Quinze dies després que el cicló Haiyan colpegés violentament les illes més orientals de Visayas la resposta del govern d’Aquino continua essent insuficient. Encara no es té dades reals sobre el nombre de víctimes i els cossos continuen al lloc, dificultant les tasques d’identificació per l’avançat estat de descomposició d’aquests. Segons xifres del govern el número de víctimes és de 2.500 mentre que organitzacions internacionals augmenten la xifra a 10.000.
MOVILITZACIÓ POPULAR COM A RESPOSTA A LA INOPERÀNCIA
Davant la ineficiència del govern el moviment revolucionari filipí està organitzant la resposta en dos fronts. L’agitatiu i l’humanitari.
Sota el paraigües de BAYAN, acrònim de Nova Aliança Patriòtica, que agrupa totes les organitzacions de masses del moviment revolucionari, ha organitzat una campanya agitativa per denunciar les negligències del govern. Segons BAYAN el govern, tot i coneixer la intensitat del cicló, no va evacuar a temps les zones afectades i un cop van patir el primer impacte no va organitzar centres d’evacuació especialitzats. Cal tenir present que el cicló va originar vents de 300 Km/h i al seu pas va provocar onades de més de 21m d’alçada que van entrar terra endins i retrocedir cap al mar fins a quatre cops, provocant la destrucció total de les zones afectades. Uns efectes que contrasten amb els que el mateix cicló va provocar a Vietnam on el govern va evacuar a temps la població.
BAYAN també denuncia una falta d’assistència a les víctimes. Fins passat cinc dies després de la catàstrofe les víctimes no van rebre cap mena d’ajuda humanitària. A mes, segons BAYAN, el govern ha demorat l’ajuda humanitària rebuda de l’estranger amb l’objectiu d’empaquetar-la de nou per simular que prove del govern filipí. S’ha de tenir present que les illes més afectades són una de les zones més pobres del país i on la guerrilla comunista, NPA, té molt suport.
Més enllà de la feina agitativa BAYAN ha engegat una campanya de solidaritat amb els afectats on ha recollit, en menys de quinze dies, aliments suficients per passar tres dies per a un total de 34.000 famílies juntament amb quilos i quilos de roba. A cada bossa de menjar que s’entregarà a cada família hi ha 5Kg d’arròs, 1/2Kg de fesols, ¼ Kg de salt, 6 llaunes de sardines i 3 ampolles d’aigua de 500ml. Centenars de militants han acompanyen el comboi, amb tota aquesta ajuda humanitària, que va sortir el passat 21 de novembre de Manila. L’objectiu, però, no és exclusivament humanitari, com diu BAYAN, sinó que volen explicar a la gent els motius de la catàstrofe i que aquesta es podia haver evitat amb un pla d’actuació correcte a l’hora que volen organitzar la gent des d’una òptica anticapitalista i antiimperialista.
30 DE NOVEMBRE EN EL PUNT DE MIRA
El moviment revolucionari té posat el punt de mira en la manifestació convocada el proper 30 de novembre pel KMU, acrònim de Moviment Primer de Maig que agrupa dues organitzacions de masses i nou federacions sindicals i és l’encarregat d’organitzar els obrers de les zones urbanes, i que es preveu massiva. Manifestació a la qual s’hi ha avocat tot el moviment sota el paraigües de BAYAN i que tindrà com a eix central denunciar la corrupció sistèmica de la casta política, demanar responsabilitats criminals pels efectes del cicló i commemorar el 150è aniversari del naixement d’Andres Bonifacio, treballador revolucionari que va liderar la lluita anticolonial contra Espanya. Per aquest motiu aquest dies KMU ja està organitzant petites manifestacions amb un clar objectiu propagandístic.
MILITARITZACIÓ DE LA ZONA I EL PAPER DELS ESTATS UNITS
La incompetència del govern filipí d’organitzar l’ajuda humanitària contrasta amb l’efectivitat amb què ha militaritzat la zona, enviant milers de policies i militars, utilitzant aquests cossos contra la població i pressionar la guerrilla. Davant la falta d’aliments, durant els primers dies després del pas del cicló, la gent de la zona es va organitzar per assaltar grans àrees comercials i repartir menjar i roba per a tots els afectats. Fins al moment es té coneixement que els cossos repressius han efectuat forces detencions tot i que no es té xifres exactes.
El paper dels Estats Units és significatiu. Tal hi com va passar a Haití tornen a utilitari el que Noami Klein va titular la doctrina del xoc, que no és res més que aprofitar l'impacte psicològic social, la commoció i la confusió que té un desastre d’aquestes magnituds per aplicar mesures i accions impopulars. En aquest cas els Estats Units ha aprofitat aquesta catastofre per fer un desplegament militar a la zona. Fins al moment el desplegament consta de sis vaixells de guerra, un dels quals és el portavions de propulsió nuclear USS George Washington, que compte amb uns 80 avions de combat a reacció així com helicòpters de guerra i 5.000 marines. Ha augmenta el números de tropes a la capital del país, Manila, i ha agafat el control d'alguns dels aeroports del país, com el de Talcoban. Aquestes maniobres responen als plans de la Casa Blanca per controlar la zona d’Àsia-Pacífic dins del que Obama al 2010 va anomenar “pivot to asia”, el gir cap a Asia. Alhora també reforça el Pla contra la insurgència que van crear el govern filipí i els Estats Units i que li dóna dret a utilitzar el país com a base d’operacions i controlar el moviment revolucionari.
EL NPA PARTICIPA EN L’AJUDA ALS AFECTATS
El NPA, l’acrònim en anglés del Nou Exercit del Poble, la guerrilla del Partit Comunista de les Filipines està ajudant directament als afectats per la catàstrofe a l’hora que ha declarat un alto al foc per tal que es pugui atendre bé a les víctimes del cicló. Amb tot això el Partit Comunista de les Filipines ha emès un comunicat donant la benviguda i agraint l’ajuda humanitària internacional i condentant la militarització del pais.
Òscar Caldera, des de Manila, Filipines 22/11/2013
