1. Un procés obert i una oportunitat històrica
El procés obert al Principat de Catalunya arran d’anys de les mobilitzacions independentistes i de la situació de col·lapse polític i econòmic de l’anomenat “Estado de las Autonomías” suposa una oportunitat històrica per a forçar la ruptura democràtica respecte d’un dels estats ocupants i obrir així el camí a la plena sobirania del conjunt de la nació catalana: els Països Catalans.
Un procés de ruptura que si acabés en un primer estadi amb la conquesta de la independència d’una part de la nació catalana, podria suposar un estímul i una polarització d’interessos arreu del territori nacional que podria afavorir ràpidament el desvetllament de la consciència social i nacional i el desplegament del moviment popular per la independència i la transformació social.
Aquest serà, com tots, un procés dialèctic, que enfrontarà els interessos del gran capital, les oligarquies econòmiques i els gestors de l’actual règim, partidaris de l’unionisme com a garantia d’estabilitat, amb els interessos, necessitats i anhels del la gran majoria del poble català: la classe treballadora i les classes populars, incloent-hi sectors de la petita burgesia marginats en l’actual cicle econòmic.
Per als sectors populars, la ruptura respecte a l’Estat espanyol suposa un afebliment del sistema de dominació i una oportunitat per a l’obertura d’un procés constituent per a la construcció d’un nou marc jurídico-polític fonamentat en la plena sobirania, la radicalitat democràtica i la justícia social.
I és aquí on la CUP i el conjunt dels i les independentistes d’esquerres tenim el nostre marc d’actuació; ens comprometem a participar activament en aquest procés per omplir-lo de contingut i per evitar que els sectors de la burgesia recentement convertida al sobiranisme acabin traint-lo i ressuscitant la política del pacte submís amb l’Estat espanyol i la seva oligarquia.
Aquest contingut, com ja hem comentat, el centrarem en els punts següents: la territorialitat: per la República dels Països Catalans; la plena sobirania econòmica (no a la UE); la radicalitat democràtica; la igualtat i la justícia social.
2. Les quatre potes del procés: organització, mobilització, acció institucional i internacionalització del conflicte
En funció dels objectius plantejats, la nostra actuació es centrarà en els àmbits següents, bo i entenent que no són compartiments estancs, sinó que serà l’acció coordinada en tots quatre àmbits la garantia de l’èxit:
- Organització
- Construcció i/o enfortiment d’una xarxa nacional d’associacions i organitzacions populars. Promourem la creació i coordinació d’organitzacions populars d’arreu dels Països Catalans, tant a nivell sindical, com de lluites socials, culturals, lingüístiques, ecològiques, de lleure, etc.
- Reforçament organitzatiu i ideològic del moviment popular per la independència, garantint-ne l’extensió arreu dels PPCC, el qual cal anar dotant de continguts per tal d’impulsar un procés constituent en què es posin les bases per a la definició i construcció del futur Estat.
- Desplegament al conjunt del territori nacional d’un projecte polític inequívocament transformador i desacomplexadament independentista, com el que representa la CUP i la línia d’Unitat Popular, que reclami la construcció d’una República Socialista Catalana i que denunciï el paper còmplice de les forces reformistes oposades a la ruptura i el dret d’autodeterminació.
- Mobilització
- Intensificació de la mobilització popular en defensa de la convocatòria immediata d’un referèndum clar i vinculant. Impuls i participació activa en les mobilitzacions unitàries amb consignes pròpies i pedagògiques.
- Impuls i participació en les diades d’arreu dels Països Catalans, visualitzant que el nostre és un projecte polític per al conjunt de la nació i reclamant, arreu, el dret a decidir lliurement el nostre futur.
- Promoció de campanyes de desobediència civil vinculades a diferents aspectes en què es manifesta l’ocupació (espoli econòmic, llengua, serveis públics, drets i llibertats, autonomia municipal, aspectes simbòlics...).
- Acció Institucional
- Impuls de l’Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans, com a eina de vertebració del territori i de participació dels representants municipals (regidors) en el procés.
- Proactivitat, participació i incidència en els diferents mecanismes que el Parlament de les 4 províncies haurà d’engegar de manera immediata. Això implica que cal participar des del principi en el debat sobre la Llei de Consultes o en el Consell de Transició Nacional (CTN).
- Internacionalització del conflicte
- Construcció d’aliances i complicitats amb els diferents organitzacions independentistes i d’esquerres europees, especialment Sortu (EH) i l’SSP (Escòcia), que permetin actuar de manera coordinada, sumar esforços i trobar nous aliats en el marc de l’esquerra real per al reconeixement efectiu del dret a l’autodeterminació i per a la construcció i visualització d’una alternativa democràtica i transformadora a l’Europa del capital.
3. El procés al Principat: garantir la ruptura, combatre el reformisme unionista
En el cas concret del Principat, la nostra actuació anirà adreçada, com diu el títol, a garantir la ruptura respecte a l’Estat espanyol i evitar que l’oligarquia i les forces polítiques defensores de l’statu quo facin fracassar el procés o el redirigeixin cap al possibilisme reformista d’un nou pacte amb Espanya.
En aquest sentit caldrà actuar, com sempre, amb un peu a les institucions i un altre al carrer per tal d’afavorir l’empoderament popular, la transparència i el control democràtic de tot el procés. En concret, la nostra actuació es veurà reflectida:
- Als ajuntaments i entitats supramunicipals, on continuarem impulsant iniciatives en favor de la plena sobirania promovent la desobediència respecte al marc jurídico-polític espanyol.
- Al moviment popular per la independència, on serem presents i actius promovent la mobilització, reclamant un referèndum clar i vinculant, proposant l’obertura d’un procés constituent i defensant la unitat dels Països Catalans i la sobirania econòmica.
- Aquests mateixos principis (mobilització, referèndum clar i vinculant, procés constituent, Països Catalans i sobirania econòmica) seran els que guiaran la nostra participació en òrgans com el Consell Nacional de Transició (que hauria de preparar el terreny per a la necessària confrontació amb l’Estat espanyol i les estructures necessàries per a la declaració d’independència), la comissió redactora de la nova llei de consultes, o l’organisme impulsor del referèndum d’autodeterminació.
- Un cop garantida la convocatòria del referèndum, abocarem tots els nostres esforços a guanyar-lo, explicant al conjunt de la classe treballadora, i especialment als sectors populars en lluita, l’oportunitat que la ruptura suposa per a la construcció d’un nou marc de relacions socials i de llibertats democràtiques.
- Si el referèndum (amb el compromís de fer-ne efectiu el resultat) no es convoca per abans de finals de 2014, la CUP promourà una moció de censura entenent que s’haurà perpetrat la més gran estafa a la democràcia des de la mal anomenada transició espanyola. Aquesta moció haurà d’anar acompanyada de campanyes de mobilització i fustigació contra les forces polítiques que traeixin aquest compromís. En aquest escenari caldria activar també la desobediència civil.
- Si guanya el sí, la CUP exigirà que el Parlament faci una Declaració Unilateral de la Independència, posi en marxa els instruments necessaris per fer-la efectiva, obri oficialment un procés constituent i sol·liciti l’ingrés com a membre de ple dret a l’ONU.
4. Construir la República dels Països Catalans
Com ja hem comentat, la ruptura al Principat pot afavorir l’extensió del moviment independentista i la intensificació de la lluita de classes al conjunt del territori, fet que caldrà emmarcar en la perspectiva de la construcció d’una República Catalana radicalment democràtica, federativa i socialista.
Perquè això sigui possible, i com ja hem comentat abans, caldrà actuar en diferents àmbits i en diferents terminis, alguns dels quals ja s’han exposat:
- reforçament d’una xarxa sòcio-política d’abast nacional;
- extensió del MxI arreu del territori per situar-hi el dret a decidir en el centre del debat polític;
- desplegament del projecte polític independentista i d’esquerres arreu de la nació;
- impuls de l’Assemblea de Representants electes dels PPCC;
- intensificació i politització de les mobilitzacions.
Totes aquestes línies de treball hauran d’anar-se desplegant des del primer moment, en paral·lel al procés endegat al Principat, preparant el conjunt del territori per a la nova conjuntura postruptura.
Aquesta tasca de construcció nacional ha d’estar també present en l’actuació a les 4 províncies, tant a nivell institucional, com d’organització popular. Així, caldrà esmerçar esforços per tal que:
- La nova República Catalana defineixi com a nació el conjunt dels Països Catalans, i prevegi la federació amb aquells territoris que en un futur exerceixin el dret a decidir.
- La nova República Catalana actuï internacionalment pel reconeixement del conjunt del seu territori i pel dret de totes les catalanes i catalans a decidir el seu futur.
- El govern de la nova República Catalana tingui fixada l’obligatorietat de planificar, impulsar o coordinar polítiques (territorials, econòmiques, culturals, lingüístiques, etc.) que afavoreixin la interrelació de territoris i persones i la construcció nacional del PPCC.
- Totes les entitats, plataformes o organismes amb dret a representació internacional de la República Catalana promoguin la participació i/o coordinació a nivell nacional de PPCC.
- L’Esquerra Independentista es mantingui orgànicament unida arreu del territori, defensant un projecte comú i dotant-se de les eines i tàctiques més adients per dur-lo a terme en cada circumstància.- El moviment per la independència mantingui estructures unitàries a nivell nacional i intensifiqui la seva activitat en forma de Moviment per la República Federal dels Països Catalans.
