Aquest dissabte 2 de març, a l’Espai Jove de Gràcia, de les 10 fins a dos quarts de tres de la tarda, s’ha celebrat l’acte de cloenda de les 8 sessions del Curs d’història de la lluita de classes, impartit dins el marc de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC). L’acte ha consistit en una taula rodona sobre la trajectòria política d’aquest psiquiatre martiniquès, destacat dirigent del Front d’Alliberament Nacional Algerià (FAN).
Hi han intervingut:
Oriol Martí, en l’obertura i presentació dels ponents.
La professora, africanòloga i experta coneixedora de l’obra de F.Fanon, Imma Gràcia, ha parlat, De la mà dels Condemnats de la Terra: de la Martinica a França, de França a Algèria, d’Algèria a Àfrica, racisme, feminisme, lluita armada. La ponent ha fet un resum de la biografia de F.Fanon i la seva producció intel·lectual. Ha destacat el paper de la dona algeriana en el procés anticolonial. Ha fet esment de la voluntat dels colonitzadors francesos de voler occidentalitzar les dones alliberant-les de la servitud del vel quan, per a elles, és un element d’identificació cultural.
La psicòloga clínica i psicoanalista, Anna Miñarro, ha dissertat sobre, F.Fanon i la tensió entre marxisme i psicoanàlisi. Lluita nacional i lluita de classes. El problema del mestratge i la transmissió. Francesc Tosquelles en la vida de F.Fanon. La conferenciant ha desenvolupat el concepte d'alienació en el colonitzat. Del treball conjunt durant 15 mesos de F.Fanon i el psiquiatre reusenc i militant del POUM Francesc Tosquelles i Llauradó (1912-1994), a l'Hospital Psiquiàtric de Saint Alban sus Limanhola (Llenguadoc) en sortiren tres comunicacions científiques presentades al Congrés de metges alienistes i neuròlegs de França i països de llengua francesa (Pau 1953).
L'historiador Agustí Barrera ha fet una exposició sobre, La guerra d'alliberament nacional algeriana (1954-1962). El seu context. La identificà com a guerra revolucionària d'alliberament, que emprà l'estratègia de la guerra de guerrilles. Destacà que moltes de les unitats de l'exèrcit francès enviades a Algèria provenien d'Indoxina (1950-1954). Remarcà la utilització massiva de l'helicòpter per al transport de tropes i localització de nuclis de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (EAN). El conferenciant explicà la coincidència d'anàlisis entre F.Fanon i Che Guevara, en la recerca d'un nou model de socialisme, la violència dels oprimits o el paper de la pagesia. Exposà les opinions d'alts oficials de l'exèrcit francès sobre la tortura, com a mal menor per combatre el moviment d'alliberament anticolonial.
El metge i psiquiatre, Oriol Martí, parlà de, F.Fanon i la tortura entesa com a tecnologia. Comentà la patologia del torturador i com aquesta afecta les seves relacions personals. Exposà que el manteniment del colonialisme obligava a la pràctica de la tortura, que aquesta és una modalitat de la relació entre el colonitzador i el colonitzat i, per tant que no és un error o un accident. La tortura és un element inherent al context colonial. El conferenciant parlà de l'actitud dels intel·lectuals francesos en relació amb la guerra d'Algèria i la tortura.
En el col·loqui intervingueren unes 8 persones, del total de les 35 que assistiren a l'acte. Atès que eren 2/4 de tres de la tarda, es decidí passar la pel·lícula, La Batalla d'Alger, de Gillo Pontecorvo, més endavant.
Des del public, l'històric militant i teòric de l'esquerra abertzale, Iñaki Gil de Sanvicente, parlà de la importància que va tenir la lectura de Frantz Fanon a mitjan dels anys seixanta en la formació dels primers nuclis de militants, per tal de clarificar conceptes i fixar línies de treball. Va remarcar la vigència de les seves anàlisis, i com era de necessari l'estudi de la seva obra com a element d'enfortiment ideològic.
