La primera xerrada del cicle "El País Que Volem." sota el títol "De la desobediència a la sobirania" organitzat per Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI) va omplir de gom a gom la sala de conferències de les Cotxeres de Sants a Barcelona.
L'acte va comptar amb la participació d'Eduard Jaquet, coordinador de Juristes per la Independència, assemblea sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Sebastià Sardiné, membre de la mateixa sectorial i del Secretariat Nacional de l'Assemblea. Els va presentar i va moderar el torn obert de paraules, que va durar una hora, Joan-Salvador Vilallonga, de l'equip de coordinació de SMxI. La xerrada es va retransmetre, en proves i per primera vegada, per streaming.
Joan-Salvador Vilallonga va introduir els ponents. Va justificar el tema de la primera xerrada per l'expectació que s'ha generat sobre la desobediència civil aquestes darreres setmanes, arran d'una entrevista a Pilar Rahola. Va enumerar els precedents internacionals de revoltes d'independència pacífiques i va recordar les campanyes locals sobre la insubmissió contra el servei militar i per la sobirania fiscal. Per què cal desobeir?, va preguntat. Per oposar-nos a una llei injusta, en exercici dels drets humans -sovint complim la llei per por de la sanció.
Eduard Jaquet va destacar que el procés independentista és impulsat per la gent, i va creixent. Juristes per la Independència va ser fundada per 10 persones i ara ja en són més de dues-centes, amb una activitat cada vegada més pública i explícita. L'ANC els demana assessorament, i hi ha una borsa de juristes preparada per defensar els membres de l'ANC.
Els demana, per exemple, quines conseqüències tenen determinats actes de desobediència? Procuren assegurar la màxima prevenció, estudiant prèviament tots els aspectes de l'acte en qüestió; s'inclinen pels actes massius, perquè les accions que porta a terme molta gent són més complicades de represaliar, i utilitzen la legalitat vigent, els racons jurídics, per anar contra la lllei. Així, campanya Signa un vott, basada en el dret de petició, dret fonamental protegit jurídicament, internacionalment, ens permet demanar una cosa que és il·legal (que els nostres representants declarin la independència) mitjançant una acció que els obliga i que no pot ser represaliada.
"Podem actuar contra la llei perquè ens empara el dret"
Sebastià Sardiné es va preguntar quines accions podem fer per ajudar a arribar a la sobirania. Declaració de novembre de l’Assemblea Nacional Catalana ens indica que la responsabilitat és nostra, que els seus 30.000 voluntaris i els més de dos milions de simpatitzants que van anar a la Via catalana cap a la Independència són l'actiu més important.
Va insistir en la importància de la campanya Signa un vot, que és un procés electoral, i significa un acte major de desobediència, que haurà de superar els dos milions de signatures, com la Via Catalana. Ha recordat que la Constitució, amb els articles 1, 2 i 8, és una llei. I la va contrastar amb les constitucions catalanes del 1705-6, que establien, seguint la tradició catalana secular, que la llei és conseqüència del dret, i la llei que va contra el dret no s'ha d'obeir. Ha recordat que les lleis de Franco eren lleis. Ha recordat també que l'article 2 de la Constitució va ser imposat pels miliars, i, doncs, la Constitució està viciada de nul·litat, votada en engany i és nul·la de ple dret. "Podem actuar contra la llei perquè ens empara el dret", ha dit.
Espanya pot no reconèixer el referèndum --com va passar amb l'Estatut, un gran favor, interpreta Sardiné, que ens va fer el Tribunal Constitucional. Els Juristes ja treballen en el text de la Declaració d'independència, i en la regulació en el període transitori, "perquè les dates es precipiten, i ens hem d'organitzar: els hi devem als joves", va dir Sebastià Sardiné. Hi ha molta gent treballant-hi, també a l'Associació de Municipis per la Independència, amb tot l'independentisme unit, i amb l'Assemblea Nacional Catalana marcant el ritme als polítics. "Si ho donem solucionat tot, avançarem més de pressa en el règim transitori".
La propera del cicle serà el 12 de desembre, amb el títol "República Catalana, horaris europeus", amb el diputat del PSC Fabian Mohedano, impulsor d’Ara és l’hora: Iniciativa per a la Reforma Horària.
