Els dirigents de Compromís Enric Morera i Mònica Oltra denuncien amenaces de mort i la delegada del govern espanyol, d'infausta memòria per als estudiants valencians, opina que no cal fer res. Seria sorprenent si no fos habitual. A Joan Fuster li posaren dues bombes amb la intenció de matar-lo i mai, mai, no hi ha hagut ni una sola prova de qui va ser. Guillem Agulló el van matar i encara van voler embrutar-ne la memòria. I així centenars i centenars de casos en un país on el feixisme s'ha instal·lat perfectament a les institucions.
No són ja els qui amenacen, els escamots organitzats que intenten aterrir la població una vegada i una altra. El problema greu són els qui ho permeten. Els qui els donen la impunitat que els fa més forts al País Valencià que enlloc d'Europa. Fins i tot els informes del govern espanyol, com el RAXEN, reconeixen que el País Valencià és el territori on la violència de l'extrema dreta és més present. Però els deixen fer un dia i un altre. Ahir, de nou.
El canvi polític que s'acosta a passos accelerats al País Valencià tindrà en la lluita contra l'extrema dreta una pedra de toc. El batlle de Burjassot, Jordi Sebastià, va demostrar una dignitat notable fa uns quants dies, prohibint una paradeta d'España2000. Per bé que això li fes guanyar, irònicament i sorprenentment, una denúncia acceptada per un tribunal, Sebastià va demostrar que els partits progressistes valencians poden parar els peus a aquesta classe de moviments.
I ho hauran de fer quan governen. Hauran de parar-los els peus, sense contemplacions. Tots els partits polítics valencians d'esquerres, tots els moviments nacionalistes, tots els sindicats, tots els col·lectius estudiantils, tots els grups ecologistes, feministes, contra els desnonaments o solidaris amb el tercer món, tota la part més activa de la societat valenciana, la universitat, les llibreries, els ateneus... tothom sap, sabem, que normalitzar el País Valencià vol dir reduir la presència de l'extrema dreta al carrer, una presència absolutament desproporcionada vista la mida que té realment, i que no s'entén sense la complicitat del Partit Popular.
De manera que esperem que el 2015, també per això, els llarguíssims anys de govern del PP passen a ser tan sols un record de la història. Pel bé de tothom, per la salut del país sencer.
