L'estudiós de l'independentisme i especialista en la història del PSAN Roger Buch ha fet aquesta afirmació en el seu bloc, arran d'un tweet de Roc Casagran en què es preguntantava què votaria actualment Maria Mercè Marçal. Buch exposa que "Evidentment és impossible saber-ho, les trajectòries polítiques de les persones, tal i com es veu al llibre, són ben variades i fan viaranys a vegades insospitats", però arriba a la conclusió que "Per generació el més probable és que fos propera a ICV o ERC."
Aquesta especulació i anàlisi de la trajectòria de Maria Mercè Marçal (1952-1998) la porta a terme pel fet que va militar al PSAN i posteriorment a Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E). Marçal va participar a les llistes electorals del BEAN (1979 Lleida), del PSAN (municipals 1979 Sant Boi de Llobregat) i de NdE (1980 Lleida). Una trajectòria que no seguia els camins de l'estratègia independentista que s'obria camí a partir de 1979 amb el naixement de Terra Lliure i els CSPC, i amb la creació del MDT anys després.
Sense emprar el terme d'"autonomisme crític" Buch situa la trajectòria de Marçal en aquest sector que anys després va situar-se a NdE i posteriorment a ICV o ERC, una línia política allunyada de l'estratègia independentista de combat i identificada amb un conjunt de noms que Buch assenyala; a "la llista electoral de Nd'E de 1980 trobem noms com Jordi Carbonell, Josep Huguet, Ignasi Perramon, Francesc Codina, Josep Lluís Carod-Rovira (per cert, què votarà el Carod el 25N?), Ernest Benach, que han destacat a l'òrbita d'ERC. I també trobem gent com Joan Armet, Josep Maria López Llaví, Jordi Coca o Jordi Gutiérrez que avui estan a ICV. Tot i quedar-se sense representació, fou aquella una llista plagada d'intel·lectuals com Josep Espinàs, Tísner, Oriol Pi de Cabanyes, Jaume Fuster o fins i tot Lluís Llach, que el #25N dóna suport a ERC."
Igualment destaca que "Podem suposar també que no estaria a Solidaritat (SI), ja que els hereus de la sigla PSAN que ara hi donen suport, és el sector que a l'any 80 no va anar a Nd'E", és a dir, el PSAN oficial que va seguir l'estratègia independentista durant els anys vuitanta en endavant.
Buch també assenyala que Marçal ha estat molt reivindicada per alguns sectors de l'Esquerra Independentista, i en dóna exemmples amb el Centre de Documentació Maria Mercè Marçal de memòria històrica de l'Esquerra Independentista o "els múltiples suports gràfics que podem trobar a internet com aquest mural de Maulets ponent, aquestes jornades de la CAJEI o aquest recull de documents d'Endavant." També remarca, per posar de manifest aquest certa contradicció, que la seva figura i alguns dels seus versos, especialment "Divisa", han esdevingut una icona, "fins i tot en forma de merxandatge", per a l'independentisme d'esquerres.
