Ja n'hi ha prou d'aquest color

Segons dades de l'enquesta de la població activa del primer trimestre de 2013, INE. A nivell d'Estat el nombre d'aturats és de 6.202.700, això suposa un 27,16% de la població activa, en cas de menors de 25 anys la proporció es situa al 57,22%. A Catalunya el nombre d'aturats és de 902.300, un 24,53% de la població activa, amb una incidència en menors de 25 anys del 52,7%. Al País Valencià les xifres d'atur són de 727.000 persones, això suposa un percentatge del 29,19% amb una afectació a menors de 25 anys del 55,74%. I a les Illes Balears estan aturades 169.000 persones això suposa un percentatge del 28,56 de la població activa, afectant a un 28,56% dels menors de 25 anys. Es dona la circumstància que Catalunya és la segona comunitat en nombre d'aturats després d'Andalusia i el País Valencià és la segona comunitat en increment de l'atur també darrere d'Andalusia. Les xifres són esfereidores (l'atur a Grècia al mes de gener era del 27,2% de la població activa) i òbviament superiors a les donades pel Servicio Público Estatal de Empleo, ja que aquestes només tenen compte de les persones inscrites que sovint coincideixen amb les que reben prestacions d'algun tipus.

Les darreres estimacions de la Comissió Europea, que difereixen de les presentades anteriorment pel Govern Espanyol, i que no tenen compte dels ajustaments darrers fets pel Govern, especialment ens referim a la pròrroga dels increments de l'IRPF i altres impostos. Situa una previsió de creixement pel 2013 de menys l'1,5% del PIB i una previsió del 0,9% pel 2014. Pel que fa al dèficit públic les previsions del 2013 són del 6,5% del PIB i pel 2014 del 7% (superiors a les previstes pèl Govern). El deute ascendirà al 2013 al 91,3% del PIB i al 96,8% al 2014. Les previsions d'atur són del 27% sobre PA (Població activa) pel 2013 i del 26,4% al 2014. Si es tinguessin en compte els darrers ajustaments referits, possiblement el dèficit disminuiria o més probablement es mantindria, i s'apujarien tant l'atur com la recessió, entenguis el creixement negatiu. Sapiguem que, en el context actual, per tal de generar llocs de treball cal un creixement proper al 2% i que la correlació entre atur i PIB és més directa ara que al 2008-2010, per tant les espectatives són dolentes. Són precisament aquestes males espectatives el que dóna peu a la proposta d'ajornament per dos anys de la correcció del dèficit, proposta feta  pel Comissari d'Afers Econòmics.

D'una previsió inicial de dèficit pel 2013 del 4,5% del PIB es passa a un 6,3% i després es revisa fins al 6,5%, la previsió pel 2014 passa al 5,5%, la del 2015 al 4,1% i la del 2016 al 2,7%. Això planteja un problema, com es traslladen aquestes noves revisions als pressupostos de les diferents administracions. Respecte a les administracions locals ja estan en equilibri pressupostari forçat. I les propostes respecte a les administracions autonòmiques hores d'ara serien passar al 2013 del 0,7% al 1,2%, al 2014 quedarien en un 1%, al 2015 en un 0,7% i al 2016 en un 0,2%. Parlem de dèficits globals sumant els dèficits de totes les administracions afectades. Una observació, és evident la desproporció en el repartiment del dèficit entre el total i l'atribuit a les Comunitats Autònomes, i més tenint en compte les prestacions i serveis transferits, l'òxigen se'l queda l'Estat. Una pregunta, ja que parlem del dèficit global, com es distribuirà entre les diverses comunitats? I una evidència, és tècnicament impossible tancar uns pressupostos sense saber de quins límits de dèficit estem parlant.

La situació és complexa i les possibilitats de sortir-nos-en sense canviar les regles de joc poques. Seguir com fins ara intentant fer d'alumnes aplicats ens porta al desastre, quan parlem d'economia l'Estat parla de política entesa com a exercici del poder. No té cap lògica negociar sobre termes econòmics mentre a la Franja parlen LAPAO, quan abans ho tinguem clar millor, no hi hem de fer res a Espanya.