Primera força en dues poblacions del Principat i sense diputat a Girona tot i ser la circumscripció amb més votants de la CUP-Alternativa d'Esquerres.
La Vilella Alta (Priorat) i Sales de Llierca (Garrotxa) han estat els dos municipis on la CUP-AE ha esdevingut la força més votada aquest 25-N. Les comarques amb més votants han estat el Priorat (8,70), el Pallars Sobirà (6,36%), el Garraf (5,95%), el Pla de l'Estany (5,85%) i l'Alt Penedès (5,67%).
Són algunes de les dades (veure imatges de la notícia) que ha deixat la irrupció de la CUP-AE al Parlament de Catalunya amb tres diputats i que ha analitzat a Llibertat.cat Eudald Calvo, regidor de la CUP a Argentona i conseller comarcal al Maresme (veure mapa dels resultats poble a poble].
Girona: El diputat merescut que no ha pogut ser
A la demarcació de Girona, Calvo constata els bons resultats de la CUP-AE, amb 14.502 vots (4,21%), percentatge més alt que a la província de Barcelona, on la CUP-AE ha obtingut tres diputats, però insuficient per entrar.
Calvo afirma que per obtenir uns resultats positius a les comarques nord-orientals cal treballar més l'expansió a llocs on la CUP està poc implantada, com a la Selva marítima (Blanes, Lloret) o el Baix Empordà més turístic (Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols...).
En aquest sentit, constata que als municipis amb regidors o assemblees locals de la CUP s'han obtingut uns bons resultats (Girona, Figueres, Banyoles, Viladamat i Celrà), tot i que insuficients per compensar els resultats més baixos en indrets sense presència. Viladamat i Celrà, amb alcaldia de la CUP, han arribat a obtenir un 25,16% i un 13,90% dels vots, segona força i tercera força respectivament.
Tarragona i Lleida: Resultats positius malgrat la poca implantació
Els resultats de les demarcacions de Tarragona (12.800 vots, 3,58%) i Lleida (6.300 vots, 3%) són positius tenint en compte la poca implantació de la CUP a ambdues circumscripcions i l'efecte "vot útil" d'aquests comicis, segons Calvo.
Les dues províncies deixen alguns resultats puntuals molt bons i l'excel·lent resultat de Reus (5,32%) fruit de la feina feta pel grup municipal destapant el cas Innova. La comarca estrella ha estat el Priorat, precisament d'on és el candidat, Jordi Martí.
En el cas de Lleida ciutat el resultat és positiu: 2,64%. I en les ciutats més grans de la circumscripció (Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Cervera, Solsona, Tremp, Alcarràs, Almacelles) els resultats són semblants, positius però insuficients per acostar-se remotament al 5%. Per Calvo, el resultat més destacable és el 4,80% de la Seu d'Urgell.
Els resultats han estat fluixos a ciutats grans i punts febles de la Unitat Popular.
Barcelona: Bons resultats en indrets difícils
En el cas de la circumscripció de Barcelona, Calvo subratlla el resultat a Barcelona ciutat, amb un 3,95% que posa els fonaments dels 3 diputats i albira a l'horitzó la possibilitat d'un regidor a la ciutat en un futur. Per barris, destaca el 6,33% de Gràcia i el 6,25% de Ciutat Vella. Els pitjors resultats són al districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2,32%.
També destaca els resultats a "llocs difícils" històricament com Badia del Vallès 3,22%, Barberà del Vallès 3,28%, Ripollet 4,05%, Mollet del Vallès 2,25% o Montgat 2,89%, i valora negativament els resultats assolits a Arenys de Munt (4,66%), amb alcaldia de la CUP; a Vic (3,60%) amb regidors de la CUP i la número 2 de la llista, i també a Mataró (2,88%).
On sí han complert és a Berga 6,88%, Navàs 10,68% (alcaldia de la CUP), Molins de Rei 6,31%, Vilanova i la Geltrú 7,28% o Vilafranca del Penedès 6,25%.
Priorització del discurs social
Calvo constata una priorització del discurs social en perjudici del discurs més independentista i considera que aquest fet ha pogut perjudicar en llocs on històricament s'havia recollit part d'aquest vot, com a la demarcació de Girona. En canvi, posa de manifest que aquesta estratègia ha estat molt positiva a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les grans ciutats del cinturó roig.
D'altra banda, en un altre article a Llibertat.cat Carles Benítez destaca també l'efecte llast que ha pogut provocar SI sobretot a la demarcació de Girona, on a la CUP-AE li han faltat pocs vots per obtenir l'escó. Tot i així considera "una victòria important" que s'hagi aconseguit entrar al Parlament "en un context d’una elevada participació, en un clima d’una gran pressió en el sentit de l’anomenat vot útil, i dins una tendència mediàtica important a la marginalització".
Segons Benítez, "la CUP sortirà d’aquestes eleccions doblement reforçada, no sols per haver assegurat la seva presència al Parlament, sinó també per l’enfortiment organitzatiu que haurà representat la consolidació de nombrosos nuclis de suport arreu del país".
Finalment, Carles Sastre, que tancava la llista de la CUP-AE per Lleida, també analitza els resultats en un article a Llibertat.cat on recalca que el 70% de particpació en unes eleccions autonòmiques "és insòlit" i afirma que aquest fet "ha fet variar els resultats afinant-los més amb la realitat social". Així mateix, remarca que els partidaris del dret a l'autodeterminació sumen 2.140.317 vots mentre que els contraris sumen 1.334.149 vots, unes proporcions de vora un 60% i 40%. Un fet que també coincideix a destacar Xavi Oca -que reparteix els blocs en unionista, sobiranista i independentista- en una taula titulada "Que no ens enredin" (adjunt a la notícia).
A més, Sastre subratlla que en un sistema parlamentari basat en una proporcionalitat simple (i no en la llei d'Hondt) CiU tindria 45 diputats, el PSC-PSOE 21, ERC 20, el PP 19, ICV-EUiA 14, C’s 11 i la CUP 5 (veure vots que necessita cada partit per diputat a la imatge adjunta).
