La Coronela estava constituïda per sis batallons, compost cada un per un nombre variable de set a nou companyies, i estava dirigida per una plana major formada per un coronel, que era el Conseller en Cap, un tinent coronel, un sergent major i dos ajudants. Les companyies estaven integrades pels ciutadans del mateix ofici, comprenent hi totes les activitats de la Barcelona d'aquells temps. En una democràtica barreja, s'hi veien les companyies dels notaris públics, reials i causídics, els argenters, els manyans, els teixidors, els estudiants de lleis i de medicina, els fadrins sastres, els descarregadors del port, i tots i cada un dels gremis que aleshores constituïen la força activa de la ciutat de Barcelona.
El dia 11 de setembre de 1714 La Coronela comptava un efectiu de 5.500 homes, que si es té present que en aquell temps Barcelona sols tenia un conjunt de 30.000 habitants, resulta evident que en aquells moments defensaven la llibertat de Catalunya tots els barcelonins aptes per al servei de les armes, quedant, per tant, ben clara ment demostrat que aquella defensa no era obra d'un partit ni d'una classe, sinó l'obra intensa de tots els ciutadans, sense distinció de cap mena. Els botiflers d'aquell temps no eren els partidaris d'un altre rei o d'una altra idea: eren uns quants descastats que, sense cap arrel en el país, s'aixoplugaven a l'ombra d'un borbó, per a poder covardament i sense perill trair la seva nació i els seus germans. Eren els precursors dels que constituïen les Unions patriòtiques de la darrera dictadura.
Durant el siti de 1713-1714, La Coronela constituí l'exèrcit preferent en la defensa de les muralles de Barcelona i del castell de Montjuïc; cada dia tres dels seus batallons feien el servei de vigilància dels llocs més delicats. Les sortides de la plaga restaven a càrrec dels regiments de fusellers i de la cavalleria, que mil vegades demostra ren un entusiasme i una valor que ad miraren els mateixos enemics.
De l'heroisme de La Coronela, durant el siti, no ens en cal parlar; puix el fet d'haver tingut més de 700 baixes, malgrat la seva actuació quasi sempre defensiva, prova força bé la valentia dels seus components. Com a fets més sobresortints, farem esment del coratge amb què les seves companyies rebutja ren els assalts dels dies 12 i 14 d'agost de 1714.
Mes on ressalta i es distingeix la vàlua de la milícia ciutadana de Barcelona és el dia 11 de setembre de 1714. Degut a la deixadesa d'un mercenari i qui sap si a una possible traïció, els exèrcits de França i Espanya arribaren imprevistament a les bretxes del Portal Nou i de Jonqueres. En la primera, les companyies dels flassaders i dels mer cers, i en la segona les dels fadrins sastres i revenedors, resistiren amb exemplar heroisme la formidable em penta de batallons d'infanteria, nou companyies de granaders i 200 gasta dors dels més guerrejats soldats de l'exèrcit de les dues corones. Contra altres 13 batallons i forces auxiliars, la companyia de taverners, ajudada per la dels blanquers i dels teixidors de lli, defensa coratjosament la mitja lluna de Santa Clara, mentre les dels escudeller i dels pagesos de Sant Martí, auxiliats pels argenters i velers, lluiten valerosament en la porta del Carnalatge per a detenir l'onada d'altres 10 batallons de l'exèrcit absolutista. Forces tan considerables, no era possible deturar-les amb tan migrades defenses, i, no obstant, l'anim dels barcelonins no decau, i les companyies de La Coronela, uns retirant-se escalonadament, .altres obrint-se pas a la baioneta, deixen els seus llocs per a seguir combatent des de posicions més avantatjoses.
Possessionat l'enemic del tros de muralla de llevant, la lluita canvia de caràcter : l'exèrcit professional, La Coronela i el paisanatge formen un sol cos per a oposar-se a l'avenç dels defensors de l'absolutisme, i encara ales hores la companyia dels escrivans, manada pel comte de Camprodon, escriu una plana de glòria defensant pam a pam el monestir de Santa Clara, preferint tots la mort a la vergonya de l'esclavatge. Les companyies d'estudiants de lleis i de medicina contribueixen també amb notable energia a la defensa de la gran bretxa, encomanada al cinquè batalló, i quan el conseller en cap Rafael de Casanova, portant la bandera de Santa Eulàlia, s'en camina a la reconquista del baluard de Sant Pere, les companyies d'esparters, flassaders, sabaters, taverners, mer cers, escudellers, gerrers i revenedors es distingiren aferrissadament en aquella epopeica lluita, en què onze vega des seguides fou aquella possessió perduda i recuperada, deixant que fins al darrer moment flamegés en aquell baluard la bandera catalana. La lluita continua ardorosa per ambdós costats, sembrant arreu la mort i la desolació; els ciutadans de La Coronela mantingueren ferma i constant sa valentia en defensa de la llibertat; les llistes dels màrtirs del dia 11 estan plenes de noms d'aquells fills heroics de Barcelona, que es sostingueren en son lloc d'honor fins a la definitiva consumació de la traïdora maniobra del coronel Ferrer.
Quan vingué l'hora trista de donar possessió, als absolutistes, del castell de Montjuïc i de les altres defenses que encara tenien encomanades, els ciutadans de La Coronela no van voler presenciar el trist moment del lliurament, no van voler ser ells els que rendissin les armes als que per més de dos segles havien d'ésser els botxins de Catalunya.
I dos dies després, quan l'exèrcit invasor feia sa entrada triomfal en la ciutat heròïca, els seus soldats veieren, amb estranyesa, com aquells coratjosos ciutadans de La Coronela els rebien amb menyspreu, tot treballant, indiferents, en les feines del seu art. Aquesta fou aquella Coronela que no sols omplí de glòria les planes dels nostres annals, sinó que ens llega l'exemple del què pot un poble quan lluita per la seva Llibertat.
A. Mallsol
