Diumenge al matí, la meva filla de cinc anys juga amb un ninot, canta una cançó que parla de les parts del cos ....
-mare, genoll en castellà és “rodilla”?
-si filla.
I continua amb la seva cançó.
A mi personalment em fascina que amb cinc anys, llegeixi indistintament en Català i en castellà ... l'hegemonia mediàtica del castellà fa que la meva filla s'expressi perfectament en castellà.
Viure en una zona catalanoparlant i l'escola pública valenciana han aconseguit que passe el mateix amb el Català.
En l'últim consell de govern de FAPA, vaig poder escoltar a moltes mares i pares castellanoparlants, defensar a capa i espasa el model d'immersió linguistica. Els pares independentment de la llengua que parlem, coneixem perfectament els beneficis que té per als nostres fills aquest model educatiu, prova d'això són els contenciosos administratius presentats per pares, com el col · legi públic “Rei En Jaume” de Xirivella, reclamant i guanyant la línia en Valencià, i estem parlant d'un col · legi de 400 nenes i nens amb 1/3 d'alumnat immigrant.
L'èxit que any rere any, tenen els trobades d'Escola Valenciana, és també una mostra del compromís de les famílies.
La LUEV marcava una sèrie de drets i obligacions que s'han anat descuidant intencionadament. Preguntat sobre aquesta llei, en les seves converses amb Toni Mollà, Joan Fuster va dir:
“No faig una valoració massa positiva quant a l’ús social de la llengua, no. Tots esperàvem la interrupció del procés de castellanització. i em fa l’efecte que, això, encara no s’ha interromput.
És veritat que ja no es poden utilitzar certs arguments contra la llengua, per exemple aquells segons els quals el Català era una llengua de llauradors i d’incultes. Ni es pot dir ja que el Castellà és una llengua més fina. Però les coses podien haver anat una miqueta millor, una miqueta més ràpides, almenys, això és el que alguns esperàvem”.
Avui no podem dir que el procés de castellanització s'ha interromput, ans al contrari, és més agressiu que mai, no oblidem que vivim suposadament en democràcia, i es vulneren totalment els nostres drets lingüístics. El decret de plurilingüisme i la LOMQE vénen a donar-li l'estocada política a l'ensenyament en Valencià. L'única pretensió és arraconar i marginar el Català a l'escola.
Com a mares i pares tenim la convicció que l'escola pública valenciana és l'única capaç d'aconseguir que els nostres fills arribin a un bilingüisme ple, que després els facilitarà enormement assumir una tercera llengua.
El decret de plurilingüisme no garanteix l'aprenentatge de les tres llengües, no hi ha recursos ni econòmics, ni personals, ni materials. No estan clars els itineraris, ni la continuïtat a secundària. No sabem que passarà amb l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge. Hi ha experiències que ho avalin?
La llei Wert, el que fa ,és furgar més en la ferida produïda per aquest decret.
Estem totalment en contra d'aquest atac a la qualitat de l'ensenyament i el patrimoni cultural de les nostres filles i fills.
Des de la secretaria de normalització linguistica de FAPA-València serem totalment bel · ligerants amb aquesta política i treballarem al costat de Escola Valenciana i totes les persones i entitats compromeses amb aquest model educatiu.
Si les nostres filles i fills coneixen la llengua l’estimaran i si l’estimen la defensaran.
