Ens han acostumat a la imposició de les màfies dels jocs d’atzar com si es tractés d’una cosa quotidiana, normal, participativa, i fins solidària. Ara veiem, sentim i llegim publicitat martellejant a les televisions i internet per tal que malbaratem els nostres recursos en el joc (loteries, casinos on-line, lottos, travesses, Trio, Primitives, Bonolotos, Nacionals, 6/49, bingos... ).
A aquesta oferta de llums i de colors s’hi ha afegit fa poques setmanes la loteria patriòtica, la Grossa. Un parany més, aquest cop amb tint patriòtic (ja que els guanys compensaran, teòricament, el forat provocat per l’espoli, fet que la fa més atractiva i propera). I amb un argument en què hi ha gat amagat, ja que la promoció d’aquesta Grossa es fa amb l’anunci que “Els beneficis es destinaran a reforçar programes i serveis de prevenció destinats als infants i adolescents en situació de risc a Catalunya.” Unes dades que no es poden contrastar, ja que al voltant dels jocs i apostes existeix una absoluta opacitat sobre els seus comptes i els seus beneficis. No només en la versió autonòmica catalana, és clar.
Com en altres tantes promocions de loteries i apostes, els guanys d’aquest negoci sempre se’ns diu que estan destinats a fins socials. Fins i tot amb la mesquina justificació que estaran destinats a combatre la ludopatia! Un bon exemple és el de la loteria espanyola, que es va implantar per primera vegada el 1763, “concebuda” per dedicar els beneficis a obres de caritat, però que ben aviat va destinar les rendes a l'erari de l’Estat i els seus principals beneficiaris, les elits dirigents.
Sigui com sigui, es tracta d’un augment i una presència abassegadora de la publicitat dels jocs i apostes, en les seves versions estatals, autonòmica i privada.
Les lleis i normatives estan posant fàcil aquesta consolidació de les màfies del joc. En les seves diferents versions, i que obre el ventall de facilitats a l’àmbit privat, del tot liberalitzat: entre aquestes facilitats la rebaixa fiscal del cànon, que baixaria del 55% actual al 10%, segons algunes fonts. I tota mena de permissivitats per tal que la població accedeix a la ratera dels jocs i apostes. Ho vam veure amb la candidatura de l’EuroVegas i ara ho tornem a sentir amb el projecte Barcelona World. També veiem cada dia com la publicitat de jocs online augmenta, perquè una regulació molt laxa ho afavoreix.
En una notícia a Llibertat.cat llegia al juliol la denúncia de les modificacions legals que la Generalitat de Catalunya ha inclòs en una proposta de llei per a Barcelona World: rebaixa d'impostos al sector del joc del 10 al 21%, eliminació de la prohibició d'entrada als casinos de menors d'edat i ludòpates; eliminació de la prohibició que els casinos no siguin visibles des de la via pública o l'exterior de l'edifici; eliminació de la prohibició que els casinos ofereixin crèdit per a jugar; extensió del permís d'instal·lació de casinos i màquines escurabutxaques a tots els terrenys compresos en el Consorci Recreatiu Turístic (CRT), que inclourà Port Aventura i els actuals camps de golf. I molt més.
Els estudis sobre ludopatia constaten que els segments de la població més sensibles a aquest parany són les classes populars (alguns estudis apunten que el 66% dels que malbaraten els seus recursos en apostes no arriben als 1000€ de salari, mentre que sols un 34% dels jugadors tenen un salari superior als 1000€). L’altre gran segment de jugadors correspon als jubilats. Una estadística que es repeteix pel que fa al nivell cultural: un 36% només tenen estudis primaris i un 43% estudis secundaris, i només un 19% dels jugadors tenen nivells superiors a aquests.
Quant al gènere, no és significativa la diferència entre jugadors i jugadores (una diferència de 2 punts), una dada que indica que el patró de les persones més sensibles al parany de les apostes correspon als sectors més desafavorits, i entre aquests les dones, una part de la població amb pitjors condicions i discriminació salarial.
Ho comentava en un article anterior sobre Euro Vegas (l’atzar en n’ha lliurat!), en què exposava que la Generalitat de Catalunya ha desplegat durant les darreres dècades un gran imperi dels jocs i les apostes, un monopoli lucratiu semipúblic que el Tripartit va deixar tal i com estava donats els guanys substancials que produïa i produeix. Un monopoli dels jocs d'atzar salvaguardat amb ungles i dents, és a dir, amb la policia autonòmica. Un bon exemple d’això és com els Mossos han intervingut en diverses ocasions contra quintos populars, en diverses ocasions en casals de gent gran (fets que van provocar un gran rebuig), per tal de fer efectiu el monopoli dels jocs i les apostes.
Això ha passat durant dècades i passa ara a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Però les dimensions de la liberalització i dels interessos de les empreses i les administracions en el joc i les apostes s’han disparat durant els darrers mesos, amb l’aparició de les apostes online. Una situació coincident amb un període de crisi i de desconcert, de la qual no existeixen estudis rigorosos sobre els efectes socials que produeix la irrupció d’aquest negoci de vestit governamental i cartera de mafiós.
El conjunt del moviment independentista, entès com un moviment de ruptura i de sanejament democràtic, no pot fer la “vista Grossa” davant aquest fet. És de calaix que, atenent-nos als càlculs matemàtics de la inversió i del guany i l’atzar, les apostes i els jocs xuclen la sang de la població. Potser no es tracta de prohibir el joc per sistema, però clama al cel que cal una intervenció pública que posi ordre en aquest afer en què se’n beneficien quatre i perdem tots i totes. És un qüestió de salut democràtica i d’ètica col·lectiva. De no enganyar la gent.
Com deien les àvies, “Bossa Grossa, poc argent.”
