El passat 19 de maig, representants del Sindicat de Metges de Catalunya van qüestionar les declaracions del Conseller de Salut, Boi Ruiz, que porta dos anys afirmant que les retallades a la sanitat pública no empitjoren la qualitat dels serveis.
El 18 d’abril, durant la Comissió Parlamentària de Salut, Boi Ruiz, va afirmar que el sistema sanitari públic resisteix gràcies a que hi ha més temps d’espera i menys salaris, permetent tot plegat que les intervencions més urgents es puguen realitzar ràpidament.
Per decret, les intervencions per dolències greus com les de càncer i del cor, no es poden demorar més de tres mesos des del seu diagnòstic. Un fet que es compleix en el càncer però no amb les operacions del cor. Per exemple, a la Vall d’Hebron, acumulen una espera de 280 malalts, dels quals 88 esperen des de fa més de 6 mesos.
És escandalós que el Conseller afirme que la salut pública resisteix perquè hi ha llistes d’espera. Potser, per a fer sostenible la sanitat pública s’hauria d’acomiadar a tots els càrrecs polítics de sanitat que cobren molt i aporten poc.
El Sindicat de Metges també afirma que 55.000 pacients esperen intervecions quirúrgiques en hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa són 2.142. Les operacions d’esquenes, mans i articulars i estructurals registren retards de fins a 36 mesos. L’ICS rebaixa la xifra d’espera a 16.700. A què respon esta diferència de xifres? Els professionals denuncien que el govern està maquillant les dades per amagar les conseqüències de les retallades en sanitat. La trampa de l’ICS és la de derivar centenars d’intervencions quirúrgiques de l’Hospital Verge de la Cinta a clíniques privades. Què implica això? Quan un pacient es derivat a un centre privat, automàticament surt de les llistes d’espera de l’ICS, malgrat que encara no haja estat operat.
CiU està tancant quiròfans dels hospitals públics i envia pacients a ser operats a hospitals privats. Els diners públics en volta d’invertir-los en hospitals públics ho fan, incomprensiblement, en hospitals privats. Quina és la lògica d’este model de gestió? Traspassar diners de la sanitat pública a la sanitat privada. La perversa relació d’interessos entre els que governen allò públic i les empreses del sector privades resulten cada cop és més evidents. Boi Ruiz va arribar al càrrec actual directament de la patronal privada Unió Catalana d’Hospitals i fa pocs dies ens vam assabentar que el director del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, és apoderat d’un mínim de 6 empreses sanitàries privades. L’article 3 d’incompatibilitats impedeix als alts càrrecs públics tenir qualsevol càrrec en una empresa privada o pública. A més a més, Pedrosa també està sent investigat perquè el CatSalut ha fet contractes a les seves empreses privades per un valor de 15 milions d’Euros.
Professionals de la sanitat han fet una advertència clara i contundent a la ciutadania: les decisions polítiques vers la sanitat estant posant en risc la nostra salut. Ara hem de ser nosaltres, usuaris i usuàries, les que hem d’assumir el compromís de mobilitzar-nos per defensar el nostre dret a la salut i per denunciar a aquells que s’estan enriquint a costa d’empitjorar la sanitat pública.
