La lectura moció, a càrrec d'una representant del grup Unitat contra el Feixisme i el Racisme, al ple municipal de l'Ajuntament de Vic va generar la crispació de partidaries de Plataforma per Catalunya (PxC), que eren de les Joventuts Identitàries (la majoria de Girona) que van intentar provocar als assitents mostrant cartells sota el lema "Primer els de casa". Això va fer que la resta de públic comencés a cridar "No passaran". En aquest ambient i amb la possibilitar de seguir el ple, va obligar a l'alcalde Josep Maria Vila Abadal a expulsar a totes les persones de la sala i seguir la sessió a porta tancada.
La lectura del comunicat formava part d'una moció presentada per CUP i ICV-EUiA en contra de l'ús per part de PxC de les seves dependències municipals per a muntar un servei d'assessoria social del que quedaven exclosos els immigrants. Al final, la moció contra PxC es va aprova amb els sis vots a favor de CUP, ICV, ERC i SI, les deu abstencions de CiU i PSC i els cinc vots en contra de PxC.
Cal esmentar que la moció havia estat pactada que CiU, PSC, ERC i SI, però amb l'excusa dels greus incidents que s'havien generat, convergents i socialistes van decidir desdir-se i abstenir-se.
Ús de les oficines municipals per activitats discriminatòries
Al passat Ple ja va sortir el tema que PxC utilitzava els despatxos municipals del Palau Bojons com a seu nacional de PxC, i la sala contigua com a lloc habitual de les reunions orgàniques a nivell nacional de partit. Fins i tot el telèfon del grup municipal apareix arreu com a telèfon de la seu nacional de PxC, i si si truca quan no hi ha ningú sovint es desvia la trucada -sembla a costa de l'Ajuntament- al mòbil d'una regidora, segons explica Xavier Rius al seu bloc.
En aquestes oficines municipals PxC va anunciar que hi ubicaria l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton, amb un servei jurídic gratuit d'assessorament pels de casa. Aquesta iniciativa fou criticada per la resta de grups i l'alcalde el passat Ple. Avui es votava una moció d'Unitat Contra el Feixisme contra l'ús discriminatori de les oficines municipals, que era avalada per la CUP i ICV, i la resta de grups havien manifestat que s'hi sumarien.
La moció demanava la retirada immediata de la línia telefònica i la prohibició de qualsevol recurs municipal per aquest servei discriminatori, la posada en marxa d'una campanya antirumors, mostrar el rebuig a les pràctiques discriminatòries de PxC en base el Pacte Nacional per a la Immigració, i comunicar a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació l'activitat que volia fer PxC des de les oficines municipals.
La moció va ser llegida per Anna Altamirano en nom d'Unitat contra el Feixisme. En començar la lectura Josep Anglada, els altres 4 regidors de PxC i la quinzena de militants de les Joventuts Identitàries per Catalunya de PxC han exibit cartells amb el lema "Primer els de casa". A la vegada una quinzena de membres o simpatitzants d'Unitat Contra el Feixisme han mostrat cartells amb el lema "Feixisme, ni a l'ajuntament ni enlloc! sense que e sprofuís cap incident.
Però en acabar la lectura de la moció, uns van començar a cridar "Primer el de casa", mentre els altres cridaven "No passaran! Fora feixistes de l'ajuntament!" Llavors l'alcalde va fer desallotjar la sala, quedant-se el públic en el vestibul del Primer pis, mentre els joves de PxC baixaven al carrer. Llavors Anglada, en una acció que considero provocativa, remarca Rius, va dir que sortia per anar a al lavabo, cosa que va fer tot i que l'alcalde li va pregar que es quedés al seu lloc. Així Anglada es va creuar en una actitud, torna a remarca Rius "diria provocativa", amb el que eren al vestíbul i va ser escridassat per algunes persones. Després va baixar al carrer on eren els militants de PxC amb qui va conversar una estona.
Condemna del franquisme
Previàment als incidents, es va votar la moció de condemna del cop d'estat militar del 18 de juliol de 1939 i de suport a la Querella 4591-10 del Jutjat n 1 de Buenos Aires. Tots els partits hi van donar suport tret de PxC que va manifestar que s'abstindria donat que la República va donar lloc a una dictadura d'esquerres assassina durant la Guerra Civil.
