L'exjutge espanyol Baltasar Garzón no ha pagat mai directament el fet d'haver permès que es torturessin centenars de persones als Països Catalans i a Euskal Herria. Però sí que ha de suportar, i haurà de suportar sempre més, que la seva trajectòria fosca el persegueixi arreu on vagi.
De vegades aconseguint fins i tot que Garzón no s'atreveixi ni a arribar al lloc de l'acte, com va passar dilluns a Buenos Aires. Un grup de militants argentins de l'associació Amics del Poble Basc van irrompre a l'acte convocat pel degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires, Héctor Trinchero, i que va comptar amb la presència del diputat Remo Carlotto i el filòsof Ernesto Laclau. I van aconseguir que la xerrada no se celebrés.
"Drets humans i processos d'emancipació" era el tema de la ponència, que Garzón no va poder realitzar perquè poc abans de començar els integrants del grup argentí solidari amb el poble basc es van escampar entre el nombrós públic assistent i van començar a destapar la cara real del jutge, tot esperant la seva arribada, que no es va produir. Advertit que s'estava produint un escarni contra ell va decidir no assistir a l'acte.
"Si realment defensen els drets humans no convidin més a Garzón"
Sota l'atenta mirada dels assistents i el silenci per part dels membres de la taula, els solidaris van poder fer càntics i fins i tot discursos explicant qui és realment Garzón. Desplegant banderes basques i pancartes exigint l'acostament dels presos bascos, un integrant d'Euskal Herriaren Lagunak (EHL) va demanar als organitzadors que "si realment defensen els drets humans no convidin més a Garzón perquè és un dels personatges que ha permès que es torturi a centenars de companys i companyes basques".
Un antic militant de Montoneros i expresoner polític va prendre la paraula i va dir que li semblava "realment injuriós per als drets humans" que en un dia com el 16 de setembre, en què es recorda la massacre de La Noche de los Lápices, en què van ser assassinats nombrosos estudiants durant la dictadura militar, es convidés "un repressor del poble basc, un home repudiat per haver consentit les tortures de centenars de militants". "No ho tolerarem", va exclamar, entre aplaudiments.
L'auditori es va escalfar a crits de "Garzón repressor", "llibertat per als presos", "nosaltres repudiem els repressors" o "Com als nazis li passarà, allà on vagi l'anirem a buscar" mentre els militants d'EHL repartien fullets al públic.
"Garzón va multiplicar les detencions i les penes contra militants bascos i catalans que lluiten per la independència"
El degà de la facultat va assenyalar que "tenim visions diferents però tots podem opinar, ja que aquí venim a parlar de drets humans".
Una frase que un altre integrant d'Amics del Poble Basc va contestar afirmant que molts integrants de l'associació són militants que han passat per la tortura. "Ens sembla de molt mal gust que se segueixi donant cabuda a un personatge sinistre com Garzón, ja que pel seu jutjat, a l'Audiència Nacional franquista, hi van desfilar centenars de joves que com els nostres 30.000 germans desapareguts van ser brutalment torturats i el senyor Garzón sempre ho va consentir".
I va afegir: "Més encara, va multiplicar les detencions i les penes contra els militants bascos i catalans que lluiten per la independència del regne feixista d'Espanya". "En nom de la memòria dels nostres 30.000 companys desapareguts, no el convidin més", va reblar.
"No protegeixin un personatge tan repudiable"
Un altre jove d'EHL, nascut a l'estat espanyol i fill d'un exiliat argentí, va explicar, amb l'auditori en silenci, com molta gent a l'estat espanyol va ajudar i rebre els refugiats argentins que es van exiliar en els pitjors moments de la dictadura militar argentina. "En nom d'aquella memòria ens resulta nefast que en aquest país que és una avantguarda en la lluita pels drets humans es doni refugi a un jutge repressor com Garzón, que ha fet de la persecució implacable als militants bascos quasi una forma de vida. Els demanem que reflexionin i que no segueixin protegint un personatge tan repudiable", va manifestar.
Uns justiciers que van aconseguir no només que Garzón es posés en boca els drets humans sinó que molta gent de l'auditori s'unís a ells en la denúncia del passat repressor de l'exjutge.
