Ha hagut de ser la justícia argentina la que finalment hagi dictat ordre de detenció contra quatre franquistes torturadors. La jutgessa argentina que instrueix la causa contra els crims del franquisme, María Servini de Cubría, ha decretat l'ordre internacional de detenció preventiva per l'extradició dels quatre agents de seguretat espanyols acusats de tortures durant la dictadura de Francisco Franco.
Segons publiquen diversos mitjans de fonts dels querellants, els quatre agents perseguits són l'execolta de Franco i de la Casa Reial espanyola Celso Galván Abascal, l'excomissari José Ignacio Giralte González, l'exinspector José Antonio González Pacheco Billy El Niño i l'exagent de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar. Els quatre franquistes no podran abandonar el país i de fer-ho podrien ser detinguts per la Interpol.
Tots ells actualment tenen entre 67 i 77 anys i van ser absolts per la justícia espanyola malgrat les múltiples evidències que provaven que havien dissenyat estratègies de tortura o bé les havien executat. Tots menys Aguilar van formar part de la Brigada Político-Social del franquisme des d'on van rebre multitud de denúncies per tortures salvatges. De la seva banda, Aguilar va homenatjar Antonio Tejero l'any 1994 sense que ningú li ho impedís.
Els querellants han convocat una concentració a la Puerta del Sol de Madrid, on hi ha la Direcció General de Seguretat aquest dijous a la una del migdia.
Col·laboració nul·la per part de l'Estat
La col·laboració de l'estat espanyol ha estat nul·la durant tot el procés i caldrà veure si novament es nega a col·laborar ara amb Servini de Cubría per a interrogar els quatre franquistes, fet que situaria l'Estat en una molt mala posició a escala internacional.
De fet, el poder judicial espanyol sempre s'ha negat a investigar els crims perpetrats pel franquisme, arxivant-ne les denúncies de les víctimes. De la seva banda, la Fiscalia no ha col·laborat adequadament amb les peticions de cooperació sol·licitades per l'Argentina. Fets aquests que han estat condemnats repetidament per Amnistia Internacional, que ha denunciat en repetides ocasions que l'estat espanyol "garanteix la impunitat dels crims i nega el dret a la veritat, la justícia i la reparació".
El jutjat federal de María Servini de Cubría investiga una querella presentada l'any 2010 per familiars de les víctimes dels crims comesos a l'estat espanyol entre els anys 1936 i 1977. No obstant això, la justicia i el govern espanyols s'han negat sempre a col·laborar amb les demandes de cooperació de la jutgessa argentina amb l'argument que el Poder Judicial d'Espanya "té preferència" per fer la investigació. Els quatre processaments coneguts ara són els primers que es realitzen des que s'instrueix la causa que va obrir Servini de Cubría acollint-se al principi de jurisdicció universal.
Obstacles a la causa de la jutgessa argentina
L'estat espanyol no només no ha col·laborat amb la justícia argentina, com pertocaria, sinó que ha posat múltiples obstacles en el progrés de la causa. A tall d'exemple, el passat mes de maig es van haver de suspendre les primeres declaracions testimonials de víctimes davant la jutgessa argentina, que havien de tenir lloc per videoconferència des del consolat argentí a Madrid, per les pressions espanyoles. El govern espanyol havia mostrat prèviament el rebuig a les audiències a través d'una nota enviada a l'ambaixada argentina.
Després que l'Audiència Nacional declinés, a favor de jutjats territorials, la seva competència sobre la querella presentada el 2006 per homicidis i desaparicions forçades (almenys 114.266 desaparicions), entre 1936 i 1951, Amnistia Internacional va denunciar que, dels 47 casos derivats, almenys 38 s'han arxivat.
Més tard, el febrer de 2012, el Tribunal Suprem va dictar la sentència 101/2012, que va establir la impossibilitat d'investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme, tot apel·lant a arguments contraris al dret internacional.
