Davant de l’anunci realitzat recentment per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya en relació a la pròxima modificació de la Llei del Cinema 20/2010, la Plataforma per la Llengua afirma que:
1.El nou redactat d’aquesta futura llei hauria d’establir, tal com apareix a la Llei vigent, l’obligatorietat de l’augment del català a l’oferta cinematogràfica, i les garanties de compliment pertinents. Les mesures de compliment també haurien de ser relatives a la distribució i exhibició, de manera que s’obligués a millorar les condicions d’aquestes i s’assegurés l’equitat lingüística amb el castellà en totes les poblacions de Catalunya, en la durada en la cartellera dels cinemes i en el tipus de sales i d’horaris.
2. El text hauria de mantenir l’objectiu de la paritat lingüística, i, per tant, fixar l’objectiu d’arribar al 50% de l’oferta de cinema en català a principis del 2018 (termini establert per la Llei 20/2010).
3. En aquest sentit, és molt important també l’aprovació del reglament que estableix la Llei, on es garanteixin les condicions de distribució i exhibició d’aquesta oferta (mencionades en el punt 1 d’aquest comunicat), i que aquestes es mesurin a través del còmput de sessions (i no per títols o còpies). I a més, caldria que en el reglament es fixi el règim sancionador tal com actualment ja s’inclou a la Llei del Cinema —la qual cosa, cal recordar-ho, és part intrínseca de tota llei vigent.
4. Com preveu actualment la Llei, tampoc hauria de ser responsabilitat de la Generalitat de Catalunya el finançament del doblatge o el subtitulat de les pel·lícules per tal d’arribar al 50%. En tot cas, seria justificat i molt adient en una primera etapa d’acompliment de la Llei, que les ajudes econòmiques es destinessin a la promoció i difusió del cinema en català.
5. D’acord amb la demanda feta des de la Comunitat Europea, el nou redactat hauria de posar fi al privilegi de les produccions espanyoles en llengua castellana i fer que aquestes tinguin les mateixes obligacions que les altres produccions europees en altres llengües.
Des de l’ONG del català, també recorden que l’oferta de cinema en català es troba encara en un ínfim 4,6%. En aquest sentit, la situació de la nostra llengua representa una anormalitat a nivell mundial si la comparem amb la d’altres comunitats lingüístiques similars o, fins i tot, amb menys nombre de parlants. Així a països com Finlàndia, Bèlgica, Letònia o el Quebec les pel·lícules cinematogràfiques traduïdes s’ofereixen doblades o subtitulades en les llengües pròpies i oficials (per a més informació, podeu veure l’Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (2010): www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59).
