El partit Ciutadans (C's) s'ha negat a lliurar a la Sindicatura de Comptes la informació sobre la comptabilitat d'una fundació vinculada al partit lerrouxista des del 2008, amb el nom de Tribuna Cívica. Aquesta petició de l'Oficina Antifrau ha devetllat la sospita sobre el partit d'Albert Rivera, però es podria tractar només de la punta de l'iceberg.
La informació, que ha tret a la llum el diari Ara, explica que aquesta fundació-tapadora, segons C's, no havia de passar comptes a Catalunya perquè tenia la seu a Madrid. Un argument que el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha rebatut a TV3 amb l'argument que "La fundació que té la seu fora de Catalunya també haurà de retre comptes aquí."
Segons el partit de Rivera, que avui ha publicat una nota en relació amb aquest escàndol, "Des de la seva constitució, Tribuna Cívica no ha tingut cap activitat pròpia, excepte la seva col·laboració en l'acte “Per una escola bilingüe” organitzat per C’s, juntament amb altres partits, entitats i plataformes, que es va celebrar al 2012. A més, Tribuna Cívica ha cedit la seva imatge a les escoles de formació de C's." Una dada que no aclareix res i que suposaria que aquesta fundació-tapadora no ha realitzat cap gestió econòmica. C's també justifica que "Tribuna Cívica no ha rebut cap subvenció pública ni cap donació privada. L'únic ingrés que ha tingut la fundació va ser el capital aportat al moment de la seva constitució, com a dotació fundacional, un import de 7.500 euros que va ser aportat per Ciutadans." Uns números molt petits que no haurien de suposar per a C's, en teoria, cap recança a mostrar el seus comptes.
La connexió Cas Palau-Millet-Javier Nart (C's)
L'associació de C's i la corrupció no és una novetat, malgrat que no ha estat fins ara que la notícia sobre la seva fundació-tapadora ocupa les portades de molts mitjans i els posa sota sospita de corrupció. La imatge de partit renovador, modern i transparent de C's comença a anar-se'n en orris.
Javier Nart, antic membre del PSOE, tertulià vinculat a Luis del Olmo i defensor de les tesis d'Ángel Acebes en el cas de l'11-M, i durant els darrers anys referent intel·lectual de C's i que va formar part de la candidatura d'aquest partit, va estar esquitxat en el cas Palau.
Nart va rebre un cobrament de 31.900 euros en el seu compte suís, suma que provenia del compte de l'exdirector del Palau de la Música, Fèlix Millet. Fins molts anys després, un cop es va investigar aquests comptes, Nart no va justificar aquests ingressos com un "error."
Durant les primeres investigacions sobre el cas Palau Javier Nart va ser citat judicialment, però es va resoldre no tirar endavant la seva implació, estranyament, justificant que el cobrament al compte de Suïsa "va un error de l'entitat suïssa de la qual tots dos (Millet i Nart) eren clients."
Un dels arguments per excloure Nart del cas va ser que l'exdirector del Palau i l'advocat compartien gestor econòmic, de nom Fernando Riba, qui gestionava aquests comptes fiduciaris en què es va produir "l'error."
El jutge instructor del Cas Palau, Juli Solaz, acusat d'haver alentit el procés judicial (que encara roman obert), va deixar el cas el gener del 2011, després de sol·licitar el trasllat com a magistrat. Es desconeix quines proves va aportar Javier Nart al jutge, que va eliminar Nart del cas.