La figura de Juan Antonio Samaranch podria ser exalçada per l’Ajuntament de Barcelona amb l’atribució del seu nom a un carrer de la ciutat. El procés d’aprovació del nom per part del nomenclàtor, ja és una realitat. Ara queda l’assignació del carrer, que hauria de ser l’Avinguda de l’Estadi de Montjuïc, irònicament ben a prop de l’estadi Lluís Companys i l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia.
L’audiència pública
Per aquest motiu, des de la CUP va recollir dimarts el malestar ciutadà amb una concentració davant de la seu del districte de Sants-Montjuïc en motiu de l’audiència pública.
A més, la CUP va transmetre també el seu rebuig a l’interior de la seu, amb diverses intervencions per demanar explicacions al regidor Jordi Martí. La resposta, poc concisa, va ser que la iniciativa no tiraria endavant sense que hi hagués consens. A més, va apuntar que es tracta d’una proposta d’Esport Cultura Barcelona, una entitat que agrupa des de clubs esportius, fins a entitats o empreses.
Des de la CUP, s’iniciarà es continuarà la campanya sota el lema “#NoAvingudaSamaranch “No amb el meu consens”, per mostrar que no hi ha cap mena de suport ciutadà respecta a aquesta iniciativa.
La inclusió de Samaranch al nomenclàtor
Xavier Trias va acceptar fa un any la demanda del Partit Popular que plantejava reconèixer públicament Samaranch per tota la seva trajectòria política. L’alcalde, en declaracions al “món a RAC1”, afegia “té una gran lògica perquè és una de les persones més importants que ha tingut Barcelona en els últims 50 anys”. El que és lògic és que el nomenclàtor recull els interessos polítics i econòmics de la classe dirigent, i no fa una reflexió de fons escoltant els ciutadans i recuperant la memòria històrica.
Esport Cultura Barcelona
El regidor Martí explicava que la proposta havia estat impulsada per l’entitat Esport Cultura Barcelona. El seu president actual Manuel Carreras Fisas ha estat involucrat en el cas de corrupció del palau. De fet, segons informa la Directa, l’ advocat de Jordi Montull i portaveu de Fèlix Millet, Jordi Plana afirmava en declaracions a RAC1 de Jordi Plana, “el vicepresident que cobrava per buscar patrocinis era el senyor Carreras Fisas. Durant quatre mesos ve percebre la quantitat de 10000 euros, IVA inclòs” . I Millet ja havia apuntat: “un vicepresident de la fundació també cobrava oficialment una retribució fixa de 12000 euros al mes per captació de recursos”. Així doncs, es tracta d’una entitat que respon altra vegada als interessos de les elits burgeses.
La figura de Samaranch
El passat de l’expresident feixista del COI comença amb la militància a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, fet pel qual va poder ser regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona (1954-1962), Procurador a Corts i Delegat Nacional d’Educació Física i Esports (1967). A més, va participar en el pla urbanístic especulatiu de l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, que va promoure la construcció de Ciutat Meridiana. Aquest és ara un dels barris oblidats de la ciutat, que ha patit un gran drama econòmic i humà arran del reestructurament urbanístic. Com a president del COI, es va negar a la participació de nacions sense estat als Jocs Olímpics, canviant la carta olímpica el 1996. Quin favor va fer, doncs, amb la promoció dels Jocs Olímpics del 1992? Uns Jocs Olímpics que, d’altra banda, van servir per detenir nombrosos activistes de l’esquerra independentista tot acusant-los de pertànyer a Terra Lliure. Mentre els uns lluitaven pel reconeixement de les llibertats identitàries i socials, d’altres s’enriquien amb els tractes de favors com a bandera.