Alguns diputats temien que anéssiu al Parlament a rebentar les sessions i el que heu fet és dignificar aquella cambra. Les CUP no són les samarretes cridaneres ni la feminització reiterativa del llenguatge. Heu situat en primer pla les vostres idees, l'arma més potent que teniu.
Sempre que intervens al Parlament, es fa el silenci. I és que costa sentir-te, amb aquesta manera tan teva d'elevar els arguments sense aixecar mai la veu. Al contrari d'altres polítics de mirada altiva, tu sempre vas amb el coll ajupit, amb un paper arrugat entre les mans, en què has pres quatre notes que t'han de servir per clavar l'estocada argumental definitiva, ara sí amb la cara ben alta. Et veig moltes vegades atabalat, amb pinta d'haver dormit poc, com si la duresa amb què la crisi castiga tantes persones et provoqués un mal de cap permanent. Ets un sac de nervis que procura dir les coses tan calmadament com pot, però que es menja síl·labes perquè, convençut com està que té la raó, vol arribar més ràpidament a caçar la seva presa.
Heu aconseguit una cosa que no era fàcil: entrar en l'engranatge institucional sense allunyar-vos del carrer. Participar en totes les comissions, treballar seriosament, no dir que no per sistema, sense que els vostres votants us puguin acusar d'haver-vos tornat massa tous. Després d'un any, ja es pot dir que no us heu acomodat a l'escó; més aviat, continueu incomodant diputats, consellers i directius de caixes d'estalvis que desfilen pel Parlament. I no ho feu amb accions de protesta més o menys simbòliques, sinó amb intervencions preparades i documentades, que encara és més demolidor.
Al principi, els grups majoritaris a la cambra us van acollir amb una certa condescendència, com l'ovella negra que no va mai als dinars familiars però que per Nadal tothom se li abraça i li riu les gràcies per evitar mals majors i tenir la festa en pau. Aquella actitud paternalista s'ha transformat, d'una banda, en respecte polític i, de l'altra, en una permissivitat més alta que amb altres grups parlamentaris. Deuen pensar que teniu més dret a dir segons quines paraules gruixudes perquè encara sou vistos més com uns ciutadans que fan de diputats per un dia que no pas com a membres de ple dret de la casta política. I això, tal com estan les coses, és el millor elogi que us poden fer, ara que farà un any que vau entrar al Parlament.
P. D . Deia Xavier Trias quan perdia les eleccions a Barcelona: "Jo ja sé que caic bé, ara falta que em votin". Potser aquest és el repte que també teniu a les CUP per créixer clarament en les properes eleccions. Salvar la barrera de l'"està bé que hi siguin, però no amb el meu vot".
