moltes explicacions, però un fet que ningú pot negar és que hi ha hagut molts valencians que, en els darrers anys si més no, s’han acabat creient el relat oficial del règim de la Segona Restauració Borbònica: un relat segons el qual la naturalització de l’estat capitalista de les autonomies operada per la immaculada Transició es vindria a confondre amb la fi de la història, amb el millor dels mons possibles. La variant valenciana d’aquesta narrativa oficial seria la d’un “Levante feliz” situat en el mapa de la globalització neoliberal gràcies a la política de grans events i d’obres faraòniques duta a terme per la màfia que ocupa les institucions valencianes des de fa quasi vint anys.
Per què tants valencians s’han cregut aquest relat? Ací també poden haver diverses hipòtesis. Una de les principals segurament és l’efecte narcotitzant produït per una bombolla immobiliària que va fer creure a molts proletaris que allò de les classes socials era cosa del passat i que l’orgia de la rajola no s’acabaria mai. Però tot plegat no haguera sigut tan fàcil si la dreta valenciana i espanyola no haguera pogut aprofitar-se de l’analfabetisme polític de bona part del poble valencià. I l’analfabetisme polític sols es pot estendre en una societat si s’oculta i/o es tergiversa la història. El relat de l’espanyolisme monàrquic i el del “Levante feliz” de la rajola i dels grans events ha aconseguit colonitzar la ment de molts valencians gràcies a mecanismes com aquests:
1) L’ocultació de l’experiència de la II República, i de la tradició republicana en general que aquesta exposició pretén recuperar i donar a conéixer pel que fa al cas valencià.
2) La distorsió del significat de la Guerra Civil, evitant presentar-la com originada per un colp d’estat d’unes elits temeroses de perdre els seus privilegis. En el millor dels casos, se’ns la vol vendre com un enfrontament entre germans, i en el pitjor, com un mal justificat davant del caos representat per la II República.
3) El maquillatge de la dictadura franquista, tot presentant-la com a completament desvinculada de conceptes negatius com el de “totalitarisme” o el de “feixisme”, i oblidant la terrible repressió que dugué a terme fins a l’últim moment (moltes de les víctimes de la qual encara estan soterrades sense identificar al llarg de tot el territori de l’estat espanyol, cosa que importa ben poc als dirigents del PP, algú dels quals s’ha atrevit a dir que hi ha qui només se’n recorda de son pare quan hi ha subvencions per a buscar-lo).
4) La mitificació de la Transició, entesa com un procés pacífic i civilitzat mitjançant el qual la majoria d’espanyols (i, en conseqüència, de valencians), haurien superat definitivament vells enfrontaments amb la construccio d’un règim democràtic homologable al de qualsevol país europeu avançat. Però aquesta imatge ignora aspectes no tan edificants d’aquesta com el fet que fou controlada pels hereus del dictador (a més de supervisada pels EEUU), que no dubtaren a utilitzar l’amenaça de la intervenció militar i/o de la violència feixista per tal de domesticar una esquerra acabada d’eixir de la clandestinitat.
5) Estretament vinculat al punt anterior, la “normalització democràtica” de molts franquistes i de moltes de les idees que representaven, com per exemple un nacionalisme espanyol de caire imperialista i essencialista que nega el dret a l’autodeterminació de les diferents nacions de l’estat, així com una cultura política molt poc democràtica en general, que afavoreix l’autoritarisme, el clientelisme, el conformisme i una concepció patrimonialista de les institucions públiques. Paral·lelament a aquesta “normalització democràtica” d’actituds reaccionàries i/o feixistes, el Règim de la Transició encetava un procés d’invisibilització i/o criminalització dels plantejaments de l’esquerra més rupturista.
Front a aquests exercicis de manipulació sobre els quals s’ha construït el “relat oficial” de la Segona Restauració Borbònica, l’objectiu d’aquesta exposició, i del Fòrum en general, és lluitar contra l’analfabetisme polític dels valencians amb la reivindicació d’altres referents, valencianistes i republicans, que ens ajuden a reconstruir un País Valencià devastat per una dreta valenciana i espanyola per civilitzar. Aquests altres referents i les seues lluites ens forneixen, com déiem abans, d’uns exemples cívics a partir dels quals construir un discurs crític i racional al servei d’un altre País Valencià possible i necessari. Constantí Llombart, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i tans altres valencianistes republicans, il·lustres i anònims, han de constituir per a nosaltres un exemple a seguir. No hem d’oblidar mai que el País Valencià serà d’esquerres o no serà: el sucursalisme caciquista i neoliberal representat pels fills i néts dels qui mataren, empresonaren, perseguiren o censuraren als valencianistes republicans que aquesta exposició homenatja, només ens pot dur a la desaparició com a col·lectivitat diferenciada i a l’anihilament de tots els valors que fan possible una vida en comú civilitzada.
*Enric Gil Muñoz. Vicepresident del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca. Adaptació del text llegit en la inauguració a Sueca de l’exposició “El valencianisme republicà”, presentada per Antoni Furió.
