Pregunta i prec del Grup Municipal de la CUP, per ser contestats al Ple, referent a la segona sentència que declara nul·les les multes polítiques imposades per l’Ajuntament de Mataró a 15 veïns per haver participat en una concentració
La sentència 72/2013 del Jutjat Contenciós-Administratiu 11 de Barcelona del ciutadà Joan Jubany contra l’Ajuntament de Mataró declara “nul de ple dret” el decret de l’Ajuntament que li imposava una sanció de multa de 300 euros per una suposada infracció de l’Ordenança de Civisme de Mataró. Aquest és el segon judici que condemna l’Ajuntament de Mataró per la imposició de multes polítiques a 15 veïns per haver participat l’any 2010 en una concentració de suport al jove independentista Eudald Calvo detingut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.
L’agost de 2010 una vuitantena de persones es van concentrar pacíficament davant la comissaria del Mossos d’Esquadra de Mataró. Sense cap mena de justificació, agents antiavalots de la policia autonòmica van agredir a cops de porra les persones concentrades, i van provocar ferides i contusions a diverses persones que van haver de ser ateses al servei d’Urgències del CAP del Camí del Mig.
Posteriorment, els Mossos d’Esquadra van instar l’Ajuntament de Mataró a utilitzar l’Ordenança de Civisme per imposar multes a 15 persones que havien participat en la concentració. El govern anterior, amb el sr. Francesc Melero com a Conseller-delegat de Via pública, va tramitar 15 expedients idèntics on només canviava el nom de la persona multada.
Les víctimes de les multes van aportar proves per demostrar la injustícia de les multes, però van ser refusades per l’Ajuntament, que va basar la imposició de les sancions única i exclusivament en la “presumpció de veracitat” de dos agents dels Mossos d’Esquadra. Després d’un primer intent d’imposar 900 euros de multa a cada sancionat, finalment les 15 multes van ser de 300 euros cadascuna.
Davant aquesta indefensió, els ciutadans sancionats han acudit al Jutjat Contenciós-Administratiu. Enlloc d’agrupar tots els casos en un sol jutjat i causa, els casos s’estan resolent d’un en un en tribunals diferents. La sentència 72/2013 és la segona que es resol a favor dels sancionats i contra l’Ajuntament de Mataró.
Les sentències recorden que en la imposició de sancions l’Ajuntament hauria de garantir el “dret a la defensa”, la “presumpció d’innocència”, la “prohibició de proves obtingudes amb vulneració de drets fonamentals”, el dret a “utilitzar els mitjans de prova adequats per a la defensa” i que l’administració “segueixi un procediment en el qual el denunciat tingui l’oportunitat d’aportar i proposar les proves que estimi pertinents”.
La sentència conclou que “s’ha produït el rebuig indegut de diverses proves” sol·licitades en l’expedient administratiu sancionador, ja que el tribunal considera que “a todas luces resultaban pertinentes, toda vez que, sin perjuicio a la valoración que para el instructor pudiera merecer su resultado, resultaban ‘prima facie’ idóneas en orden a poner en entredicho la única prueba de cargo el la que se había basado el Ayuntamiento; a saber: la denuncia de dos agentes de la Policía autonómica”.
El jutjat retreu que l’Ajuntament rebutgés les proves “con fundamento a una interpretación del art 137.3 LPAC (el cual, grosso modo, atorga valor probatorio a las denuncias o atestados policiales) inadmissible en un Estado democrático de derecho”. La sentència diu que l’Ajuntament no hauria de donar a la versió policial la consideració de “articulo de fe”. D’altra banda, el tribunal retreu als Mossos d’Esquadra “el agravante, en este caso, de que las grabaciones de las videocámaras se habian destruido por la policía autonómica”.
Per tots aquests motius, el jutjat delcara “nuls de ple dret” el Decret de l’Ajuntament de 23 de març de 2011 i la Resolució desestimatòria del recurs de reposició de 3 de juny de 2011, pels quals imposava una sanció de 300 euros per una suposada infracció de l’Ordenança de Civisme de Mataró.
En conclusió, l’Ajuntament de Mataró ha utilitzat l’Ordença del Civisme per imposar multes polítiques a instàncies dels Mossos d’Esquadra, amb indefensió de les persones sancnionades, fet que la sentència judicial considera inadmissible en un estat democràtic de dret.
