La controvertida reforma educativa presentada pel govern espanyol, la Llei de Millora de Qualitat Educativa (LOMQE), ha estat àmpliament criticada per diferents sectors i sensibilitats. Però cap d'aquestes valoracions pot estar allunyada del paradigma neoliberal al que avancem sense aturar-nos. Atès que l'evolució del model educatiu ve donat pel grau de desenvolupament d'una economia, és a dir, pel mètode d'obtenció de la plusvàlua i el model d'acumulació pretès. Per això és imprescindible no allunyar l'anàlisi de la reforma del PP de la funció que ocupa l'educació en aquest model socioeconòmic.
No podem oblidar que el sistema educatiu és un dels factors que forma part del procés de construcció d'hegemonia d'una classe social. És en aquest punt en el que esdevé indispensable prendre la distinció que Antonio Gramsci realitza en el moment en què afirma que l'educació, en el sistema capitalista, desenvolupa dues tasques indestriables pel que fa a les relacions socials de producció. A grosso modo, distingeix entre els continguts educatius tècnics íntimament relacionats amb la productivitat d'aquells continguts de tipus formatiu que alimenten l'ordre social establert.
L'educació productiva
Si bé la resposta a l'amenaça mercantilitzadora al sistema educatiu no ha estat tan defensada en el marc universitari, quan la professionalització de l'educació avança a les fases educatives obligatòries queda palesa l'agressió a l'educació de les persones i per les persones. I és que les primeres línies de la LOMQE ja defineixen la qualitat educativa en els mateixos termes de “competitivitat econòmica” que ho fan les persones defensores del Procés de Bolonya. En aquest sentit, que un dels objectius d'aquesta reforma sigui “la creació de mà d'obra” és quelcom públicament reconegut. És més, és obertament defensat pel Ministre Wert com a mesura per disminuir l'atur, llençant a la vegada el missatge que una de les principals causes dels escandalosos índex d'atur és la manca de formació. I sota aquesta premissa indefensable justifica la necessitat de connectar, encara més, l'educació amb el sector privat.
Per dur a terme aquesta professionalització de l'educació, la LOMQE pretén “racionalitzar l'oferta docent”, que es tradueix bàsicament en l'ampliació d'assignatures instrumentals (matemàtiques i llengües), limitant l'espai de la geografia, història, economia, art, etc.. Alhora, promou la competitivitat entre centres, facilitant-ho, entre d'altres mesures, a través del finançament asimètric per resultats o l'especialització dels centres. Hipoteca la qualitat educativa de l'alumnat als centres educatius en àrees de rendes baixes, o alumnes problemàtics. Es tractarà d'una cursa que encapçalaran els centres privats, que sobreviuen per sobre de les nostres possibilitats atès que no pateixen les conseqüències del saqueig a les arques públiques. Tots aquests aspectes, juntament amb la tria prematura de les diferents vies (formació professional bàsica, formació professional “clàssica” o Batxillerat) segreguen els estudiants encaminats a diferents perfils professionals abans de la finalització del quart curs de la l'Educació Secundària Obligatòria.
L'educació ideològica
Les escoles no tan sols gesten simples treballadores flexibles, sinó que també les converteixen en individus obedients, conscients de la seva condició de classe i nodrides dels valors inhumans perpetuadors del règim econòmic vigent. I en aquest sentit, la càrrega ideològica que la LOMQE conté és evident. En els primers articles ja aboleix l'ús del terme “dret” a l'educació, sense ni tan sols garantir-lo en totes les etapes educatives. Promou també la pròpia competitivitat entre les persones, sense oblidar en aquest sentit la introducció que ens ha regalat CiU de l'assignatura “Empresa i iniciativa emprenedora”. Aquesta combinació ens mostra que s'avança cap a un model educatiu que situa “l'emprenedoria” a l'eix central de l'èxit professional i personal. A la vegada que mercantilitza l'estructura orgànica de la l'escola convertint-la a l'escola-empresa, promovent el model de gestió empresarial a tots els àmbits. Restringeix l'espai a totes aquelles assignatures imprescindibles pel lliure desenvolupament de la persona, com és el cas de la conversió de història a 4rt d'ESO en una optativa. Situació que s'agreuja amb els trets feixistes i ultraconservadors del PP que condueixen a la subvenció d'escoles sexistes i a l'eliminació de la immersió lingüística al Principat.
Excessives coincidències
Aquest model de no-ensenyament instrumentalitza la formació de la futura mà d'obra assalariada en l'etapa educativa obligatòria. I a darrera d'això, polaritza l'educació de les persones explotades i explotadores, aquesta vegada sense amagar-se'n. Les relacions socials de producció capitalista ens ensenyen que no és coincidència que el pobre i el ric mai hagin compartit pupitre. És l'adoctrinament ideològic, i no coincidència “innata”, l'anhel del pobre a obtenir la condició del ric. No és coincidència que en aquest procés d'alienació el pobre perdi i s'autoflageli tot culpabilitzant-se a sí mateix de la misèria a la que està condemnat. Tampoc l'agressivitat d'aquesta reforma ho és, sinó que respon a la fugida a marxes forçades d'una socialdemocràcia i l'avançament del capitalisme més agressiu.
