La sala del Cinema el Castellet de Perpinyà es va quedar petita aquest divendres al vespre amb motiu de l'estrena del documental LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada en homenatge a Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala", que ens va deixar el passat 18 de desembre de 2011.
En un primer moment semblava que una cinquantena llarga de persones no podrien entrar al cinema ja que l'aforament era només per 150. Però finalment tothom va poder accedir al recinte per retre homenatge a en Cala i a tota una generació.
Una glosa de Francesc Ribera i Toneu "Titot" va obrir l'homenatge a en Cala i també a Josep Vidal Vilellas ‘Marinu’, persona íntimament lligada a ell, que surt al documental i que ens va deixar fa uns dies.
A continuació, com a conductor de l'acte, Pere Manzanares de Ràdio Arrels va remarcar la personalitat d'en Cala, tant en la seva vessant humana com política. Ho va argumentar amb el nombre de persones que omplien la sala del cinema i que havien vingut d'arreu per retre-li homenatge.
De la seva banda, Hervé Pi va pujar a l'escenari amb dues roses per simbolitzar el record d'en Cala i el de Jordi Carles Burillo, mort aquesta setmana. A més, va descriure la tasca realitzada amb laconsititució d'Aire Nou de Bao. Manzanares va afegir una tercera rosa perJosep Vidal Vilellas ‘Marinu’.
Feliu Ventura va donar un toc musical a l'acte, cantant Prometença, de Joan Salvat-Papasseit, mentre que l'escriptor Julià de Jòdar, amb un recurs literari, va lloar la personalitat d'en Cala en la seva etapa adolescent i Eva Serra va fer un repàs de la trajectòria política del seu germà, tot destacant altres persones que ens han deixat en el camí com la Mait Carrasco i aquelles que també van morir en combat com ara Fèlix Goñi, Martí Marcó i Toni Villaescusa.
"LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada"
A continuació es va projectar el documental realitzat per David Andreu i Josep Sabaté que va captivar l'atenció dels assistents des de la primera escena fins al final. Uns 60 minuts que es van fer molt curts, tot i la densitat d'informació que es donava. Però la seva posada en escena i l'excel·lent banda sonora de Marcel Casellas ho feia tot molt fluït i en cap moment el relat baixava la tensió, perquè tot el que es deia i com es deia era interessant.
El reportage ens apropa al naixement de l'independentisme modern amb el PSAN que ens aporta la territorialitat de la nació completa, el perquè de l'estel vermell pel seu contingut d'alliberament social. Tot plegat en un contex de la fi del franquisme i on un PSUC hegemònic comença a aigualir-se en la seva lluita per preparar la reforma. A tot això, el vídeo presenta en Cala i tota una generació que posen els fonaments de la nova estratègia per fer front a la reforma a l'entorn del que seria més tard el PSAN-provisional.
Documents com la carta de Brest, que posen en comú la solidaritat dels pobles oprimits a l'Europa Occidental que lluiten pel seu alliberament. Una solidaritat que donaria pas a ajudar als bascos en la seva fugida pels Pirineus per evitar la repressió i més tard en el naixement de l'estratègia armada al nostre país.
També es mostra com a partir Comitè Català Contra la Constitució Espanyola comença a perfilar-se la resposta de l'independentisme amb el naixement d'Independentistes dels Països Catalans (IPC) amb persones del sud que s'uneixen amb les del nord de l'Albera en l'Organitazació Socialista d'Alliberament (OSAN) i paral·lament el naixement de Terra Lliure (TL). En el documental s'argumenta la necessitat de l'estratègia armada en aquells moments en què la constitució monàrquica amb l'autonomisme barra el pas als anhels de llibertat les classes populars catalanes.
Així mateix, es fa una repassada a com l'independentisme aplega les lluites obreres i es posa com a exemple el cas de Roca de Viladecans. Treballadors de l'empresa van participar al Fossar de les Moreres l'11-S de l'any 1981, un dels actes més multitudinaris des de la implantantació de la constitució.
Es critica l'actuació d'ETA als Països Catalans, i molt especialment el cas d'Hipercor qua va afectar a la lluita d'Alliberament Nacional del poble català, després del suport que es va donar des del país a la campanya d'HB de les eleccions europrees.
S'explica com a partir de les morts dels primers militants de TL, en Cala ha de travessar l'Albera, moment en què es reivindica el paper de refugiat i no d'exiliat. També es parla de les tensions al si de l'organització armada que donaria pas a la seva expulsió. Però també es deixar clar que ni la repressió i les tensions fan defallir en la lluita.
Arribata a aquest punt, en Cala, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català amb projecció nacional, com Aire Nou de Bao o Arrels.
Amb la Coordinadora d'Associacions de la Llengua (CAL), i de la mà del patriota homenatjat, la Catalunya Nord participa amb el Correllengua i es recupera la commemoració del 7 de Novembre, data en què es va signar el Tractat dels Pirineus. Més tard, contitueix l'embrió de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) al nord l'Albera que esdevendria "Catalunya Nord per la Independència".
L'acte es va tancar amb l'actuació de Núria Agulló recordant tant en Marinu com en Cala i va sonar la Muixeranga i els Segadors.
Persones entrevistades al documental
El documental Llavors de llibertat va començar-se a gravar la primavera del 2012. Durant aquest any de gravacions i entrevistes, al nord i al sud de l’Albera, els autors han fet un recorregut de la mà d’algunes de les persones amb qui en Cala va compartir la vida i la lluita: Blanca Serra, Eva Serra, Dolors Serra, Carme Travesset ‘la Petita’, Josep Vidal ‘el Marinu’, Pere Iu Baron, Marcel Casellas, Aleix Renyé, August Gil Matamala, Pere Manzanares i Hervé Pi.
Presentació al Museu d'Història de Barcelona
Aquest dissabte a les 18h al Museu d’Història de Catalunya tindrà lloc l’acte de presentació a Barcelona. Hi intervindran Dolors Serra, Pep Ribas i Pere-Iu Baron. També comptarà amb les actuacions musicals de Marcel Casellas, Carles Belda i Núria Agulló.
Comissió Homenatge Cala
El març de 2012, mesos després de la mort de Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala", va començar a caminar la ‘Comissió Homenatge Cala’, amb la intenció d’organitzar diferents actes d’homenatge. Aquesta comissió està formada per Aire Nou de Bao, Arrels Casal de Perpinyà, Catalunya Nord per la Independència (ANC), La Llibreria, CAL, Alerta Solidària, Llibertat.cat, Centre de Documentació Maria Mercè Marçal i la Xarxa d'entitats cíviques i culturals dels Països Catalans. El documental Llavors de llibertat és un dels seus principals projectes.
