A dia d'avui molts balcons de ciutats catalanes estan engalanats amb la bandera independentista. Fins i tot a moltes rotondes d'entrada als pobles, l'ajuntament ha col·locat un gran pal amb la bandera estelada. Però això és molt recent. Durant molts anys l'independentisme català era minoritari i quan mirava al País Basc quedava embadalit per la capacitat de lluita i fortalesa de l'esquerra abertzale. L'independentisme català va arribar al final de la transició democràtica exhaust i sense que cap diputat que el Parlament autonòmic defensés explícitament aquesta opció. Els anys 80 a Catalunya van ser estranys i la generació perduda de la transició va iniciar la reconversió de l'independentisme català provant diverses alternatives.
La proposta més contundent va venir de la mà de l'organització armada Terra Lliure i del seu braç polític el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Una proposta d'alliberament nacional i social, i d'intentar crear un moviment de masses, en bona mesura a imatge i semblança del MANB. En els seus anys de vida, Terra Lliure va reivindicar uns al voltant de 200 accions, majoritàriament atemptats amb explosius en instal·lacions de l'Estat sense ànim de causar víctimes. Encara que les conseqüències de les seves accions van provocar morts, ferits i nombrosos detinguts.
Durant uns anys, parlar d'independentisme o d'independentistes catalans portava a relacionar directament amb aquest moviment que va aconseguir cert protagonisme a l'hora de la mobilització i enarborar durant uns anys gairebé en solitari la bandera de l'independentisme. El suport a Terra Lliure va ser visible en pintades a les parets, en mobilitzacions i també dins del sector de la gent jove polititzada, però en termes generals, el grau de suport social que va tenir va ser limitat. Avui, l'independentisme revolucionari és més fort que llavors, però l'independentisme globalment ha crescut tant, que l'opció anticapitalista i rupturista ha perdut pes específic en el conjunt dels que demanen la independència. Per entendre'ns, en nombres absoluts ara hi ha més independentistes a CiU o ERC per separat que en les mateixes Candidatures d'Unitat Popular ( CUP ) .
Dins de la societat catalana hi ha diversos relats sobre el que va significar l'organització armada independentista Terra Lliure (1979-1995). Per a molts, va ser un desgraciat parèntesi que va frenar el creixement de l'independentisme. Associar independentisme a una idea de violència era la manera de fer fracassar un projecte, que per definició havia de ser democràtic. De fet, ERC, la força que va popularitzar l'independentisme a la dècada dels noranta a Catalunya, conserva la fita d'haver aconseguit desaparèixer l'organització armada. Trofeu que continua exhibint quan des del PP se'ls acusa de tenir exmilitants de l'organització. Llavors ells responen satisfets "si precisament va ser gràcies a nosaltres que van abandonar les armes!". Segons el relat majoritari, l'opció TL va fracassar per usar estratègies desfasades i per les constants escissions caïnites habituals dels sectors extraparlamentaris.
Per a altres, però, TL no va desaparèixer per fer el que no tocava sinó per la brutal repressió de l'estat i, a més, la seva presència va ser decisiva per explicar el creixement de la conscienciació d'una generació que anys més tard produiria l'esclat de l'independentisme actual. Aquesta és la tesi defensada en aquest llibre, un relat d'autor on quatre exmilitants que han fet una trajectòria similar i que avui donen suport a la CUP, exposen la visió de la història de l'organització. Una història exhaustiva, que vol ser global, que explica els antecedents de l'organització i que contextualitza la història amb la del conjunt de l'independentisme. Una història que no entra en detalls ni en biografies personals dels autors, encara que, lògicament, els seus noms apareixen al llarg del llibre amb altres militants que van ser detinguts , jutjats i empresonats per les forces d'ordre públic.
El llibre ofereix una visió general de l'organització i del que va suposar l'independentisme en els anys 80 i principis dels 90. Però com no podia ser d'altra manera en una obra d'aquesta naturalesa, els autors es posicionen sense reserves als debats interns que en el seu moment van marcar tota una generació de militants i que durant anys van arrossegar una espiral fratricida entre els sectors independentistes.
Del conjunt de l'obra destaquen el repàs crític als nombrosos llibres i documentals sobre Terra Lliure que han aparegut fins al moment, i que el lector àvid d'ampliar informació haurà d'acudir a la versió original catalana. També és especialment aclaridor, en tractar-se d'una edició promoguda per l'editorial basca Txalaparta [edició en castellà de l’original d’Edicions del 1979], l'explicació en primera persona de la posició de l'independentisme català davant la ingerència d'ETA als Països Catalans, viscuda dolorosament per uns militants que es van veure traïts i menyspreats per seus teòrics referents. Més enllà del relat , destaquen la feina feta en els annexos on podem trobar un recull de diferents manifestos de l'organització, biografies de militants morts, la cronologia de les accions realitzades per Terra Lliure i finalment un extens glossari de sigles de grups polític, sindicals i armats.
Avui el que va representar l'herència de Terra Lliure està dividida políticament entre els que van anar a ERC, alguns sectors de Solidaritat Catalana i finalment la flamant CUP, força emergent del Parlament català i referent ampli de la veu dels moviments socials alternatius. La CUP beu de la tradició de Terra Lliure i és el continuador d'aquest espai polític d'Esquerra Independentista que s'havia conegut també per Esquerra d'Alliberament Nacional o independentisme combatiu. La trajectòria des de Terra Lliure fins la CUP no és exactament lineal i en ella, convivint amb una admiració pel referent històric sovint idolatrat, també hi conviu una història de ruptura generacional i aparició de noves organitzacions que s'escapen del relat d'aquest llibre.
*Roger Buch és Dr. en Ciències Polítiques. Professor de la Universitat Ramon Llull (URL), especialista en la història del moviment independentista i autor de L'esquerra independentista avui ( 2007 ) i L'herència del PSAN (2013 ).
