Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Olimpíades
Fa tres anys que la CUP va presentar el seu full de ruta en contra de la candidatura dels Jocs d'Hivern

Després del fiasco de Madrid 2020, Barcelona torna a reactivar la seva candidatura pels Jocs d'Hivern del 2022

09/09/2013 Territori

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha admès que si Madrid hagués estat escollida com a seu dels Jocs Olímpics per al 2020, la candidatura de Barcelona-Pirineus per celebrar els Jocs d'hivern el 2022 s'hauria d'haver replantejat i posposat per més endavant. Tot i així, Trias ja ha començat abonar el terreny amb la decisió dedicar una avinguda al falangista i responsable del Comitè Internacional Olímpic (COI) Juan Antonio Samaranch.

Per aquest aquest motiu, es preveu una reactivació en els propers mesos de la candidatura de Barcelona. Davant d'aquesta possibilitat, cal recordar que quan es va començar a parlar dels Jocs d'Hivern en temps del socialista Jordi Hereu com alcalde, la CUP Barcelona va ser la primera organització que es va oposar al projecte.

Així, sota el lema "Per la Barcelona de les persones, juguem un altre joc", la formació independentista va presentar el 5 de febrer del 2010, en roda de premsa, les accions que emprendria per a oposar-se a la presentació de Barcelona com a candidata per acollir els Jocs d’Hivern l’any 2022.

En aquella roda de premsa, la CUP es va dir que la presentació de Barcelona com a candidata per acollir els Jocs d’Hivern de l’any 2022 responia, novament, a la repetició d’un model de ciutat contrari als interessos i necessitats de la gran majoria de persones que hi viuen i hi treballen. En aquesta línia, tres anys després, els convergents segueixen les mateixes passes que els socialistes.

També remarcar la intervenció en la roda de premsa de l’arquitecte, escriptor i catedràtic de l’ETSAB-UPC, Josep Maria Montaner que va fer una reflexió sobre l’agressió territorial que comportaria una iniciativa que considerava totalment inviable. El catedràtic va fer especial esment en la despesa energètica que suposarien les infraestructures de transports i construccions necessàries i exigides per la candidatura.

 

 

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid